Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La celebració de la independència de Timor Oriental va portar la gent al carrer

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Eleccions i processos electorals (1758)
Personatges Personatges
Antonio Cardosa (2)
Bill Clinton (277)
Carlos Felipe Ximenes Belo (13)
Eurico Guterres (2)
Francisco Xavier do Amaral (2)
José Ramos-Horta (10)
José Alexandre Gusmão (15)
Kofi Annan (135)
Megawati Sukarnoputri (16)
Sérgio Vieira Mello (9)
Entitats Entitats
Govern de Timor Oriental (2)
Govern d`Indonèsia (10)
Organització de les Nacions Unides (606)
Tribunal Especial de Drets Humans d’Indonèsia (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Timor Oriental (21)
35 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
La primera independència del mil·lenni
Timor Oriental
El 2002, l’antiga colònia portuguesa de Timor Oriental va convertir-se en el primer nou país del segle i del mil·lenni, concertant les felicitacions de tota la comunitat internacional, encapçalada pel secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan. Acabava així un procés que havia començat el 1975 amb la sagnant ocupació del país per part de la dictadura indonèsia de Suharto, tot just després que el Portugal revolucionari decidís retirar-se del que fins llavors havia estat una de les seves colònies.

La independència del país va tenir tres grans protagonistes: dos premis Nobel de la pau 1996, el bisbe de Dili, Carlos Ximenes Belo, el polític i ambaixador de la resistència timoresa José Ramos-Horta, i el líder indiscutible de la lluita d’alliberament nacional, Xanana Gusmão. El nou país va celebrar les seves primeres eleccions presidencials el 14 d’abril del 2002, que van ser guanyades, amb un 82,69% dels vots, per Xanana Gusmão, mentre que el seu únic rival, Francisco Xavier do Amaral, va aconseguir el suport del 17,31% dels electors.

Xanana Gusmão, de 56 anys, va rebre les immediates felicitacions de l’administrador de les Nacions Unides per a Timor Oriental, que havia supervisat el procés de constitució del país en els darrers dos anys i mig, el brasiler Sergio Vieira de Mello. Xanana Gusmão va prendre possessió del seu càrrec el 20 de maig del 2002 i va començar així el seu mandat.

Durant la cerimònia, Gusmão va fer una crida a la reconciliació i a l’inici d’una nova era de relacions amb Indonèsia. Representants de 92 països van assistir a la cerimònia, entre els quals hi havia l’expresident nord-americà Bill Clinton i la nova presidenta d’Indonèsia, Megawati Sukarnoputri. El 27 de setembre del 2002, en una altra cerimònia oficial, la República Democràtica de Timor Est, l’Estat més jove del món i també un dels més pobres, va ser formalment acceptada a les Nacions Unides com a membre número 191.

Poc temps després, al novembre, en una mostra del nou tarannà de les relacions entre Timor Est i el seu antic país botxí, va ser condemnat a 10 anys de presó Eurico Guterres, l’excap d’Aitarak, una de les milícies proindonèsies que havien reprimit la població de Timor Est en els anys de dominació. El judici va ser a càrrec del Tribunal Especial de Drets Humans d’Indonèsia i Guterres va ser acusat, entre altres càrrecs, de l’atac a la casa de l’independentista timorès Manuel Carrascalao, que va provocar 12 morts. Aquesta sentència era la més dura que havia emès fins al moment el tribunal indonesi, que també jutjava a Djakarta uns altres 18 responsables civils i militars implicats en les massacres del 1999 a Timor Est.

Tot i la col·laboració de la democràcia i de la justícia indonèsia, a finals d’any, el 4 de desembre, es va produir un greu rebrot de la violència paramilitar, quan uns 500 presumptes estudiants descontents van apedregar el ministre Antonio Cardosa i van provocar uns aldarulls a la capital del país, Dili, que van causar la mort d’un jove, el primer dia, i diversos actes vandàlics en els dies següents, amb un balanç de cinc víctimes mortals. Els enfrontaments van suposar un cop molt fort per a la recent inaugurada democràcia timoresa, que, a més, havia d’afrontar amb dificultats el redreçament econòmic del país.