Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Campions de Lliga

Hristo Stòitxkov

Lliga 1993-1994

Pichichis

Articles dependents
Johann Cruyff
Hristo Stòitxkov
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Andoni Zubizarreta (7)
Johan Cruyff (68)
Michael Laudrup (4)
Romário da Souza Faria (18)
Entitats Entitats
Deportivo de la Coruña (38)
FIFA World Cup (59)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Real Madrid Club de Futbol (194)
92 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
La quarta lliga de l'era Cruyff
El Futbol Club Barcelona va fer una bona temporada esportiva malgrat que va començar l'any 1994 amb mala ratxa a la Lliga espanyola i es va quedar a les portes d'obtenir la Copa d'Europa. Però la sort va acompanyar l'equip de Johan Cruyff i va guanyar la Lliga per quart any consecutiu gràcies a l'empat del València a Riazor i els cinc gols contra dos dels blau-grana contra el Sevilla el 14 de maig.

Les polèmiques entre jugadors i entrenador, directiva i vestuari van ser molt freqüents i més o menys semblants a les de cada any. Però aquell estiu s'hi va afegir la controvèrsia davant els nombrosos canvis de jugadors que es van fer i que van afectar esportistes tan valorats per l'afició com el porter Andoni Zubizarreta, que jugaria al València a partir de l'inici de la temporada 1994-1995.

Tot i que la segona part de la Lliga 93-94 va començar amb derrota davant l'Sporting a El Molinón, els blaugrana tenien clar que havien de vèncer el Madrid el dissabte 8 de gener al Camp Nou per trencar la ratxa negativa i situar els madrilenys a quatre punts. La victòria dels barcelonistes per 5-0 va ser un impuls molt important per a l'equip, al qual només li caldria regularitat per aixecar la seva puntuació a la Lliga. En les primeres 18 jornades, el Barça havia deixat escapar 11 punts, que no es podria permetre de perdre en les últimes jornades si volia guanyar la seva quarta Lliga.

La derrota del Madrid al Camp Nou havia estat molt celebrada pels jugadors i els seus seguidors, tot i que Johan Cruyff no va tardar a advertir que aquella victòria barcelonista no serviria de res si no es guanyava també a Sevilla, on malauradament es va aconseguir només l'empat el 16 de gener. De fet, el Barça en va sortir miraculosament il·lès.

Mentre el Deportivo mantenia el primer lloc a la classificació de la Lliga, el Barça semblava haver perdut la motivació i no acabava de reaccionar en el primer mes de gener. Aquesta situació va provocar malestar entre els jugadors i el seu entrenador. Aquest va recuperar el seu llenguatge més crític i va recriminar als jugadors que vivien del passat i que els calia reaccionar. Fins i tot Johan Cruyff va anunciar que el cicle triomfal del Barça s'havia acabat. Els jugadors, enfadats, van replicar al seu entrenador que no entenien ni compartien el seu pessimisme, i van desmentir que s'hagués acabat un cicle blau-grana. Tot i reconèixer la irregularitat de l'equip, van recordar que encara estaven lluitant en tres fronts: la Lliga, la Copa d'Europa i la Copa del Rei.

El gener es va acabar amb el rumor que alguns jugadors del Barça podrien haver estat estafats en una operació immobiliària, i el febrer va començar amb filtracions que Laudrup, Zubizarreta i Salinas deixarien de ser blau-grana. El tècnic del Barça, Johan Cruyff, va voler posar fi als rumors dient que "si es guanya la Lliga o la Copa d'Europa, s'oferirà la renovació a tots els que acaben contracte". A Galícia, l'entrenador del Deportivo de la Corunya, Arsenio Iglesias, estava convençut que el Barça travessava una fase de desmotivació, però no descartava la victòria blau-grana en els següents partits.

La golejada del 19 de febrer davant l'Osasuna (8-1) va fer recuperar la confiança als blau-grana. L'actitud de l'entrenador va canviar radicalment respecte al mes anterior, i feia declaracions on afirmava que el seu equip ho tenia tot a les mans per tornar a guanyar la Lliga. Qualsevol partit semblava important per tornar a aixecar l'equip, que va reaccionar amb èxits fins al final de la màxima competició ftubolística espanyola.

En la Copa d'Europa els èxits no eren espectaculars, però el Barça es mantenia en la competició després d'empatar contra l'Spartak de Moscou el 2 de març. Dos mesos deprés, el Barça jugaria la final de la Lliga de Campions a l'Estadi Olímpic d'Atenes contra l'AC Milan. Els italians van dominar el partit i no van deixar cap opció al Barça, que havent perdut per 4-0 va tornar enmig d'un gran caos i de la decepció dels jugadors i dels 10.000 seguidors que s'havien traslladat a la capital grega en pèssimes condicions.

Però al març encara li quedaven molts partits de Lliga al Barça per guanyar. Aquell tercer mes de l'any es va fer evident la bona ratxa de l'equip, que anava sumant punts i s'anava acostant cada cop més al ler del campionat de futbol espanyol, el Deportivo. Tècnics i jugadors blau-grana confiaven que el líder estigués sota una tensió prou forta per canviar la seva sort en els últims enfrontaments.

Tampoc el Barça es va salvar de polèmiques i pressions durant les últimes jornades de la Lliga. Els primers dies de maig el pare de Romàrio va ser segrestat a Rio de Janeiro, i el màxim golejador blau-grana de la Lliga 1993-1994 s'hi va haver de traslladar per aconseguir-ne l'alliberament. Els dies de tensió no van impedir que Romàrio da Souza jugués bons partits.

D'altra banda, continuava la polèmica sobre la renovació del contracte d'alguns jugadors i, sobretot, la possibilitat que Laudrup marxés del Barça per anar al Madrid. Malgrat els dubtes que regnaven en el vestuari, a principis de maig els tècnics barcelonistes es declaraven convençuts que el Barça guanyaria la Lliga. Comptaven amb la pressió que sofria el Deportivo i el bon joc que estava fent l'equip blau-grana després del seu canvi d'actitud.

El miracle es va fer el 14 de maig. El Futbol Club Barcelona va guanyar el quart títol consecutiu de Lliga en una jornada d'emoció indescriptible i final de somni. El València va aconseguir empatar a zero al camp del Deportivo, a Riazor, mentre un espectacular Barça golejava per 5 a 2 el Sevilla al Camp Nou, empatava a punts amb l'equip gallec i aconseguia el títol per millor goal average.

El Sevilla s'havia avançat dos cops en el marcador, però els dos grans gols de Stòitxkov, un Laudrup brillant i un Romàrio que va fer el gol número 30 promès van donar la volta al partit. A Riazor, a pocs segons del final del temps reglamentari, l'àrbitre va assenyalar un penal a favor del Deportivo que n va llançar a les mans del porter valencianista.

Quan tots dos partits van haver acabat i el Barça era l'indiscutible campió de Lliga, milers d'aficionats van envair el centre de les poblacions catalanes, que van celebrar la victòria blau-grana sense estalviar energia durant tota la nit. La quarta Lliga era una realitat que havia estat un somni fins a l'últim segon de l'últim partit. Tothom donava pràcticament com a guanyador l'equip gallec, que va veure escapar la seva gran oportunitat entre llàgrimes inconsolables.

La Unió Esportiva Lleida no es va poder mantenir a Primera Divisió en ocupar el penúltim lloc de la Lliga, i va haver de baixar directament a Segona. En canvi, el Reial Club Deportiu Espanyol només va ser un any a Segona Divisió i va tornar a la primera categoria aconseguint el primer lloc de la classificació i per tant l'ascens directe.

La vida dels equips continuava, i al cap de pocs dies es plantejaven noves polèmiques dins l'equip campió de Lliga. El 21 de maig, Joan Gaspart, vice-president del Barça, confirmava que hi hauria novetats en el primer equip. Aquest va viure la renovació de plantilla més profunda des que Cruyff era a la banqueta. No continuarien sent blau-grana Zubizarreta, Juan Carlos, Julio Salinas i Laudrup, tot i que Johan Cruyff havia promès la continuïtat d'aquells que acabaven contracte el 30 de juny següent si guanyaven algun títol.

Els socis estaven d'acord amb la renovació de l'equip, però no amb la manera com el tècnic l'havia portada, ni acceptaven les baixes d'Andoni Zubizarreta i el danès Michael Laudrup. A més, el soci del Barça responsabilitzava Johan Cruyff de la derrota a la final de la Copa d'Europa contra el Milan. Aquestes opinions eren el resultat d'una enquesta del diari AVUI entre els socis blau-grana.

La incorporació de Xavier Escaich es va confirmar el 14 de juny. Els fitxatges de Hagi i Abelardo i l'intercanvi d'Andoni Goikoetxea pel bilbaí Eskurza completava a l'agost la plantilla del Barça 94-95. Mentrestant, s'esperava Romàrio a Barcelona perquè ja s'havia acabat el seu temps de vacances, però el jugador brasiler va respondre que de moment no tornava perquè estava fent obres benèfiques.

El Mundial de futbol dels Estats Units, disputat durant els mesos de juliol i agost, s'havia endut molts jugadors del Barça, i això va acabar perjudicant l'equip blau-grana. Molts d'ells van iniciar una pre-temporada en baixa forma i Johan Cruyff va decidir castigar-los pel seu baix rendiment.

El 27 d'agost, quan el Barça es va estrenar en competició oficial en la Supercopa contra el Saragossa, Nadal i Ferrer van quedar fora de la llista dels 16 convocats perquè, segons el tècnic holandès, no havien jugat bé la pre-temporada.

La Lliga 94-95 va començar malament per al Barça, que va perdre davant l'Sporting el 4 de setembre. Durant la primera part de la temporada, l'equip blau-grana va estar molt lluny del seu nivell habitual i es va carregar de lesionats i sancionats. Els mateixos jugadors no mostraven confiança en la recuperació del joc dels últims anys. Tampoc va començar bé la Lliga de Campions, ja que l'equip va perdre els dos primers punts contra el Gòteborg el dimecres 28 de setembre.

La fe dels jugadors en ells mateixos va decaure encara més, i Cruyff, indignat, en responsabilitzava els més veterans i la falta d'atenció de Stòitxkov. Però durant el mes d'octubre l'equip va millorar els resultats i va començar a sumar punts a la Lliga. L'entrenador somiava en el cinquè títol consecutiu. Aquell mes la polèmica es va centrar en el mal estat de l'herba del Camp Nou, que s'aixecava amb facilitat durant els partits i que va provocar el canvi de camp en els entrenaments a causa de les lesions.

La taca d'Atenes s'esborrava el 2 de novembre al Camp Nou derrotant el Manchester United amb facilitat (4-0), però la bona imatge internacional va tornar a desaparèixer el 23 del mateix mes, quan el Barça va perdre contra el Galatasaray a Istanbul.

El Barça tancava l'any preocupat per la gespa del Camp Nou, que encara no s'havia canviat, i per la forma de Romàrio, que es mostrava absent en els entrenaments i semblava haver perdut la il·lusió per jugar al Barcelona. Pel que fa a la classificació en la Lliga a mitja temporada, l'equip blau-grana encara podia aspirar a ser-ne campió.