Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Els primers dies de Giva en llibertat

L’oposició a la reintroducció de l’ós bru va ser molt forta entre alguns col•lectius

L’ós bru és una espècie autòctona dels Pirineus

L’óssa Giva en el moment de ser alliberada el maig de 1996 al vessant francès dels Pirineus

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Animals (66)
Medi ambient, ecologia, parcs naturals (342)
Personatges Personatges
Jordi Peix (3)
Entitats Entitats
Generalitat de Catalunya (1919)
Unió de Pagesos (93)
576 lectures d'aquest article
1176 impressions d'aquest article
La reintroducció de l'ós bru al Pirineu
Natura
El programa de reintroducció de l'ós bru al Pirineu iniciat l'any 1996 va fer palès que la natura i els éssers salvatges no entenen de fronteres polítiques. Així, tot i que la Generalitat de Catalunya havia decidit paralitzar la repoblació de l'ós al vessant del Pirineu sota la seva competència, molts pobladors de la Vall d'Aran i el Pallars Sobirà van protestar quan un dels óssos alliberats a la primavera va envair les seves terres. La polèmica, però, estava oberta feia temps.

El protagonista del debat era l'ós bru (Ursus actos], un mamífer plantígrad àmpliament difós pels boscos d'Europa, però que gairebé havia desaparegut al Pirineu. Durant segles va ser una espècie àmpliament present a tot el Principat. L'any 1935 encara hi havia óssos bruns als ports de Tortosa.

Davant l'amenaça de l'extinció de l'espècie al Pirineu, les administracions competents van promulgar normatives protectores des de mitjan segle. Però aquestes mesures no van aconseguir aturar la regressió de l'ós al Pirineu. Per analitzar la situació de les espècies en vies d'extinció i proposar actuacions per millorar la seva situació es va elaborar el projecte Fauna amenaçada dels Pirineus, realitzat els anys 1992 i 1993 per la Generalitat de Catalunya, la Diputació General d'Aragó, el govern de Navarra, el ministeri de Medi Ambient francès i Icona.

Com que s'havia arribat a la pràctica desaparició de l'espècie.es va considerar que calia recórrer a l'única mesura possible: la reintroducció de l'espècie. Aquest tipus d'actuació és una pràctica habitual dintre de les mesures per preservar la biodiversitat.

A Catalunya, l'any 1996 hi havia en curs deu programes de reintroducció d'espècies que afectaven diferents territoris. Eren: la llúdria, la polla blava, l'esparver cendrós, el xoriguer petit, la tortuga mediterrània, el sama-ruc, el fartet, la cabra salvatge, el cabi-rol i l'anguila. Segons Jordi Peix, director general de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, "la reintroducció d'espècies es fa per millorar la supervivència de l'espècie, restablir una espècie clau, incrementar o mantenir la biodiversitat i proporcionar a llarg termini beneficis econòmics a la població local".

Moltes actuacions de reintroducció havien generat conflictes amb determinats col·lectius, com caçadors o productors agraris o forestals, que consideraven que aquestes correccions els afectaven.

En el cas de l'ós bru, des que es va començar a plantejar la seva possible reintroducció, les resistències de la població de la zona van ser molt fortes ja que, a més dels problemes generals que planteja qualsevol reintroducció, hi jugava un paper important el caràc-
ter mític de l'ós i la por atàvica que la seva presència despertava.

Però les Administracions van tirar endavant el projecte. Per finançar la reintroducció de l'ós, es va recórrer a un programa Life de la Unió Europea, programa que tenia per objectiu fer complir les directrius relatives a la protecció i la conservació d'espècies. La Comissió Europea va aprovar l'octubre de 1993, dintre del programa Life, el Programa de conservació de vertebrats amenaçats dels Pirineus, presentat conjuntament per les Administracions de Catalunya, Aragó, Navarra i França, i que s'havia de dur a terme entre el 1994 i el 1997. El programa incloïa una sèrie de mesures de protecció i conservació de tres espècies dels Pirineus que es trobaven en perill: l'ós bru, el trencalòs i la cabra salvatge dels Pirineus. El programa implicava la reintroduc-ció d'óssos a Catalunya i a França, i el seguiment de les poblacions d'óssos relictuals a Aragó i Navarra. Les inversions previstes pel programa eren de 1.100 milions de pessetes, dels quals la Unió Europea en finançava el 75%.

Malgrat que un dels objectius de la Generalitat era fer de l'ós una marca de qualitat turística, la notícia del pla d'alliberament d'óssos va desencadenar dures protestes per part de la població afectada. Així, l'any 1994 els municipis de les valls d'Aneu es van oposar a la presència de l'ós en el seu territori. La campanya d'oposició va aconseguir que el 1995 es retardés l'alliberament d'óssos que estava previst. Al març del 1996, les autoritats catalanes van decidir no efectuar-ne la reintroducció al Principat, però es va firmar un conveni de col•laboració entre el departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya i el ministeri de Medi Ambient francès per garantir la coordinació de les tasques de seguiment (localització i situació) i control dels óssos alliberats a França que poguessin passar la frontera.

Els 210 milions que el DARP rebia del programa Life es van destinar a aquesta finalitat, a indemnitzacions per als propietaris forestals afectats i per als ramaders en cas que es produís algun dany, a estudis cartogràfics i a campanyes de promoció turística i sensibilització. Per fer un seguiment del programa, es va crear una comissió integrada per les Administracions i els sectors interessats.

Però el replantejament del programa per part del DARP no va aturar les protestes. Així, l'abril de 1996 els ramaders i caçadors del Pallars Sobirà i la Vall d'Aran es van manifestar contra l'alliberament immediat d'óssos que s'havia de portar a terme a França.

Les protestes no van impedir que, finalment, s'alliberessin a Mèlies (a 5 km de la Vall d'Aran) els primers exemplars previstos: al mes de maig l'óssa Giva, de 105 kg, i al juny l'óssa Melba, de 85 kg. Aquests exemplars provenien d'Eslovènia, perquè s'havia comprovat que els óssos d'aquella zona tenien una gran afinitat amb la subespècie autòctona del Pirineu.

Els animals alliberats duien un radiotransmissor en el collar que en permetia el seguiment a través del satèl·lit Argos. Aquest dispositiu va detectar que el 29 de maig l'óssa Giva va entrar al Pallars Sobirà. Això va provocar diverses manifestacions de protesta, es van tallar carreteres i es va demanar la dimissió del director general de Medi Natural del DARP.

A primers de setembre es van registrar els primers danys atribuïts a l'óssa Giva. Els tècnics ja havien previst que es produirien alguns atacs, ja que, tot i que l'ós és principalment vegetarià, entre un 6% i un 8% de la seva dieta correspon a vertebrats, que consumeix especialment abans de la hivernació.

La primera víctima de l'ós bru reconeguda va ser un poni -propietat d'un veí de Bossòst, indemnitzat amb 80.000 pessetes- que es va precipitar per un barranc en espantar-se davant l'ós. També es va atribuir a l'óssa Giva la mort de quinze ovelles a la Vall d'Aran, per les quals es va pagar una indemnització de 560.000 pessetes.

Arran d'aquests atacs, alguns responsables del DARP van plantejar la possibilitat d'utilitzar mètodes d'intimidació, com ara disparar cartutxos de sal o utilitzar sirenes i llum. Això va ser interpretat per grups ecologistes com una incitació a perseguir l'ós, que podia ser penalitzada d'acord amb el nou Codi Penal. En canvi, els pagesos van exigir l'aplicació de mesures dissuasòries per fer marxar l'óssa del territori català quan es van produir nous atacs, com el del 22 de setembre, en què van morir dues ovelles. Entremig, sembla que algú es va voler aprofitar de la situació: el 30 de setembre es va denunciar un tercer atac a Vilamòs, que es va considerar impossible perquè en aquelles dates l'óssa estava localitzada a la Maladeta.

El 10 d'octubre, el Parlament va rebutjar una proposta del grup d'ERC que només va comptar amb el suport d'IC per emprendre una campanya de sensibilització sobre la compatibilitat de la convivència entre l'ós i l'espècie humana al Pirineu.

En acabar l'any, la polèmica semblava estar, igual que els óssos, en un estat d'hivernació, però semblava segur que rebrotaria a la primavera del 1997, quan estava previst alliberar un mascle per completar la primera fase pilot del programa.