Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Premsa catalana

Vicenç Villatoro a l'acte del Palau Nacional de Montjuïc

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Carles Dalamau (1)
Jordi Mulet (1)
Vicenç Villatoro (35)
Xavier Llobet (5)
Entitats Entitats
Associació de Publicacions Periòdiques en Català (16)
Avui (154)
El 9 Nou (12)
El Periódico de Catalunya (52)
El Punt (29)
El Temps (22)
I Mostra de Revistes en Català (1)
La Vanguardia (70)
Nou Diari (5)
Premsa Catalana S.A. (7)
Regió 7 (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
105 lectures d'aquest article
178 impressions d'aquest article
La renovació de la premsa catalana
El panorama de la premsa catalana va viure l'any 1994 canvis i millores, entre els quals s'inclouen el rellançament del diari AVUI, amb una reestructuració del format i el contingut, així com les noves edicions d'El Punt, de Girona, i El 9 Nou, de Vic. Però durant el 1994 també va destacar la crisi del Nou Diari. Al juny, es va celebrar el desè aniversari de la revista El Temps. I un altre esdeveniment important per a la premsa catalana va ser la I Mostra de Revistes en Català, als mesos de setembre i octubre.

El Temps, el setmanari d'informació general escrit en llengua catalana i de difusió per tots els Països Catalans, va complir deu anys de vida. En el seu número del 6 de juny va celebrar que al llarg d'aquest període la seva publicació havia estat ininterropuda i que la difusió havia experimentat un creixement sostingut.

Aquell exemplar especial també anunciava que inauguraria un servei on line de caràcter informatiu, a partir de l'octubre, que permetria al lector accedir a la publicació i a debats i serveis a través de sistemes telemàtics, mitjançant un ordinador personal i un modem.

Amb divuit anys de vida, complerts el 23 d'abril d'aquell any, l'AVUI era l'únic diari d'informació general a Catalunya i en català. El 1994 va afrontar el repte més important des del seu naixement: la recomposició accionarial, l’aprofundiment en la informació i el canvi de la maquetació.

El primer dels diaris en llengua catalana després del franquisme es volia convertir en un diari més competitiu i contemporani, i sobretot pretenia augmentar el nombre de lectors per col•locar-se en un bon lloc entre els gegants de la premsa a Catalunya.

El procés de rellançament de l'AVUI havia començat el 15 de maig amb la sortida de \'AVUI Diumenge, el nou dominical del diari. Va continuar amb una sèrie d'activitats públiques, com ara la presentació de la seva Col•lecció d'Art, i després, a la tardor, amb la transformació del conjunt del producte, que afectaria la presentació del diari de cada dia i la resta de suplements.

El 18 d'octubre, el diari AVUI començava una nova etapa de la seva història. Volia servir els objectius fundacionals d'una manera dinàmica, tant en els aspectes de presentació formal com en el to informatiu i la varietat d'opinions, segons manifestava l'editorial d'aquell dia. Amb ocasió de la sortida al mercat de la nova edició del diari, aquest va exposar els seus objectius: volia ser un diari d'informació general, escrit en llengua catalana, complet, de qualitat, amb més informació i diversitat en l'opinió.

En l'aspecte ideològic, l'AVUI va mostrar la seva voluntat de ser "un diari obert, liberal, compromès amb el propi país", buscant que tota la societat en la seva diversitat s'hi sentís identificada. Això seria compatible amb una línia editorial clara i contundent "en la defensa i l'expressió dels conceptes democràtics, del reconeixement de la personalitat catalana, dels fonaments bàsics de la identitat nacional en l'aspecte cultural, social, econòmic o polític".

En l'editorial del dia 18 d'octubre també s'hi recollia l'aspiració de l'AVUI de ser un "diari interessant per a tots els catalans i molt especialment per a les noves generacions que s'han format en una relació de naturalitat amb el propi idioma". Volia ser un diari "clar, atractiu, ordenat i al mateix temps seriós, creïble i rigorós".

La nova maqueta deixava clar que es tractava d'un diari d'informació, serveis i opinió on no hi havia seccions secundàries i on es donava tanta importància a la informació de Catalunya com a la internacional. Però també la cultura, la política, l'economia, els esports, els espectacles i els serveis eren tractats com a temes de "primera fila per atreure el públic jove que desitgem".

La presentació del projecte de renovació es va fer al Palau Nacional de Montjuïc el 17 d'octubre. L'acte va reunir més de cinc-cents convidats, que van poder llegir el primer exemplar de l'AVUI amb el nou disseny i la reordenació informativa. El president de Premsa Catalana S.A., Xavier Llobet, va definir el canvi de l'AVUI com una manifestació més que el diari havia complert la majoria d'edat i que el "paisatge en què s'ha de moure la premsa en català és ara molt diferent". En l'acte de presentació, el mateix Xavier Llobet i el director de l'AVUI, Vicenç Villatoro, van ser els encarregats d'exposar els eixos centrals de la transformació del diari fins aquell moment, tenint en compte el context històric de Catalunya el 1976, quan va néixer el diari, i l'evolució del nostre país des d'aleshores.

Vicenç Villatoro va explicar que el nou disseny de l'AVUI "va més enllà d'un canvi formal". Era també una actualització per adaptar-se a la realitat dels anys noranta, però "sense trair cap dels objectius fundacionals". A més a més, es reiterava la importància que el públic jove tenia per al diari. També Xavier Llobet va remarcar que volien acostar-se als "professionals, investigadors, estudiants", ja que eren el sector més dinàmic de la societat catalana, però sense oblidar "l'àmplia xarxa d'associacions de tota mena que caracteritza el nostre país".

La nova imatge de l'AVUI era la mostra més espectacular de les transformacions que s'havien produït en el diari des de feia mesos i que en conjunt aspiraven a fer que aquesta publicació ocupés un lloc central en el món de la comunicació a Catalunya.

Malgrat que els diaris en llengua catalana anaven guanyant terreny, els de llengua castellana seguien sent els de més tirada a Catalunya. Entre aquests destacava El Periódico de Cataluna, que durant el 1994 va aconseguir ocupar el primer lloc en vendes, davant de La Vanguardia.

Malgrat les dificultats que tenia la premsa a causa de la baixada en els ingressos publicitaris (que en algunes publicacions va arribar al 80 per cent), el 1994 va ser un any ple de nous proejectes.

El Punt va inaugurar una edició diària al Barcelonès Nord, i El 9 Nou de Vic es va llançar cap al Vallès Occidental amb edicions a Sabadell i Terrassa. Era una estratègia ben diferent de la de l'AVUI. En aquests casos es tractava de fer créixer la premsa local a base d'introduir-se en nous territoris. Totes dues empreses duien "una política de creixement convinguda", en paraules del director d'El 9 Nou, Jordi Mulet.

En canvi, l'empresa editora de Regió 7, de Manresa, va seguir el seu propi camí i va anunciar que ampliaria la seva influència geogràfica cap a les comarques de Ponent. El salt no es faria amb la capçalera del diari manresà Regió 7, sinó amb una creació totalment nova i en aliança amb un altre grup de comunicació encara indeterminat. En la premsa comarcal es dibuixaven, doncs, dos grans pols: l'un representat per l'eix Girona-Vic (El Punt- El 9 Nou); l'altre, el de Regió 7.

Aliè a la premsa de posicions hi havia el Nou Diari, que estava lluitant per mantenir-se, després que les edicions de Lleida i Barcelona deixessin d'aparèixer, quan s'acabava l'any. El Nou Diari de les comarques tarragonines era l'únic supervivent d'aquesta empresa dels germans Emili i Carles Dalmau.

Un camp ben diferent del de la premsa diària o bisetmanal era el de les revistes periòdiques. En aquest terreny cal destacar la celebració de la I Mostra de Revistes en Català, a la plaça de la Catedral de Barcelona, del 30 de setembre al 2 d'octubre. La mostra, que estava organitzada per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), agrupava 58 revistes de periodicitat entre setmanal i trimestral de tots els Països Catalans. Aquestes revistes, de temàtiques diverses, difonien una mitjana de 430.000 exemplars.

Totes eren d'informació especialitzada i en català i tenien un públic cada cop més fragmentat, que adquiria l'exemplar mitjançant la subscripció en un 80 per cent dels casos.