Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
José Amedo

Articles dependents
Baltasar Garzón
Eligio Hernández
Carlos Granados
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas GAL (79)
Conflicte basc (540)
Escàndols polítics (441)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Política espanyola (900)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Alberto Martín Barrios (1)
Baltasar Garzón (233)
Felipe González (226)
Francisco Álvarez (10)
Francisco Sáiz Oceja (6)
Javier De la Rosa (44)
Jorge Manrique (1)
José Amedo (19)
José Barrionuevo (58)
Jose Mari Larretxea Goñi (1)
Juan Alberto Belloch (43)
Julián Sancristóbal (26)
Julio Hierro (6)
Michel Domínguez (13)
Miguel Planchuelo (10)
Ricardo García Damborenea (17)
Segundo Marey (35)
Entitats Entitats
Audiència Nacional (322)
El Mundo (40)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Grupos Antiterroristas de Liberación (33)
Ministeri de l'Interior (25)
Partit dels Socialistes Bascos (99)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Policia Nacional (61)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
País Basc / Euskadi (267)
54 lectures d'aquest article
39 impressions d'aquest article
La ressurrecció del 'Cas GAL'
El 19 de desembre, el jutge Baltasar Garzón va ordenar la detenció de cinc ex-caps dels ex-policies José Amedo i Michel Domínguez, condemnats anteriorment per la trama dels GAL (Grups Antiterroristes d'Alliberament). Després de prendre'ls declaració, el jutge va decidir decretar presó per a tres d'ells: l'ex-director general de la Seguretat de l'Estat Julián Sancristóbal; l'ex-cap de la brigada d'informació de la policia de Bilbao Miguel Planchuelo, i l'ex-màxim responsable de la lluita antiterrorista Francisco Álvarez.

Els altres dos detinguts, Julio Hierro i Francisco Sáiz, van quedar en llibertat sota fiança de deu milions de pessetes. Amb aquestes detencions, Baltasar Garzón reobria un afer que estava a punt de prescriure, el segrest de l'industrial Segundo Marey, acció reivindicada pels GAL.

Totes aquestes detencions eren fruit de les declaracions de José Amedo i Michel Domínguez, condemnats a 108 anys de presó per diversos assassinats en grau de frustració. Des del seu retorn a l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón va reobrir el cas GAL i va donar crèdit a les declaracions dels condemnats, que sobtadament van decidir començar a explicar la seva versió de la història dels GAL.

Les especulacions periodístiques destacaven que probablement l'arribada de Juan Alberto Belloch al ministeri de l'Interior havia convençut els ex-policies que les possibilitats de l'indult, que sembla que se'ls havia promès, eren nul·les. Algunes versions assenyalaven també que fins a aquell moment Amedo i Domínguez havien cobrat dels fons reservats, i que l'arribada del nou ministre els havia tallat les vies d'ingressos.

En tot cas, van triar declarar davant del jutge Garzón. Sembla que l'opció els va ser favorable, ja que ben aviat van aconseguir no haver d'anar a la presó ni a dormir "per motius de seguretat".

La síntesi de les declaracions dels ex-policies, tant les que van fer al jutjat com les que van fer al diari El Mundo, acusava Sancristóbal, Álvarez i Planchuelo d'haver creat el grup i d'haver segrestat Segundo Marey per error. També es deia que el finançament de les accions provenia dels fons reservats del ministeri de l'Interior, que havien estat desviats per Sancristóbal. Els fundadors de l'organització van disposar d'aquesta manera d'un milió de francs. Aquest grup inicial dels GAL podia haver estat compost pels comandaments policials mencionats i els policies José Amedo, Michel Domínguez, Julio Hierro i Francisco Sáiz. Cada un d'ells tenia missions concretes per complir. Domínguez hauria participat en tasques de vigilància i custòdia de Marey i en la traducció al francès d'un comunicat amb el qual els GAL es van donar a conèixer davant l'opinió pública. José Amedo hauria estat l'encarregat de viatjar fins a la frontera francesa i més tard a Santander, i Julio Hierro hauria estat l'enllaç de Saiz.

Les declaracions van portar cap a l'ex-ministre de l'Interior José Barrionuevo, com la presumpta 'X' dels GAL. Barrionuevo va decidir defensar la seva gestió al davant del ministeri de l'Interior i la dels seus col·laboradors que es trobaven empresonats per una suposada vinculació amb els GAL.

Barrionuevo va acusar Garzón de voler venjar-se del govern i va assegurar que faria servir "tots els recursos polítics i jurídics" al seu abast per defensar-se de les acusacions. Barrionuevo va rebre nombroses mostres de solidaritat dels seus companys del Grup Socialista, i va afirmar que no renunciaria al seu escó de diputat, com havien demanat des de l'oposició.

Davant la reobertura del cas GAL, l'oposició va demanar al president Felipe González que donés explicacions públiques, però aquest va defugir comentar l'actuació judicial.

Alguns dels detinguts també van citar l'ex-dirigent socialista Ricardo García Damborenea. Durant molts anys Damborenea havia estat la persona que havia marcat l'estratègia dels socialistes bascos i del govern en la lluita contra ETA. Havia dedicat molt temps a ocupar-se de la línia que s'havia de seguir per fer front a ETA, especialment en uns anys en què no hi havia consens amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i l'acció anti-ETA era pràcticament una tasca del govern central.

Damborenea va tenir una gran influència en l'equip de Barrionuevo, que es va mantenir fins que es van començar a plantejar els conflictes interns al si del PSE, que el van portar a abandonar aquest partit i a distanciar-se'n, fins al punt que va donar suport electoral al Partit Popular (PP) durant la campanya de les eleccions europees.

El comissari Francisco Álvarez va fer bona part de la seva carrera professional a la policia judicial de Barcelona fins a mitjans del 1982, quan va ser destinat a Bilbao com a cap de la brigada d'informació. Després de l'arribada del PSOE al govern, va ser nomenat cap superior de policia d'aquesta ciutat fins al 1984 i després cap del gabinet d'informació i operacions oficials.

Álvarez es va defensar públicament i va responsabilitzar els geos de l'intent de segrest de Larretxea Goñi, a Euskadi Nord, en un intent desesperat de salvar el capità Martín Barrios, que seria assassinat per ETA.

A finals del 1986 va ser destituït del seu càrrec i va passar a desenvolupar activitats a l'empresa privada. Entre els clients de la seva empresa de seguretat hi havia el financer Javier de la Rosa. L'empresa va ser involucrada en un cas d'escoltes telefòniques il·legals.

L'advocat defensor dels ex-policies José Amedo i Michel Domínguez, el lletrat Jorge Manrique, va negar que els seus clients haguessin rebut cap promesa de reducció de penes per part del jutge Baltasar Garzón a canvi d'implicar els seus superiors. No obstant, assegurava que aquesta predisposició els permetria acollir-se als beneficis legals que el Codi Penal reconeix als delinqüents que col·laboren amb la justícia.

Al cap d'uns quants dies de les declaracions d'Amedo i Domínguez davant el jutge Garzón, la jutge de vigilància penitenciària els va atorgar el permís indefinit per motius de seguretat. Els policies comptaven també amb protecció policial d'acord amb la seva petició recolzada per l'informe favorable de la fiscalia de l'Audiència Nacional.

Aquestes mesures van ser molt criticades per Barrionuevo, que va assenyalar que, si havien estat a la presó durant sis anys "immerescudament" i havien negat sempre la seva participació en els fets, era "sorprenent" que "canviïn els testimonis i s'autoinculpin".