Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Reportatge

Any 2012

Imprimir    Recomanar article
La cadena humana que es va fer el 29 d'abril de 2012, contra el projecte d'hotel a la Ràpita.

manifestació de la Diada de Mallorca del 30 de desembre de 2012.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Llengües minoritàries, euskera, gallec (117)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Personatges Personatges
José Ramón Bauzà (22)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
Illes Balears (28)
Maó (Illes Balears) (7)
39 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
La societat balear s'organitza contra Bauzá



A les Illes Balears es viu una mobilització sense precedents, a tots els àmbits de la societat civil, que no es veia ni tan sols a l'època de Jaume Matas. Els atacs del govern de José Ramón Bauzá al català, al territori i les retallades a la sanitat i l'educació han fet que la gent reaccioni amb tota mena d'accions de protesta i fundant noves entitats i xarxes d'organització.

Enric Borràs Abelló
@enricb

El govern de les Illes ha aconseguit, en un any i mig, que sortís més gent que mai al carrer per criticar-lo. El president José Ramón Bauzá ha crispat una bona part dels seus ciutadans. L'últim exemple és la manifestació independentista que es va fer el 30 de desembre per la Diada de Mallorca: van sortir al carrer més de 7.000 persones, més del doble de les que ho feien habitualment. Però el 25 de març ja havien estat desenes de milers, 50.000 segons els organitzadors, els qui s'havien manifestat en contra dels atacs al català. I a tot això cal sumar-hi accions en defensa del territori, com la multitudinària cadena humana que, a l'abril, va aplegar més de 10.000 persones a l'arenal del Trenc per protestar en contra del projecte de fer-hi un complex hoteler al costat; o les protestes que s'han fet en contra de les retallades i el tancament d'hospitals.

La gran quantitat de protestes ja fa que alguns parlin de primavera mallorquina, tot i que aquesta primavera ja fa molt temps que dura i ni tan sols enmig de l'hivern no sembla que hagi d'amainar. A les Illes Balears no es viu un esclat temporal d'indignació, les mobilitzacions s'estan convertint en quelcom més estructural, que difícilment frenarà abans que canviï el govern. No es tracta tant de les protestes com de la xarxa que les organitza. Durant aquesta legislatura, a banda del teixit que ja hi havia, s'han fundat entitats com el Consell de la Societat Civil, que aplega més de cinquanta entitats; els Jubilats per Mallorca; el col•lectiu Mestres i professors en català o la Plataforma Salvem sa Ràpita. I això sense comptar els indignats, que també varen fer el seu paper, al seu moment, sobretot a Palma.

El govern Bauzá ha aconseguit incendiar tots els àmbits de la societat civil. Bona part de les principals protestes són en defensa del territori o de la identitat pròpia de les Illes Balears, però no queden aquí. Pel que fa català el govern ha eliminat el requisit de saber-ne per ser funcionari, ha imposat l'elecció de llengua en l'educació primerenca, ha eliminat la possibilitat que les escoles facin immersió lingüística i imposa un mínim d'hores de castellà. A més, prepara una nova llei sobre símbols i una altra sobre el professorat pensades per coartar la llibertat d'expressió. Amb la primera, no es podrien penjar a les escoles els llaços amb les quatre barres que simbolitzen la defensa del català. Amb la segona, es perseguirà els professors que expressin opinions personals, familiars, corporatives o polítiques.

Fins i tot se'ls pot arribar a castigar canviant-los d'illa.
Els atacs al català varen fer que desenes de milers de persones sortissin al carrer el 25 de març. 20.000 segons la policia i 50.000 segons l'Obra Cultural Balear, la principal impulsora de la protesta. Sigui com sigui, una marxa històrica i la més gran que havia omplert Palma en molts anys. Darrere la pancarta "Sí a la nostra llengua" se sentien, sobretot, crits demanant la dimissió de Bauzá. La manifestació era sobretot en contra de la modificació de la llei de funció pública que eliminava el requisit de saber català per treballar a l'administració, però els mesos següents s'hi van afegir més atacs a la llengua. A banda de la manifestació s'havien presentat més de 12.000 al·legacions en contra de la llei i dos membres de Jubilats per Mallorca varen arribar a fer una vaga de fam. El dia de la manifestació l'antic professor Jaume Bonet feia 25 dies que no menjava.

Tot aquest alt nivell de mobilitzacions i protestes té un preu: la repressió. "A hores d'ara, més de 80 persones estan imputades i immerses en processos judicial per la seva lluita contra les polítiques del partit popular", va dir Sílvia Melero, llegint el manifest final de la manifestació de la Diada de Mallorca. Molts dels encausats ho són per les protestes que es varen fer a la primavera, quan Bauzá va emprendre un tour poc afortunat perls pobles de Mallorca, per parlar amb els membres de les juntes locals del PP de cara al congrés del partit. A tot arreu on anava el rebien amb crits, renou de cassoles i tota mena d'insults. Les protestes a Manacor, Inca, Llubí, Artà, Santa Margalida, Bunyola i Sóller, entre més, varen deixar en evidència el sentiment de molts mallorquins. El president fins i tot es va haver de fer escortar per una unitat d'elit de la Guàrdia Civil importada des de València.

Una de les protestes més sonades, però, havia estat la de les festes majors de Felanitx de 2011. El 28 d'agost els joves convocats per la penya El Coso es van aplegar davant l'església del poble, després d'una tradicional cercavila satírica, per rebre amb insults de tota mena les autoritats que en sortissin, com feien cada any. Bauzá no hi era, però les autoritats del poble, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Salom, i el conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Biel Company, sí que hi havien fet cap. I els joves els van rebre com sempre però, després d'algunes empentes, un agent de policia va fer servir un esprai de gas urticant i la plaça es va convertir en una batalla campal. Només d'aquell dia hi ha una dotzena d'encausats que podrien haver de pagar fins a 55.150 euros de multa.

L'executiu també va fer una modificació legal perquè els pobles puguin convertir el seu nom en bilingüe, feta a mida per Maó, que ara es diu Maó-Mahon. El canvi de nom impulsat per la batllessa Ágeda Reynés va provocar una protesta que es va fer notar a les xarxes socials, el hashtag #ésMaó va arribar a ser trending topic mundial a Twitter. #SalvemEsTrenc també va ser trending topic davant la indignació que va causar el govern donant via lliure al projecte per fer un complex turístic a la Ràpita, a l'extrem de l'arenal del Tenc-Salobrar, una de les platges que es fan servir més per difondre turísticament les illes Balears. Just al límit de l'àrea natural d'especial interès (ANEI), l'executiu Bauzá facilita tant com poc que es construeixi un hotel de 1.200 places amb camp de golf, poliesportius i tota mena de serveis. Vint hectàrees de turisme intensiu just davant d'una platja que, segons la fitxa de l'ANEI, ja pateix per l'excés de visitants a l'estiu. El Grup Balear d'Ornitologia, Amics de la Terra i Salvem sa Ràpita varen desbordar totes les seves previsions a la protesta que havien convocat per al 29 d'abril a la platja mateix. Milers de persones varen enllaçar tot l'arenal, de més de quatre quilòmetres.

El govern havia canviat el Pla Territorial de Mallorca per permetre-hi l'hotel i n'havia declarat la construcció d'interès turístic, una figura ideada per l'equip de Bauzá per agilitzar tota mena de tràmits legals i, fins i tot, permetre fer negocis turístics en sòl rústic. De fet, la mateixa figura legal també s'ha fet servir per donar via lliure al projecte de fer un parc temàtic catòlic en terrenys rústics d'Inca anomenat Tierra Santa. De moment la voluntat de convertir 21 hectàrees de camps en reproduccions prefabricades de la torre de Babel o l'Arca de Noè no passa de projecte, però té cobertura legal.

Les retallades també han fet saltar els illencs. Una de les mesures més criticades va ser l'anunci de tancar l'Hospital General, que duu 557 anys en actiu, el Joan March, dos centres mèdics dedicats, sobretot, a les cures pal•liatives per a malalts terminals. Al maig i al juny la plataforma No al tancament de l'Hospital General i el Joan March va organitzar cassolades i marxes de protesta amb els treballadors. Segons l'exdirector del General Josep Maria Carbonero, que encara hi treballa, tancar els hospitals "empobreix la sanitat balear d'una manera irreversible" i "no té sentit". Els dos centres lluïen un gran llaç negre a la façana i, finalment, les protestes i un canvi de conseller de Salut va permetre que continuessin oberts. La sanitat no és el punt fort del govern Bauzá: En un any i mig ja hi ha hagut tres consellers de Salut diferents però el futur dels hospitals encara no és clar.

Les retallades s'han notat a tots els àmbits. Els funcionaris públics continuen sortint cada divendres, a les dotze, a protestar al carrer vestits de negre. Als jutjats de Palma els polítics acusats de corrupció han de caminar entre desenes de rètols escrits a mà i penjats pels funcionaris on critiquen les retallades i la desacreditada classe política a causa, precisament, de la corrupció. La crispació per les retallades es va fer més que evident en l'última vaga general, la del 14 de novembre, amb una manifestació equiparable a la del 25 de març pel català. Més de 40.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol i 60.000 segons els organitzarors, es varen manifestar a Palma en una protesta convocada per CCOO, la UGT, l'STEI-i i la USO. Però és que a més, alhora, més de 10.000 persones més es manifestaven també en una protesta alternativa convocada per la Comissió Pro Vaga Anticapitalista.

Ara a Mallorca fins i tot s'hi prepara l'obertura d'una nova ràdio, Ona Mediterrània, sorgida també de la societat civil, per tal de respondre la manca d'informació crítica i veraç per part de mitjans públics. El Consell de Mallorca va tancar a finals del 2011 la Ràdio i Televisió de Mallorca i el govern s'ha encarregat d'aprimar IB3. Una radiotelevisió autonòmica criticada pel Sindicat de Periodistes de les Illes Balears en un informe on enumerava els exemples de censura als professionals ordenada per una direcció en mans del PP. Però durant aquesta legislatura els moviments socials també han posat en marxa un diari digital, Contrainfo.cat, i una televisió participativa per internet, Sa Teva Visió.

Un dels motius pels quals l'OCB i l'Associació Voltor impulsen Ona Mediterrània és, una altra vegada, la llengua. Amb el tancament de la radiotelevisió insular la presència del català és realment minoritària. A IB3 totes les pel·lícules i sèries de ficció de producció estrangera tornen a ser en castellà, i això que no han de pagar res pels doblatges, perquè els els proporciona TV3.