Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Cañellas en una visita al túnel de Sóller

Cristòfol Soler durant la seva presa de possessió juntament amb la resta dels components del Govern Balear

Cristòfol Soler en una intervenció al Parlament

Gabriel Cañellas després de la seva dimissió

Panoràmica dels treballs de les obres del túnel de Sóller, l’obra pública que va desencadenar una tempesta política

Resultats electorals

Articles dependents
Gabriel Cañellas
Cristòfol Soler
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Corrupció, frau i suborn (505)
Eleccions i processos electorals (1758)
Illes Balears i Pitiüses (531)
Infraestructures viàries: carreteres, ponts, túnels (211)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Alberto Ramon Herran (1)
Antoni Cuart (3)
Antoni Marí Calvet (2)
Cristòfol Soler (21)
Francesc Berga (4)
Gabriel Cañellas (42)
Gabriel Lezetne (1)
Jeroni Saiz (2)
Joan Huguet i Rotger (2)
Joan Calders Lizama (1)
Joaquín Cotoner (1)
José Antonio Berastain (4)
José María Aznar (620)
Llorenç Oliver (1)
Maria Salom (2)
Mariano Rajoy (296)
Máximo Alomar (1)
Miguel Moreiras (17)
Pere Barceló (1)
Entitats Entitats
Govern de les Illes Balears (128)
Izquierda Unida (222)
Obra Cultural Balear (120)
Parlament de les Illes Balears (58)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Salinera Española (2)
Unió Mallorquina (123)
71 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
Illes
La sortida del túnel
El 28 de maig de 1995 van tenir lloc a Ies Balears les eleccions autonòmiques i municipals convocades a tot l'Estat llevat d'Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galícia.

El Partit Popular governava des de 1983 i era indubtablement el partit més ben col·locat per guanyar les eleccions i renovar el seu mandat. Les enquestes atorgaven al Partit Popular 35 o 36 dels 59 escons que hi havia en joc, ben per damunt dels 31 que havia aconseguit el 1991. Si aquestes previsions es confirmaven, Gabriel Cañellas seria elegit per quarta vegada consecutiva al capdavant del Govern Balear.

El Partit Popular, però, tenia en contra seu l’esclat de l'afer Brokerval, la intermediària financera que havia protagonitzat els últims anys algunes inversions atípiques en què hauria participat el govern de Cañellas i altres representants polítics, i algunes denúncies contra l'esposa de Cañellas, que tenia interessos a la zona de les salines d'Eivissa i Formentera, de gran valor ecològic.

Alguns mitjans de comunicació començaven a airejar un tema nou: les adjudicacions fetes per a la construcció del túnel de Sóller, l'obra pública més ambiciosa empresa a l'illa, on semblava que hi havia jugat un paper important el president Cañellas.

Pel que fa a la resta de partits, el PSOE continuava apareixent com la segona forca política, si bé els escàndols sorgits prop del govern central feien pensar que obtindrien una xifra de diputats inferior als 21 que van aconseguir el 1991.

El Partit Socialista de Mallorca (PSM) repetiria, segons les enquestes, la seva condició de tercera força més votada, ja que era una formació només implantada a Mallorca que el 1991 va obtenir 2 diputats al Parlament Balear. També segons les enquestes, a poca distància del PSM se situaria Izquierda Unida.

Per a Unió Mallorquina els auguris eren incerts, ja que costava de saber si el fet d'haver-se allunyat del Partit Popular l'afavoriria electoralment, tenint en compte que el 1991 només havia aconseguit obtenir un diputat. Un diputat també havien obtingut el 1991 Els Verds, i cap l'última formació a concórrer, l'antiga Federació d'Independents d'Eivissa i Formentera, que el 1995 es presentaven com a Associació d'Independents de les Pitiüses i Formentera.

Durant la campanya, el Partit Popular va enfortir la seva oferta electoral proposant un règim fiscal especial per a les Balears, proposta que va comptar amb el suport de tots els partits nacionalistes i regionalistes, però que va ser rebutjada pel PSOE. En síntesi, la reforma era plantejada com una manera de convertir les Balears en un enclavament privilegiat per a noves inversions estrangeres, alhora que retallava un seguit d'impostos per a les empreses illenques. La iniciativa havia tingut ja el suport del Parlament balear, però encara havia de rebre el vist-i-plau del Congrés de Diputats.

El 28 de maig es van confirmar els pronòstics. De totes maneres, el Partit Popular va perdre un escó en aconseguir-ne 30, el PSOE en va perdre 5 en obtenir-ne 16, i el Partit Socialista de Mallorca va pujar de 2 a 6 diputats, mentre que IU mantenia els 3 del 1991 i Unió Mallorquina en pujava 1 en aconseguir-ne 2. Finalment, l'AIPF va obtenir el 1995 un escó.

Amb aquest resultat, Gabriel Cañellas semblava tenir el camí obert per presidir el govern durant una nova legislatura: el 28 de juny va ser investit per quarta vegada president de les Balears, després del debat més llarg i tens viscut al Parlament. Cañellas va ser criticat pels portaveus de tots els grups de l'oposició, que no van estalviar qualificatius duríssims contra el Partit Popular de les Illes, la gestió feta pel Govern Balear i la persona de Gabriel Cañellas, que van vincular amb el cas Sóller. Cañellas, per la seva part, va negar que hagués comès cap il•legalitat i va arribar a dir: "L'electorat em prefereix a mi encara que els enganyi."

Però els efectes del cas Sóller eren ja imparables. Va sortir a la llum un informe de la Brigada de Delinqüència Econòmica de la Policia, segons el qual s'havien detectat ingressos en els comptes del Partit Popular provinents de l'empresa d'Antoni Cuart Salinera Fspanola, principal adjudicatària de les obres del túnel de Sóller. L'informe policial es va afegir a la denúncia que havia cursat IU al mes d'abril davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears acusant el govern de prevaricació, sobre la base de les relacions entre Cañellas i Cuart.

Davant l'escàndol, la direcció estatal del Partit Popular va reaccionar immediatament i José Maria Aznar va demanar directament a Gabriel Cañellas que dimitís dels seus càrrecs de president del govern i president del partit a les Illes. Després d'uns certs intents de resistència, Cañellas va posar els seus càrrecs a disposició del partit el 17 de juliol de 1995.

El partit va nomenar el 28 de juliol Cristòfol Soler successor de Cañellas al capdavant del govern, fins llavors president del Parlament, i com a president del partit va ser elegit Joan Huguet, que també va substituir Soler com a president de la Cambra.

EL 'CAS SÓLLER'
A les darreries de l'any, el jutge Pere Barceló, que havia investigat les causes de la fallida de l'empresa d'Antoni Cuart, adjudicatària de les obres del túnel de Sóller, es va inhibir en favor del Tribunal Superior després d'adonar-se de la possible implicació de persones amb fur. Aquests aturats eren, precisament, els titulars dels comptes del Partit Popular de Balears en què es van ingressar quantitats de diners procedents de l'empresa de Cuart: Gabriel Cañellas, Joan Huguet, José Antonio Berastain, Maria Saloni (diputada autonòmica i portaveu del PP al Parlament balear) i Antoni Marí Calvet, president del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i també diputat autonòmic.

El túnel de Sóller, l'obra pública de més envergadura que es realitzava a l'illa de Mallorca, va ser, de fet, el que va treure a la llum el cas de les comissions il•legals. Però la polèmica envoltava aquest projecte des que el consell de govern de la comunitat autònoma de les illes Balears va adjudicar-ne la construcció, conservació i explotació, el 18 de novembre de 1988, a l'empresa constructora d'Antoni Cuart. Una comissió presidida per l'aleshores conseller d'Obres Públiques, Jeroni Saiz, i formada per vuit tècnics més, va qualificar l'oferta més avantatjosa —de les quatre que s'hi havien presentat— i va presentar com la millor la que va oferir Juan Calders Lizama, que va obtenir una puntuació de 75.26 punts sobre 100, seguida per la de Túneles de Mallorca S.A. i, en tercer lloc, la presentada per Antoni Cuart, que només va obtenir 50,7 punts. Cal assenyalar que la solvència econòmica i financera del projecte presentat per Cuart va ser valorada amb O punts.

Les obres es van iniciar l'octubre de 1989 i s'havia previst que acabessin el mes d'abril de 1991. Ben aviat, però, van començar els problemes: el 20 de juny de 1990, el director general d'Obres Públiques, Gabriel Lezetne, que va continuar exercint el càrrec, va informar de la seva preocupació perquè en vuit mesos només s'havien excavat 50 metres de la volta del túnel, i que, per tant, quedaven per perforar 2.950 metres en deu mesos; el març de 1991, el director de l'obra va demanar una pròrroga de dotze mesos en el termini d'execució, tot exposant diversos motius que ni eren de força major o imputables a l'Administració. La inspectora de les obres, Francesca Campaner, va emetre un informe sobre la impossibilitat material d'arribar al final de les obres amb només una pròrroga com la demanada. El 29 d'octubre de 1991 el conseller Jeroni Saiz va atorgar una segona pròrroga de 24 mesos, a comptar des del dia 10 d'abril de 1991, a l'empresa de Cuart.

L'adjudicació d'aquesta important obra pública a Antoni Cuart —amb una inversió superior als 5.000 milions de pessetes— va causar sorpresa a Mallorca.

L'empresa estava mancada de la més elemental infraestructura i capacitat econòmica per afrontar aquesta ingent feinada, que es preveia com un suculent negoci, ja que també s'havia vinculat amb la construcció d'un port turístic i esportiu a Sóller. De totes maneres, ningú no deixava d'adonar-se de la vinculació de Cuart amb el Govern Balear. Cuart era soci de l’aleshores president Cañellas a la Sociedad Salinera Española-Ibifor, propietària de part de Ses Salines a Eivissa. Cañellas, abans d'assumir el 1983 la presidència de les Balears, havia treballat com a gerent d'aquesta empresa, on tenia propietats a través de Maria Empar Rotger, la seva esposa.

Per aconseguir el finançament necessari per dur a terme les obres, Cuart va acudir a l'agència de valors Brokerval, que dirigia Francesc Berga. Cuart anava demanant ajornaments en la construcció del túnel motivats per problemes econòmics, i el 1994 Berga ja actuava com a portaveu de la concessionària. El 29 de juny de 1994, el jutge Pere Barceló, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Palma, va precintar l'agència de valors Brokerval després de la denúncia que van presentar tres ex-consellers d'aquesta societat per estafa, falsificació de documents i apropiació indeguda.

Així és com es va obrir el cas Brokerval, que després es va incorporar al cas Inverbroker, en mans del jutge Moreiras, de l'Audiència Nacional. El mes de juny del 1995, Miguel Moreiras va assegurar que aquestes agències de valors van arribar a manejar uns 200.000 milions de pessetes. Francesc Berga va fugir a Panamà, i va ser detingut a finals de 1994 i empresonat a Palma, fins que el 7 de juliol va obtenir la llibertat sota fiança de 50 milions de pessetes.

L'ESTIL SOLER
El nou president del Govern Balear, Cristòfol Soler, va sorprendre a tothom des del seu discurs de presa de possessió, on es va declarar decidit a donar un nou impuls a l'Estatut d'autonomia i a la llei de normalització lingüística. A més, Soler va prometre impulsar una política de respecte al medi ambient.

Soler va mantenir aquesta actitud la resta de l'any. Al mes d'octubre va amenaçar d'”anar-se'n a casa" si no rebia el suport parlamentari absolut del seu partit a la Cambra. L'últim dia d'aquell mes, els 31 diputats del PP van aplaudir sorollosament la seva intervenció durant el debat sobre l'estat de l'autonomia.

Un mes i mig més tard, el 15 de desembre, Soler va presidir la Nit de la Cultura, organitzada per l'Obra Cultural Balear, la institució més destacada de les Illes en la defensa de la unitat de la llengua catalana. La presència de Soler tenia un valor molt alt, tenint en compte que Cañellas mai havia participat en l'acte, i més quan va anunciar la creació de televisions insulars a l'empara de la llei de televisions locals, comarcals i insulars aprovada pel Congrés espanyol.

Al capdavant del partit, Joan Huguet es va posicionar, així que hi va arribar, buscant el suport de la direcció estatal en la figura de Mariano Rajoy i apartant dels llocs clau homes de l'època Cañellas com José Antonio Berastain, conseller de la Funció Pública del Govern, que al mes d'agost va ser substituït com a secretari general del partit per Alberto Ramon Herran, si bé en la gerència va nomenar un home considerat de l'òrbita de Cañellas, Llorenç Oliver, ex-conseller. Segons els analistes, la designació d'Herran va ser una jugada mestra d'estratègia per consolidar Huguet com a nou líder del PP balear, ja que amb la seva integració feia callar les veus dissidents i neutralitzava els crítics.

Però la decidida actitud de Soler a favor de la llengua va crear greus tensions internes dins el partit. El diputat Joaquín Cotoner i l'ex-alcalde de Ciutat Máximo Alomar van fer costat als detractors de Soler buscant aliats en el si del PP de Madrid i creant un sector crític dins el PP balear. El sector crític va intentar organitzar una oposició interna i va redactar un manifest, però no va prosperar en ser desautoritzats des de la direcció estatal del PP. Herran va ser cessat del seu càrrec a la reunió que el comitè regional va celebrar el 17 de novembre. Aquest cessament va coincidir en el temps amb la presentació al Teatre Principal de Palma d'un compendi de sis-centes locucions de les Illes que finalment s'havien incorporat al Diccionari de la llengua catalana que feia poc havia enllestit l'Institut d'Estudis Catalans.

Pel que fa a la polèmica sobre la llengua, el Govern Balear va proclamar la seva intenció de no alterar la seva política lingüística llevat de la retirada del terme Països Catalans de l'anomenada ordre Rotger —cognom del conseller de Cultura—, que regulava l'ensenyament del català a les escoles. Dins les files del partit, la impressió general era de crisi, temperada per la perspectiva d'eleccions generals i a l'espera d'un congrés regional que hauria d'asserenar els ànims i les disputes.

El punt més negre de l'any per a les Illes va ser la decisió del Congrés de Diputats, al mes de desembre, de no considerar el projecte de reforma de l'Estatut promogut pel Parlament balear.

El PP, que a les Balears havia promogut aquesta reforma, va votar-hi en contra a Madrid, per "raons d'Estat", però a canvi va presentar una proposició per concedir a les Illes un tractament específic que tingués en compte els costos de la insularitat.

El 1995, les Balears gaudien de la renda per càpita i la renda familiar més altes de totes les comunitats de l'Estat, així com de l'índex d'atur més baix.