Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Pau i resolució de conflictes (406)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Butros Gali (24)
Entitats Entitats
Organització de les Nacions Unides (606)
Organització per a l`Alimentació i l`Agricultura (10)
Unicef (23)
56 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
La utilitat de les Nacions Unides



"No és competència de l'ONU ser el gendarme internacional. No ha estat aquesta la seva missió en el passat i tampoc no ho és avui"

Òscar Ribas
ex cap del govern del Principat d'Andorra

Les Nacions Unides estan en crisi? Una resposta afirmativa no reflectiria una realitat del tot objectiva. Les Nacions Unides pateixen les mateixes dificultats econòmiques que els Estats que les componen. A les despeses elevades de les seves diferents accions, s'hi afegeix la impossibilitat de la majoria dels Estats de fer front a la quota de participació en els programes. Aquests dos factors, més la nova política encetada per alguns dels Estats més poderosos -que consisteix a frenar la seva contribució econòmica amb la sibil·lina finalitat de forçar-ne la reforma estructural per augmentar el seu propi poder de decisió-, fan que es parli de crisi.

És útil mantenir una institució tan complexa? És evident que d’una anàlisi precipitada dels esdeveniments concrets -Kurdistan, Somàlia, antiga Iugoslàvia i, darrerament, les zones dels Grans Llacs d’Àfrica-, malauradament força feridors per a la sensibilitat humana, es podria concloure que les Nacions Unides s'han vist impotents davant el drama humà desencadenat per factors racials o ètnics. Però, abans de generalitzar, cal reflexionar profundament sobre l'especificitat de cada situació.

L’ONU, institucionalitzada al final de la darrera conflagració mundial, s'estructurà amb l'objectiu de mantenir la pau mundial. La divisió del món en dos grans blocs com a conseqüència del tractat de Jalta va ésser el fet dinamitzador sobre el qual es bastí la seva estructura. I, en aquest aspecte, hem de concloure que la seva tasca equilibradora ha estat fonamental per al manteniment de la pau.

El problema sorgeix amb la caiguda del Mur de Berlín, i el posterior canvi de situació per a les Repúbliques que formaven la Unió Soviètica, ja que desapareix també la necessitat de mantenir aquell equilibri per al qual es bastí tota la complexa institució. Al mateix temps, ressorgeixen els vells fantasmes de les rivalitats ètniques i es produeix el desmanegament de fronteres polítiques d'Estats artificialment creats, amb els corresponents traumes humans, la qual cosa provoca una demanda d’intervenció a les Nacions Unides, per a la qual no estan ni conceptualment ni estructuralment preparades des de la seva creació.

No és competència de l'ONU ser el gendarme internacional. No ha estat aquesta la seva missió en el passat i tampoc no ho és avui. I, en el supòsit que ho sigui en el futur, tal com sembla demanar-li l'opinió pública mundial, caldrà una profunda remodelació de les seves estructures per adaptar-les a la seva nova missió. En aquest sentit, es comença a parlar de la seva reforma. Reforma que per als Estats més poderosos vol ésser, utilitzant la crisi econòmica que pateix, la manera d'aconseguir més poder de decisió per tal de condicionar el nombre de vots de cada Estat a la seva quota econòmica de participació. A més participació, més vots.

A més, els elevadíssims costos i l'alta tecnologia requerida per tal d'evitar al màxim la pèrdua de vides per part de la força gendarme, són factors de fortíssima dependència, per no dir exclusiva dels EUA. Serveixi com a exemple la fallida intervenció en els Grans Llacs d’Àfrica.

En el decurs d’una entrevista que vaig mantenir el 1994 amb el secretari general, Butros Gali, en resposta al meu interès sobre si podia trobar-se una solució militar per al conflicte de l'antiga Iugoslàvia, em va dir: “Res més fàcil que una operació militar per acabar momentàniament amb el conflicte. Però un conflicte interètnic és més complex que una operació militar, i ens obligaria a mantenir aquells territoris sota ocupació com a mínim durant trenta anys, i això suposaria una despesa tan gran que cap Estat vol assumir”. Aquest raonament podria ser vàlid en intentar respondre a la pregunta de per què els EUA no acabaren per ocupar Bagdad en finalitzar la Guerra del Golf.

Si per pura especulació podem plantejar-nos la utilitat de l'ONU, en la pràctica la qüestió està fora de dubte. Preguntant, per curiositat, a diferents caps de govern d'Àfrica, Àsia i Amèrica Central, amb els quals vaig coincidir, tots varen ésser unànimes: totalment imprescindible per a l'ordre internacional. Sense l'ONU molts dels Estats ja no existiríem com a tals.

Forçada la premsa a subministrar notícies de les anomenades d'actualitat, espectaculars, deixen d'ésser espectaculars i d'actualitat aquelles que reposen sobre accions continuades. Se'n parla una vegada i ja no se'n parla més.

¿Qui recorda que les Nacions Unides mantenen un contingent de més de 25.000 homes assegurant la pau en diferents territoris amb una despesa aproximada per al 1995 de 1.500 milions de dòlars? ¿Qui sap que es va mantenir fora del conflicte de l'antiga Iugoslàvia la República de Macedònia gràcies al cordó militar de les Nacions Unides en la seva frontera, amb el corresponent cost econòmic? ¿I dels camps que gestiona l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats amb, per exemple, 83.000 refugiats de minories ètniques a la frontera entre Tailàndia i Myanmar, o els 90.000 de Butan, o el Kurdistan. Timor, etc.? ¿És que algú ha dit que aquest Alt Comissariat de les Nacions Unides es troba en 120 països del món? I l'UNICEF, la FAO, etc., ¿no són estructures de les Nacions Unides?

Aquest ha estat el problema de l'ONU: no ha encertat a comunicar al món els seus èxits reals. La seva utilitat és inqüestionable, i la seva possible reforma estructural, problemàtica.