Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Shoko Asahara, líder de la secta Aum

Víctimes de l'atemptat amb gas Sarín al metro de Tòquio el 20 de març

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Sectes (13)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Hideo Murai (1)
Shoko Asahara (4)
Entitats Entitats
All Nippon Airways (1)
Aum Shinri Kyo (Veritat Suprema) (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Fujinomiya (Japó) (1)
Hokkaido (Japó) (2)
Kamikuishiki (Japó) (2)
Tòquio (Japó) (15)
Yokohama (Japó) (5)
54 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
La secta del gas sarín
La Veritat Suprema
El 20 de març de 1995 es va produir un esgarrifós atemptat al metro de Tòquio. En l'hora punta, quan el metro era més concorregut, van esclatar cinc contenidors de gas tòxic en tres de les línies més importants del metro, que van provocar la mort a 10 persones i ferides a 5.000 més.

La ràpida actuació de la policia i l'exèrcit va evitar que la catàstrofe fos encara més gran, ja que van desallotjar ràpidament les línies, van evacuar els morts i ferits, i van analitzar la substància utilitzada -gas Sarín- en l'atemptat, responsabilitat d'una secta llavors desconeguda, la secta Aum, dirigida per Shoko Asahara.

La secta Aum (coneguda també amb el nom de La Veritat Suprema) havia estat fundada l'any 1987 per Shoko Asahara, pseudònim de Chizuo Matsumoto —un antic massatgista que es va convertir a l'hinduisme i el budisme quan va visitar l'Himàlaia—, comptava amb uns 10.000 seguidors al Japó i disposava de dues sucursals a Nova York i Moscou. La secta preconitzava la fi del món per a l'any 1997 i predicava l'elecció d'una petita minoria encarregada de crear el nou món que sorgiria de la destrucció del vell. Asahara era considerat pels seus adeptes com un home sant, i tothom que volia seguir-lo havia d'entregar tots els seus béns abans d'ingressar a la secta.

La secta tenia la seu central a Fujinomiya, a la regió de Shizouka, al sud-oest del país, a més d'un gran centre al poblet de Kamikuishiki, als peus del mont Fuji-Yama. La secta també era propietària de diferents immobles a Tòquio, i fins i tot comptava amb uns 5.000 adeptes a Rússia, on disposava d'una emissora de ràdio per fer propaganda de les seves idees.

El gas emprat en l'atemptat del metro era l'anomenat Sarín, una substància que provoca la malaltia del botulisme, mitjançant un bacteri d'efectes fulminants prou potent per causar la mort d'un milió de persones amb un sol gram.

La policia, alertada per les denúncies fetes per uns veïns d'un edifici de l'oest de Tòquio, que van advertir de la presència d'estranyes olors, va detenir uns quants membres de la secta i va descobrir que hi tenien emmagatzemats 16 barrils d'aquest gas de 18 litres de capacitat cada un. Els escorcolls realitzats al poble de Kamikuishiki, on vivien 900 membres de la secta, van donar com a resultat el decomís d'un sofisticat aparell per al tractament de l'ADN i 200 barrils de peptona, una solució utilitzada per al cultiu del bacteri del botulisme. També van ser detinguts més de 100 sectaris, que van ser considerats responsables dels experiments químics.

Segons Kyle Olson, vicepresident de l'Institut de Control d'Armes Biològiques i Químiques, la secta disposava dels ingredients necessaris per sintetitzar Tabun, un gas molt més letal que el Sarín, i d'un equipament superior al de l'Iraq per a la fabricació d'armes químiques.

Deu dies després de l'atemptat, la Cambra de Diputats japonesa va aprovar una llei que prohibia la fabricació, la possessió i l'ús d'armes químiques, sota pena de presó i de cadena perpètua per als que gosessin perpetrar un atemptat amb aquestes substàncies químiques. La llei era una de les condicions per a la ratificació per part del Japó d'un tractat internacional, firmat el 1993, que proscrivia les armes químiques. En un principi, estava prevista l'entrada en vigor de la llei japonesa coincidint amb la del tractat internacional, però l'atemptat del metro de Tòquio va fer que la llei recollís una disposició addicional, segons la qual la seva entrada en vigor s'avançava a la del tractat internacional. La Cambra de Diputats va aprovar el tractat en qüestió el 30 de març de 1995.

El 19 d'abril un nou atemptat amb gas tòxic (fosgè, en aquest cas) fereix 300 persones al tren de la ciutat de Yokohama, a 30 quilòmetres de Tòquio. Però la policia japonesa encara no havia acumulat proves suficients que demostressin que la secta era responsable de l'atemptat del metro, malgrat l'existència de tot l'arsenal químic requisat. El 24 d'abril, per complicar les coses, un pertorbat va clavar tres ganivetades a l'estómac del que era considerat el número tres de la secta, Hideo Murai, que la policia estava interrogant. Murai havia estat el màxim responsable científic de la secta al centre de Kamikuishiki i havia tingut treballant per ell gairebé tres-centes persones. Durant el seu interrogatori, Murai havia defensat la innocència de la secta i havia justificat la possessió dels productes químics com a fertilitzants per sobreviure després que es produís la tercera guerra mundial, que era com creien que s'acabaria el món.

El 16 de maig la policia japonesa va arrestar el líder suprem de la secta Aum, Shoko Asahara, que inicialment va negar tots els càrrecs que se li imputaven, però aviat va reconèixer l'autoria de l'atemptat i va ser empresonat a l'espera de judici. Els dies que van seguir la detenció, es va viure una gran tensió al Japó, ja que la policia temia que els seguidors de Shoko poguessin prendre represàlies. L'endemà de la detenció, el governador de Tòquio va rebre un paquet que va explotar en mans d'un dels seus subordinats, però la policia no va poder provar que aquest atemptat fos obra de la secta Aum.

El que sí que va ser obra d'un dels membres de la secta va ser el segrest de 365 persones que viatjaven en un Boeing 747 de la companyia japonesa ANA a l'aeroport de Hokkaido. Un jove d'uns 20 anys, anomenat Saburo Kobayashi, va demanar l'alliberament de Shoko a canvi de la vida dels ostatges. Finalment, la policia el va poder reduir i detenir.