Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Poder legislatiu i lleis (992)
Violència domèstica (70)
33 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
La violència a la llar



"Al nostre país, la plena igualtat de drets i deures entre l'home i la dona no està encara culturalment assumida per tothom"



Santiago Vidal i Marsal
Magistrat jutge

Durant el 1998 s'ha continuat produint una de les xacres més punyents per a una societat que pretén entrar al segle XXI amb l'etiqueta del respecte als drets humans, ara que n'acabem de celebrar el 50è aniversari de la Declaració Universal.

Dissortadament, el nombre de denúncies relatives a afers de maltractaments no ha parat de créixer aquest any, si bé cal felicitar-se que no s'hagi arribat a l'esfereïdora xifra de 61 dones mortes pels seus marits o companys sentimentals, que es va enregistrar l'any 1997 en la memòria de la Fiscalia General de l'Estat.

Amb tot, la realitat quotidiana dels tribunals de justícia deixa clar que l'índex de violència a l'interior de la llar -gairebé sempre habitual i sense testimonis- és superior al clima de tranquil•litat ciutadana que es viu al carrer. Davant d'aquesta situació, els estaments judicials i policials han d'actuar amb rigor en l'aplicació estricta de la llei, per tal de tutelar els drets de la víctima i imposar al culpable la sanció penal adient. De tota manera, és il•lusori pensar que podrem eradicar aquesta violència si alhora no n'ataquem les arrels. Al nostre país, la plena igualtat de drets i deures entre l'home i la dona no està encara culturalment assumida per tothom. La dependència econòmica i afectiva de la muller envers la persona que domina el rol de cap de família provoca una manca d'autoestima i un injustificat sentiment de culpabilitat, que, al cap i a la fi, esdevenen factors que l'agressor utilitza per continuar menyspreant els drets del cònjuge i, alhora, garantir la impunitat de la seva censurable conducta.

En aquest context de temor i desengany, la dona moltes vegades no s'atreveix a presentar denúncia dels maltractes soferts a l'interior de la llar. Fins i tot, una vegada l'afer arriba a judici, se'n desdiu tot justificant la seva conducta en un suposat malentès. S'ha d'entendre que les perspectives de futur d'aquestes víctimes no són precisament esperançadores, ja que, a més del problema per subsistir econòmicament, a voltes inviable, cal recordar que la xarxa pública de cases d'acollida encara és deficitària. La Unió Europea recomana una llar d'acolliment per a dones maltractades per cada 10.000 habitants. La ràtio actual a Catalunya és de 0,7 per cada milió d'habitants, ja que només disposa de 63 centres.

El nou Codi Penal ha volgut introduir una regulació legal explícita per tal de coadjuvar a eliminar la sensació d'impunitat que envolta les agressions domèstiques. I ho ha fet mitjançant la reforma de l'article 153, que pretén dotar els operadors jurídics d'un mecanisme adient per poder perseguir els maltractes familiars com a delicte. Per assolir aquesta fita, s'ha considerat que el concepte d'habitualitat en la reincidència d'aquesta conducta no requereix que en totes les agressions lleus precedents s'hagi seguit procés judicial amb sentència condemnatòria. N'hi ha prou de poder acreditar la certesa d'aquella victimització mitjançant proves documentals d'assistència mèdica reiterada durant els darrers anys, o bé la declaració de testimonis imparcials. La jurisprudència dels nostres tribunals al llarg del 1998 ja recull aquest canvi qualitatiu.

En aquest mateix context, cal avançar en dos vessants per assolir l'objectiu d'eradicació de la violència domèstica. D'una banda, la nova llei permet al jutge adoptar mesures cautelars preventives d'allunyament temporal de l'agressor, però manca encara un desenvolupament legislatiu adient de les facultats de prohibició d'apropament al domicili de la víctima i a la persona agredida quan és al carrer. Si cal, expulsant-lo del municipi on està ubicada la llar conjugal o el lloc de treball de l'altre. D'altra banda, manca aprofundir en el desenvolupament d'una política social adequada, que actuï simultàniament sobre l'entorn de la víctima ajudant-la a superar les seves dificultats i angoixes d'aïllament econòmic, afectiu i cultural, i sobre la psique de l'agressor sotmetent-lo a programes terapèutics de caràcter educatiu i formatiu que el portin a conscienciar-se de la necessitat de rebutjar tota mena de violència com a mètode de defensa dels seus plantejaments convivencials.

Només així assolirem l'objectiu de garantir la seguretat de les dones maltractades en situacions de crisi matrimonial i avançarem cap a una societat millor.