Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Fort de la Magdalena, al centre històric

L'Alguer és un enclavament catalanoparlant a l'illa de Sardenya

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
Personatges Personatges
Antoni Ciuffo (1)
Antoni Ballero (1)
Carles Sechí (2)
Carme Dore (1)
Federico Palomba (2)
Joan Palomba (1)
Romano Prodi (88)
Entitats Entitats
Agrupació La Palmavera (1)
Centre d'Estudis Algueresos (1)
Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori (Alguer) (2)
Govern d`Itàlia (18)
Partit Sardenya i Llibertat (1)
Renaixença Nova (1)
Universitat de Càller (1)
Universitat de Sàsser (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Itàlia (158)
L`Alguer (Sardenya, Itàlia) (25)
38 lectures d'aquest article
25 impressions d'aquest article
El català, cooficial
L'Alguer
L’11 de setembre de 1997 va ser aprovada a instàncies del govern italià de Romano Prodi la llei regional sobre promoció i valoració de la llengua sarda que tenia prevista la seva aplicació a partir de l’u de gener del 1998. El govern italià reconeixia en aquesta llei la realitat del català parlat a l’Alguer incorporant a la llei regional esmentada un apartat específic dedicat al català que atribuïa en el seu enunciat (paràgraf 4art de l’article 2): “la mateixa validesa a la cultura i la llengua catalana de l’Alguer, que a la resta de la cultura sarda.”

El president de la Regió Sarda de la República Italiana, Federico Palomba, va destacar que la nova regulació lingüística i cultural a l’illa reconeixia la validesa administrativa del sard i el català i facilitava els recursos econòmics necessaris per a impulsar l’ús d’aquestes llengües en l’àmbit de l’ensenyament primari, secundari i superior. Les aportacions econòmiques no restaven fixades només per als ens públics, sinó que estaven pensades per arribar també a les associacions privades sense afany de lucre que es podien beneficiar de les subvencions previstes, sempre i qual presentessin projectes relacionats amb l’impuls de les llengües esmentades.

La norma, definitivament aprovada per la regió autònoma de Sardenya el 2 de novembre de 1997 havia costat quatre anys de discussions al govern italià i havia estat impulsada, principalment, per les corporacions municipals de l’illa de Sardenya i diferents associacions ciutadanes de l’Alguer que lluitaven des feia anys per la oficialitat del sard i el català.

El català a Sardenya, arribat a l’illa el segle XIV en els anys de l’expansió catalana al Mediterrani impulsada pel rei Pere III el Cerimoniós, s’havia conservat en tota l`àrea de l’Alguer, on el 1997 constituïa la parla habitual de més de 20.000 persones.

El català havia registrat un revifament molt important a finals del segle XIX amb l’aparició dels poetes Carme Dore, Antoni Ciuffo i Joan Palomba, que van animar un moviment catalanista, entorn l’agrupació La Palmavera i van mantenir contactes regulars amb el Principat, arribant a participar en el Congrés de Cultura Catalana del 1906. La guerra del 1936 va trencar aquestes relacions, que no van ser restablertes fins el 1950 amb la creació del Centre d’Estudis Algueresos i la publicació de la revista Renaixença Nova. En aquells anys, el poeta Antoni Ballero i altres personalitats de la vida cultural algueresa van ressuscitar La Palmavera, extingida el 1915, i van impulsar la celebració a l’Alguer dels Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1961.

A partir dels anys vuitantes, el català va gaudir d’un reconeixement institucional a través de la càtedra de Llengua i Literatura catalanes de la Universitat de Càller, que el 1992 es va estendre a la Universitat de Sàsser, facilitant la creació del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori per a la formació de professors de llengua catalana i la promoció de diverses activitats culturals. En aquest període també s’havien signat diferents convenis entre l’Alguer i universitats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià i s’havia creat una publicació periòdica en català, L’Alguer: imatge i paraula, estretament lligada al partit Sardenya i Llibertat, dirigit per Carles Sechí, alcalde de l’Alguer des del 1994.

Tot aquest patrimoni ciutadà, cultural i lingüístic era el que havia vingut a reconèixer la nova llei que, a partir del 1998, convertiria el català en llengua oficial, equiparant els seus drets a l’italià i el sard. D’aquesta manera l’Alguer es convertia, després d’Andorra, Catalunya, les Illes balears i el País Valencià en un nou territori on el dret d’usar la llengua catalana era legalment reconegut, cosa que encara no passava a la Catalunya Nord i la Franja de Ponent.