Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
La Grossa de Nadal cau al barri de Gràcia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Loteria, jocs, apostes (46)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Calella (7)
Sort (6)
65 lectures d'aquest article
53 impressions d'aquest article
L'any de la sort
La sort de les rifes va arribar a Catalunya durant l'any 1994 en tres dates destacables. La primera data important va ser el dimecres 5 de gener, en què Catalunya va sortir a primera plana gràcies a la grossa de la rifa extraordinària del Nen, venuda a Sort (Pallars Sobirà) però que es va repartir per bona part de la comarca. El dissabte i 2 de novembre va caure a Calella un premi de la Loteria Primitiva de més de 2.000 milions de pessetes. I abans no acabés l'any, el dijous 22 de desembre, la grossa del sorteig de Nadal va correspondre a la ciutat de Barcelona, on va deixar prop de 40.000 milions, sobretot al barri de Gràcia.

La grossa del Nen va ser venuda íntegrament a Sort (Pallars Sobirà). Els vint-i-quatre milions de pessetes que corresponien a cada dècim del primer premi van recaure en el número 08036. Aquest premi es va repartir per tota la comarca del Pallars Sobirà, en què només hi ha una administració de loteria, l'anomenada Estol de Sort. Hi va haver un total de 280 afortunats que van guanyar vint-i-quatre milions, i 28 persones que van obtenir el premi extraordinari de 125 milions de pessetes al dècim. El segon premi, amb dotze milions de pessetes per dècim, va recaure en el número 10425, venut també íntegrament a l'administració El Provencio, a la província de Conca.

Tanmateix, el primer premi de la rifa del Nen també va arribar a Gandia, perquè cinc matrimonis havien comprat el número a Sort, on havien fet una breu visita. Així mateix, alguns habitants de la Vall d'Aran i altres viatgers se'n van beneficiar. En total, a Sort es van repartir 9.548 milions de pessetes.

El segon gran premi de l'any a Catalunya va anunciar-se el dissabte 12 de novembre. Era un premi de 2.372 milions de pessetes de la Loteria Primitiva, que va recaure en una butlleta venuda a Calella. A més a més, es tractava de la quantitat rècord dels premis atorgats per la Loteria Primitiva, ja que l'afortunat era l'únic encertant dels sis números del sorteig.

En sortir la notícia, es va començar a especular sobre la identitat del guanyador, que mai es va conèixer del cert, tot i que se sospitava que es tractava d'un immigrant de Gàmbia. Els propietaris de l'administració que va vendre la butlleta premiada, Maria Antònia Roldàn Cobos i Paulino García, van confirmar que entre els seus clients fixos hi havia un grup d'immigrants d'origen africà, però van puntualitzar que no sabien si cap d'ells podia ser el guanyador.

Ningú es va acostar a reclamar el premi a l'administració de loteria en la qual es va segellar la butlleta, però tots els rumors van descriure un home d'origen gambià, de 26 anys, treballador del camp. Per mantenir el seu anonimat, l'afortunat va enviar un representant, el portaveu de l'associació d'africans Mousa Molo, que es va acostar a l'administració de loteria de Calella a les 5 de la tarda del 14 de novembre. L'intermediari, que només va demanar el telèfon i l'adreça particular de la propietària de l'administració, va explicar que el guanyador estava molt espantat davant la gran expectació creada al seu entorn.

El portaveu de l'organització dels immigrants, Coli Boiro, no va donar cap dada sobre l'encertant i va demanar que es respectés el seu desig de quedar en l'anonimat. Malgrat aquest prec, durant tot aquell dia els mitjans de comunicació i sobretot els delegats de bancs i caixes de Calella es van mobilitzar a la recerca del propietari dels més de dos mil milions.

En cas que els rumors fossin certs, l'immigrant hauria obtingut automàticament el permís de residència, ja que tindria "provats mitjans de vida", segons l'advocat Pep Manté. El 19 de novembre la butlleta premiada va ser canviada per un xec nominatiu a la delegació territorial de Barcelona de manera molt discreta. El guanyador ja podia disposar dels diners, però el misteri sobre la seva identitat no es va descobrir, i el recent multimilionari podia gaudir de la seva fortuna, segurament al seu país d'origen.

L'últim gran premi de l'any que es va quedar a Catalunya va ser el de la loteria de Nadal. El número de la grossa va ser cantat pels nens de 13 anys del col•legi San Ildefonso Javier Pereira i Susana Munoz, per segon any consecutiu.

Els catalans havien invertit 31.000 milions de pessetes en aquesta rifa, però en van guanyar prop de 40.000. La grossa va caure a Barcelona. El número 49595 s'havia distribuït a l'administració de loteria 239, de la Travessera de Dalt, a Gràcia, i va donar 21.300 milions, que es repartien en 300 per cada una de les 71 sèries venudes. Era el 36è cop que el primer premi de Nadal queia a la ciutat en tota la seva història.

Però no tot es va quedar al barri de Gràcia, ja que el número premiat havia estat distribuït mitjançant les parades de quatre mercats de Barcelona. Els barris de Gràcia, la Verneda i el Besòs van ser els més afortunats per un primer premi molt repartit. Els 54 empleats de l'empresa Cafès Tres J.P, de la Palma de Cervelló, van guanyar 600 milions de la grossa. Els empleats havien comprat el número 49595 al bar del mercat del Besòs. També a Sant Boi van arribar 300 milions de pessetes del primer premi, que havia repartit un quiosc del barri de la Ciutat Cooperativa d'aquesta localitat. En general, el premi havia arribat a les mans de persones assalariades d'ingressos mitjos-baixos, a les quals les quantitats atorgades els suposarien una gran ajuda.