Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
El paper social de la família tradicional segueix sent essencial

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Adopcions, acollides (26)
Indemnitzacions, compensacions econòmiques, ajuts (274)
Models de família, parelles de fet, homosexualitat (80)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Joan Rigol (48)
Entitats Entitats
Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya (23)
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya (19)
Generalitat de Catalunya (1919)
Ministeri d'Afers Socials (1)
Ministeri de Justícia (10)
49 lectures d'aquest article
246 impressions d'aquest article
L'any de les famílies i de les parelles de fet
Durant tot 1994 es va celebrar l'Any Internacional de la Família (AIF), per iniciativa de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb l'objectiu de "construir la democràcia més petita al cor de la societat" i sota el lema "Els recursos i les responsabilitats de la família en un món en mutació". Segons la Declaració dels Drets Humans la família és un "element natural i fonamental de la societat, i que té dret a la protecció de la societat i de l'Estat".

Era evident que la família tradicional havia entrat en crisi. Però també era clar que el paper social del nucli familiar, potser sota noves formes, seguia essent essencial. Així ho va demostrar una enquesta elaborada per la Unió Europea que demostrava que la família ocupava el primer lloc entre els diversos valors dels ciutadans comunitaris, amb un percentatge del 99,4% a Grècia, 99% a Portugal, 89% a Dinamarca i 97% a Irlanda i Espanya.

A Catalunya, un dels països europeus amb una taxa de natalitat més baixa, es va donar una importància especial a aquesta celebració. L'AIF va inspirar un pla especial de la Generalitat que pretenia facilitar l'augment del nombre de fills i la integració dels discapacitats i la gent gran dins la família; també va provocar el neixement d'un projecte de llei que donava capacitat als fills menors per discrepar dels pares.

Des dels primers dies de l'any, els representants de l'administració catalana van anunciar que el departament de Benestar Social organitzaria fòrums, exposicions i jornades sobre l'AlF. El president del comitè que havia elaborat el pla integral de la Generalitat de suport a la família, Joan Rigol , va expresar que els objectius d'aquesta proposta volia anar més enllà de la consideració de la família com a usuària dels serveis públics. La Generalitat també va ressaltar la vinculació dels avis a la família i va anunciar diverses mesures per afavorir la convivència familiar amb les persones grans, amb una atenció especial per aquelles persones discapacitades i mesures de caràcter laboral i assistencial adequat.

El pla de la Generalitat es va anar perfilant amb claretat a partir de l'abril. El departament de Justícia va iniciar els treballs preparatoris per elaborar un codi de la família, un marc que unificaria totes les lleis, disposicions i normatives vigents i que abordaria el règim econòmic i patrimonial de les anomenades parelles de fet o no casades. Aquest codi seria el primer de què es dotés el dret civil català, i es pretenia elaborar a partir d'un debat social en el qual participessin tots els col•lectius implicats d'una manera o d'una altra. El nou marc jurídic també abordaria temes com l'adopció de fills, la protecció i tutela de menors i les relacions paterno-filials.

El 16 de maig el govern de Catalunya va aprovar un pla especial d'ajuda a la família amb tendència a agrupar els diversos ajuts i concedir-los a través del Departament de Benestar Social. Entre altres, es preveia la concesió d'ajuts per tal que els fills menors de tres anys de famílies en les que treballaven els dos cònjuges poguessin assistir a la guarderia, i un tracte preferencial a les famílies que no fossin unipersonals en l'adquisició de vivendes. En aquest sentit, la Generalitat proposaria al govern central la reducció dels impostos que agreujaven l'adquisició de la vivenda i que es concedís prioritat a les famílies amb tres o més fills. L'executiu català també proposaria al govern central la modificació de la norma laboral de forma que permetés un període de reserva del lloc de treball de fins a tres anys amb la finalitat d'atendre els nens. Aquest lloc de treball podria ser cobert amb un contracte temporal o a temps parcial subvencionat.

Aquest pla especial de suport a la família pretenia incloure les mesures en els presupostos de 1995. En general el pla del govern afectaria a la majoria dels seus departaments, ja que recollia trets molt variats: millora de l'oferta d'escoles infantils i centres d'acollida per als infants, reciclatge laboral, ajuts a l'accés i rehabilitació de la vivenda, potenciació de les associacions i escoles de pares, informació tributària i la integració familar dels discapacitats, dels joves, els nens, les dones i la gent gran, entre altres.

Amb la reducció gradual d'impostos de la renda per a les persones físiques (IRPF), que arribaria a un màxim de 250.000 pessetes anuals en el cas màxim de sis fills, es pretenia incentivar la natalitat esglaonada. El president del comitè d'estudi del pla, Joan Rigol, va explicar que la proposta de reducció contemplava un procés que començava en 20.000 pessetes per un únic fill, 40.000 en el cas de dos, 100.000 quan són tres, 160.000 per quatre, 220.000 si són cins fills i 250.000 pessetes anuals a partir del sisè. Aquesta manera d'incentivar la natalitat reduint els impostos s'havia de negociar amb el ministeri d'Economia i Hisenda del govern central, ja que la recaptació de l'IRPF quedava fora de les competències de la Generalitat. Aquest pla estava inspirat en el model nòrdic, seguit per països com Suècia i Finlàndia "que permet que cada família tingui els fills que vulgui en funció de la seva renda", segons Rigol. El Pla integral de suport a les famílies que impulsava el departament de Benestar Social va cristal•litzar el 23 de novembre.

Per la seva banda, el departament de Justícia no va tardar massa en presentar el seu projecte de llei. Segons aquest projecte, presentat I’1 de juny, les relacions paterno-filiars en el nucli familiar podrien alterar-se. Per exemple, hi hauria la possibilitat que un fill menor d'edat pogués resposabilitzar-se de si mateix i oposar-se legalment al criteri dels seus pares. En cas d'enfrontament seria una tercera persona (jutge de menors) la que resoldria el problema. El conseller de Justícia, Antoni Isac va explicar que aquest codi també pretenia modificar les relacions patrimonials de la parella.

Les propostes de CiU van arribar a Madrid. El portaveu al Congrés, Miquel Roca, va presentar una proposició no de llei en la que s'incloien diverses mesures per protegir les famílies nombroses, afegint la seva aplicació a partir del tercer fill. També va reclamar potenciar la natalitat mitjançant deduccions fiscals. D'aquesta manera, el grup català pretenia modificar la llei de Protecció de Famílies Nombroses, extenent la seva aplicació a partir del tercer fill, i no com fins aleshores que només tenien aquesta qualificació les famílies amb quatre o més fills. Aquest replantejament va ser aprovat i va entrar en vigor l'1 de gener de 1995.

El 27 de desembre es va fer un acte de cloenda de l'Any Internacional de la Família en el que el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va assegurar que "la família és un element bàsic per a la formació de l'individu que tornarà a ser valorat aviat". Davant les demandes de protecció, el president Jordi Pujol va declarar que la primera responsabilitat sobre aquesta protecció a la família requeia en la societat civil i en els pares. En aquest sentit, Pujol va condemnar els pares que deleguen l'educació dels fills a l'escola i la televisió.

Jordi Pujol va reconèixer que el prestigi social de la família havia arribat a un nivell molt baix entre l'opinió pública "perquè les idees de moda no li van massa bé, però ara quan un noi és problemàtic els sociòlegs que l'atenen t'expliquen que prové d'una família desestructurada i això és un elogi per a la família".

Aquest acte de cloenda havia començat amb la intervenció de Daniel Arasa, president del GEC, que agrupa prop de 300 entitats catalanes. Arasa va demanar de l'Administració l'atenció a la família i va condemnar els "atacs als valors de la família des de les institucions públiques", entre els quals va destacar la legislació dels matrimonis homosexuals, les campanyes contra la sida o la legalització de l'avortament.

Aquestes declaracions no eren casuals, sorprenentment l'Any Inernacional de la Família havia estat també l'any en què s'havien realitzat importants passos endavant pel reconeixement de les parelles de fet, fossin homosexuals o heterosexuals, amb l'objectiu que les parelles no casades que vivien sota el mateix sostre podessin arribar a tenir els mateixos drets que els matrimonis.

L'11 de març va començar a funcionar a Gasteiz el primer registre municipal d'unions extramatrimonials i homsexuals. La iniciativa va provocar la ràpida adhesió d'altres ajuntaments: a Sant Joan Despí, el primer municipi català que s'afegia a la proposta, es va confeccionar una llista de persones que esperaven inscriure's com a parella de fet el mateix dia 11.

Des del seu sorgiment, la proposta va ser ben acollida per associacions i partits polítics i va provocar un debat que va arribar fins al Senat. La iniciativa per crear aquest regsitre havia estat de l'alcalde de Vitòria, José Àngel Cuerda. El decret de creació disposava que "En el Registre Municipal d'Unions Civils s'inscriuran les declaracions de constitució d'unions no matrimonials de convivència entre parelles, fins i tot del mateix sexe". José Àngel Cuerda, catòlic practicant i professor de Dret de Família, va declarar que "era un problema latent des de feia molt temps i continuarà existint mentre no es reformi el Codi Civil".

El ministre de Justícia, Juan Alberto Belloch, va anunciar al març una reforma legislativa que regularia les anomenades parelles de fet. Després, la ministra d'Afers Socials, Cristina Alberdi, va reiterar en nombroses ocasions la necessitat d'aquesta normativa que incidiria de forma especial en les dones que, després de molts anys de convivència, s'enfrontaven al risc de quedar-se sense suport econòmic.

Sense una llei que protegís les parelles no casades, els tribunals no sempre reconeixien la convivència desmostrada amb testimonis o fins i tot amb els fills de la parella. Els registres municipals d'unions civils no tenien validesa jurídica, però la inscripció podria servir com un element de prova davant els jutges.

Tot i que per aclarir la situació només calia una llei de govern, al setembre el poder central encara no havia elaborat cap projecte de llei que resolgués el problema, ni hi havia intencions de começar-ho a fer. En canvi, a l'octubre el govern central va anunciar que s'estava preparant un projecte de llei per equiparar les parelles de fet als matrimonis. L'aprovació d'aquesta llei tindria repercusions sobre el dret civil i en matèria fiscal, de prestacions socials i de nacionalització, entre altres.

Pel que fa a les competències de la Generalitat de Catalunya, aquesta tenia el poder de legislar sobre les parelles de fet, però Convergència i Unió (CiU), s'havia negat a fer-ho en diverses ocasions. El mes d'octubre de 1994 CiU va impedir per cinquena vegada des de 1990 el reconeixement de les parelles que no estan casades. Convergència i Unió va reiterar el seu refús a la proposta argumentant que el Departament de Justícia de la Generalitat, encapçalat pel democristià Antoni Isac, estava estudiant altres fórmules per reconèixer alguns drets a les parelles no casades. Aquest estudi no tenia data límit per a ser finalitzat, i a més, van deixar clar que, en tot cas, no consideraven família a les parelles no casades.

L'inici del registre de parelles de fet va ser molt tímid. A la ciutat de Barcelona 234 persones havien demanat la inscripció de la seva unió el 26 de setembre. El registre de Barcelona funcionava des de principis del mes de juny. Durant aquells quatre mesos, només nou parelles (set heterosexuals i dues homosexuals) havien aconseguit fer tots els tràmits correctament i 108 havien iniciat el procés per aconseguir la seva inscripció en el registre municipal. Altres 44 municipis catalans havien creat el registre de parelles en aquestes dates.

Per donar un cop de mà als polítics, representants de les organitzacions de gais i lesbianes de tot l'Estat van presentar un document unitari que incloia una proposta de projecte de llei de parelles de fet, el 30 d'octubre. El projecte, elaborat per la Coordinadora de Frentes de Liberación Homosexual del Estado Español constava de 13 articles que reformaven tota la legislació que afectava al matrimoni, equiparant aquestes unions a les de les parelles de fet, fossin o no del mateix sexe les persones que les composaven.

L'actuació oficial més important va arribar al novembre de la mà del ple del Consell de Govern valencià. El dia 7 va aprovar el decret que regulava la creació d'un registre de parelles de fet, en el què podrien inscriure's "amb independència de la seva orientació sexual", les parelles que tinguin la seva residència habitual al País Valencià.

Era el primer registre que es creava en una comunitat autònoma de l'Estat espanyol. Amb aquesta decisió, el Consell complia amb una proposició no de Llei que havia estat aprovada el 19 de maig pel ple de les Corts Valencianes.