Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Anuari 1996

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
51 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
L'any de totes les incerteses



Joan Oliver
Director de l’Anuari

El 1995 ha estat un any difícil. Malgrat el moderat optimisme ofert per uns indicadors econòmics que parlaven d'índexs de creixement positius, de lleugera reducció de la desocupació, de contenció de la inflació, de creixement dels ingressos per turisme i d'avenç de les exportacions, l'any ha estat difícil.
Difícil perquè la millora de les xifres macroeconòmiques s'ha notat ben poc en la vida quotidiana. Difícil perquè hem descobert que el nou ordre mundial només ha aconseguit aturar el conflicte de Bòsnia i Hercegovina quan ja era massa tard. Difícil perquè la inestabilitat espanyola ha contaminat la vida política catalana. Difícil perquè hem hagut de sentir novament que som ostatges del derecho de conquista . Difícil perquè els petitíssims símbols d'unitat de les terres catalanes s'han vist frenats al sud per un nou govern i a l'oest per una decisió vaticana. També ha estat difícil pair la mort de persones com Ovidi Montllorjaume Perich o Nèstor Lujàn.

La funció d'una obra com L'Anuari és recollir i sistematitzar tot allò que ens va dur l'any tot just tancat, i aquesta tasca, malauradament, té un regust agre. Però té també un component d'esperança.
Esperança perquè l'impuls mundial cap a la pau és una realitat creixent. Esperança perquè l'economia catalana demostra una vitalitat i uns nivells d'internacionalització que la fan cada cop menys vulnerable. Esperança perquè el nord i l'est de les terres catalanes demostren una voluntat catalanitzadora imprevisible fa ben pocs anys.

Esperança també, si m'ho permeten, perquè L'Anuari surt al carrer per segon any consecutiu, i surt en una edició millorada, amb més pàgines, amb més informació, amb una maqueta renovada, amb un ús més gran del color, de la fotografia i de la infografia.

Dintre de la seva modèstia, una obra com aquesta és un bon exponent de la situació del nostre país.
L'Anuari com tantes coses a casa nostra, va néixer corn una iniciativa de la societat civil. La Fundació Catalunya, com a part de la seva tasca de foment i defensa de la nostra identitat, va impulsar l'obra i es fa responsable de la redacció. El diari AVUI va donar suport al projecte i es fa càrrec de l'edició i la distribució. Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio fan possible la promoció de l'obra.

Vist des d'un país normal, costaria d'entendre que per tirar endavant un projecte com aquest fos necessària la conjunció de tants esforços. Però és que el nostre no és un país normal, és que la situació de la nostra llengua no és una situació normal. I davant els obstacles els catalans hem après al llarg dels segles a sumar forces.

En un país on celebrar el vintè aniversari d'un diari en la llengua pròpia és encara un fet insòlit, on l'única televisió que utilitza la llengua del país ha de superar tot tipus d'obstacles legals per poder emetre via satèl•lit, en un país com aquest, garantir que L'Anuari estigui present any rere any a la cita amb els seus lectors és encara una tasca plena de dificultats de la qual ens sentim, modestament, orgullosos.
Però encara que les circumstàncies ens siguin tan sovint adverses, els catalans hem après a comportar-nos amb la normalitat d'un país definitivament estructurat.

De la mateixa manera que el diari AVUI és un diari d'informació general en català, de la mateixa manera que Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio són tot el contrari d'aquells mitjans antropològics a què alguns volien reduir-los, de la mateixa manera L'Anuari és un llibre de l'any normal, com els que es troben al Regne Unit, a Alemanya o a Espanya.

L'Anuari recull tot el que ha passat al món durant un any. Lluny de qualsevol temptació casolana, però lluny també de les prioritats i les sensibilitats a què ens han acostumat massa anys d'aculturació: ens interessa més Seamus Heaney que Camilo José Cela, ens interessa més la Conferència Euromediterrània que la Cimera Iberoamericana. I ens interessa especialment el que passa a totes les terres catalanes.
L'Anuari és, doncs, una obra universal, però que no s'amaga d'estar pensada i feta des dels Països Catalans.

CONTINGUTS

L'Anuari està dividit en deu seccions, set d'equivalents a les que podem trobar en les pàgines d'un diari i tres d'específiques d'aquesta obra: cronologia, estadístiques i índex onomàstic. Les set primeres seccions inclouen articles informatius de síntesi, perfils biogràfics dels protagonistes de l'any i articles d'opinió de personalitats catalanes de procedències i idearis ben diversos. Els articles d'opinió ens donen elements per interpretar allò que ha passat el 1995, i ben sovint ens ofereixen pistes per entendre allò que passarà.
En la informació de Món cal destacar aquest any la celebració del cinquantè aniversari de la creació de l'ONU i del llançament de les dues úniques bombes atòmiques que uns homes han llançat contra altres homes. Un any que ha vist el final vergonyant de la guerra de Bòsnia i Hercegovina, que ha vist com es posava en perill el procés de pau al Pròxim Orient amb l'assassinat de Rabin, que ha estat marcat encara per la inestabilitat al Magrib i a Rússia, un any en què s'han posat les bases definitives de la construcció de la Unió Econòmica i Monetària a Europa.

Pel que fa a la Política, el 1995 hi ha hagut eleccions locals a tots els municipis dels Països Catalans. Ha estat un caprici de l'atzar, però ens ha permès veure com els alcaldes catalanistes reforçaven posicions a la Catalunya Nord, com el Partit Popular avançava al País Valencià i mantenia posicions a les Balears,com a Catalunya el mapa polític presentava una gran estabilitat i com a Andorra dues dones eren elegides per primer cop cònsols majors.

El 1995 hi ha hagut també eleccions als Parlaments del País Valencià, les Balears i Catalunya. Al País Valencià el triomf d'Eduardo Zaplana, del Partit Popular, i la seva dependència d'Unió Valenciana per obtenir la majoria absoluta han provocat una política molt dura contra la unitat de la llengua catalana. En canvi, a les Balears el mateix Partit Popular ha dut a terme una decidida política de defensa i promoció de la llengua, després que les acusacions de corrupció forcessin la dimissió de Gabriel Cañellas i accedís a la presidència Cristòfol Soler. A Catalunya el líder de Convergència i Unió, Jordi Pujol, ha guanyat les eleccions per cinquè cop consecutiu, encara que la seva coalició ha perdut la majoria absoluta de què havia disposat els onze anys anteriors.

Tots aquests canvis han estat condicionats per la dinàmica política espanyola, en què el partit socialista no ha aconseguit completar la seva cinquena legislatura en el poder i, malgrat el suport ofert per CiU, ha hagut de convocar eleccions generals per al març del 1996. Els escàndols relacionats amb la corrupció i les actuacions irregulars dels serveis secrets i de les forces de seguretat han obligat a escurçar la legislatura en quinze mesos.

La Societat catalana ha viscut amb interès la celebració del Concili de l'Església Catalana i la possibilitat que s'anés avançant cap a una conferència episcopal pròpia. En canvi, la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent ha representat un retrocés important. Una mostra de la vitalitat de la nostra societat ha estat la Cimera de la Dona de Pequín i, encara més, la de les organitzacions no governamentals (ONG), on centenars de representants catalanes han discutit la seva problemàtica amb milers de doncs de tot el món.

La Cultura catalana ha vist reconegut el seu paper amb tres Premios Nacionales concedits pel ministeri de Cultura espanyol, un fet realment insòlit. Per altra banda, la inauguració del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), la reobertura de les sales del romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i la bona marxa de les obres del Teatre Nacional i del Liceu han permès començar a albirar els fruits de l'esforç d'inversió fet per les diferents Administracions en el camp de les infraestructures culturals.

Les alegries han estat escasses pel que fa als Esports. Només la retirada de la competició d'Epi, el fugisser número 1 d'Arantxa Sànchez Vicario en la classificació de l'Associació Internacional de Tennis Femení (WITA) i els èxits dels motociclistes catalans en els campionats mundials han ofert moments d'emoció autèntica.

En el camp de la Ciència, cal destacar les aportacions de l'arqueologia catalana a la comunitat científica universal, que aquest any ha rebut per primer cop imatges del planeta Júpiter gràcies a la sonda Galileo.
L'Economia ha estat una de les grans protagonistes d'un any marcat pel creixement econòmic simultani a tots els continents i per l'increment dels intercanvis internacionals. A Europa el procés de convergència s'ha vist referendat en l'àmbit polític, però l'evolució dels indicadors no permet un excessiu optimisme sobre el calendari de confluència real de les diferents economies. La preocupació pel futur de l'anomenat Estat de benestar s'ha convertit en tema de debat a tot el continent.

Aquest anuari ofereix també una detallada Cronologia de l'any 1995. S'hi recullen un total de 1.193 notícies, cada una de les quals és de fet un petit article que respon als clàssics què, qui, on, com, quan i en profit de qui. La identificació de cada notícia mitjançant petits símbols permet fer-ne una lectura selectiva i ordenada.

Les Estadístiques que es recullen en la secció següent ofereixen un ampli recull de dades mundials i també d'altres d'específicament catalanes. Voldria fer notar que la pràctica totalitat de les taules sobre el conjunt dels Països Catalans són d'elaboració pròpia i inèdites. Sis Administracions diferents elaboren aquestes dades i els seus criteris són molt diferents. Massa sovint hi ha dades importants que, simplement, no existeixen.

Finalment, a les darreres pàgines de L'Anuari hi trobareu un índex onomàstic on es recullen tots els noms de persones citades al llarg de l'obra (amb l'excepció dels articles d'opinió i de les estadístiques). Aquest índex reforça notablement la utilitat de L'Anuari com a eina permanent de consulta. Si busqueu un nom a l'índex, hi trobareu les pàgines on apareix, i la seva localització us serà còmoda ja que a la pàgina corresponent hi trobareu aquest nom escrit en negreta.

En definitiva, L'Anuari és un llibre que es pot llegir com qualsevol altre, però és, per damunt de tot, una eina de consulta. Un llibre per guardar i per col•leccionar. És tota la història d'un any ben endreçada.
Parlant d'endreces, jo tinc la mania de guardar papers i a casa ja no s'hi cap. Estic esperant veure publicat L'Anuari per llençar tots els papers i diaris del 1995.

Us recomano que feu la vostra endreça particular. Fins l'any que ve.