Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Sergi Bruguera

Articles dependents
Arantxa Sánchez Vicario
Sergi Bruguera
Conchita Martínez
Marian Ramon
Martina Navratilova
Ivan Lendl
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Alberto Berasategui (11)
Àlex Corretja (43)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Emilio Sánchez (7)
Martina Navratilova (8)
Pete Sampras (35)
Sergi Bruguera (24)
Steffi Graf (27)
Entitats Entitats
Associació de Tennistes Professionals (44)
Copa Davis (52)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig de Tennis de Gstaad (5)
Trofeu Comte de Godó (37)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Barcelona (3483)
Melbourne (Austràlia) (11)
París (França) (222)
55 lectures d'aquest article
17 impressions d'aquest article
L'any del tennis català
Els grans èxits del tennis català van començar al Torneig de Roland Garros amb el doble triomf a París de Sergi Bruguera i Arantxa Sànchez Vicario. L'aragonesa Conchita Martínez va guanyar el Torneig de Wimbledon i la mateixa Arantxa l'Open dels Estats Units. Aquesta última tennista va vèncer la número u del tennis femení, Steffi Graf, a Flushing Meadows, sobre ciment, per 1-6, 7-6 (7-3) i 6-4, després de dues hores i set minuts de partit.

Amb aquest títol, Arantxa Sànchez Vicario sumava ja tres victòries en tornos del Grand Slam, dos Roland Garros (1989 i 1994) i l'Open dels Estats Units d'aquell any. A més, aquesta temporada també va ser finalista del Torneig d'Austràlia, que va perdre precisament contra Graf per un contundent 6-0, 6-2.

L'espanyola Conchita Martínez va completar la gran temporada de tennis femení amb la seva victòria a Wimbledon, que era també el seu primer gran títol internacional. I l'equip espanyol de la Copa Federació va revalidar el títol el 24 de juliol després de superar els Estats Units, gràcies als grans partits de la tennista aragonesa i de la barcelonina Arantxa Sànchez Vicario. L'any va ser igual de bo per a la categoria masculina, ja que Sergi Bruguera i Alberto Berasategui van disputar la final de Roland Garros, que es va endur el tennista català.

L'Open d'Austràlia va ser el primer Grand Slam de l'any i va començar el 17 de gener amb el nord-americà Pete Sampras i l'alemanya Steffi Graf com a líders dels rànquings mundials masculí i femení, respectivament. Melbourne va ser l'escenari d'aquest campionat fins al 30 de gener. Va destacar l'absència del campió de 1993 de Roland Garros i número 5 del rànquing mundial, Sergi Bruguera.

El nord-americà Jim Courier va necessitar cinc hores de partit contra el seu compatriota Bryan Shelton per salvar-se de ser eliminat en primera ronda. Un altre fet curiós del torneig va ser que Pete Sampras també va estar a punt de ser eliminat en la tercera jornada. Aquell mateix dia, Espanya es va quedar sense representació masculina, amb la derrota d'Emili Sànchez. L'endemà, la japonesa Kimiko Date vencia Conchita Martínez i la deixava fora del torneig. Només continuarien Arantxa Sànchez Vicario, Sabatini, Graf i Date, per disputar les semifinals del dia 27. Arantxa va arribar a la final, on va ser vençuda per Steffi Graf per 6-0 i 6-2 en menys d'una hora.

En començar la Copa Davis, els catalans semblaven tenir moltes opcions per aconseguir un bon lloc. Els equips d'Espanya i Itàlia estaven empatats a una victòria després de la primera jornada de l'eliminatòria del Grup Mundial, que es va disputar al Club de Campo Villa de Madrid el 25 de març. L'endemà, Sergi Bruguera i Tomàs Carbonell van fer renéixer l'esperança de l'equip espanyol en superar Diego Nargiso i Paolo Cané en el partit de dobles, però seria el català Bruguera qui classificaria Espanya per a la següent ronda de la Copa Davis.

El 7 d'abril, cinc catalans arribaven a quarts de final del Torneig Comte de Godó per primer cop. Els classificats eren Carles Costa, Tomàs Carbonell, Jordi Arrese, Àlex Corretja i Sergi Bruguera. A partir d'aquells moments, tothom somiava en una final catalana al Godó. Però finalment només hi va arribar Carles Costa, que es va enfrontar a Richard Krajicek. La victòria va ser per a l'holandès, que va superar el català per 6-4, 7-6 (8-6) i 6-2, en 2 hores i 17 minuts.

Tot i no poder guanyar el trofeu de casa, els catalans van triomfar a París. Mai no havia passat. Roland Garros, el millor torneig de tennis del món sobre terra batuda, va ser guanyat per dos catalans. Per Sergi Bruguera, que va derrotar el basc Alberto Berasategui per 6-3, 7-6, 2-6 i 6-1, i per Arantxa Sànchez Vicario, que es va imposar a la francesa Mary Pierce per un doble 6-4. Els dos tennistes catalans havien guanyat un parell de vegades aquest torneig, però mai alhora. Sergi de forma consecutiva, l'any anterior i aquest; Arantxa, el 1989 i el 1994.

Un altre tennista espanyol, el madrileny Jacobo Díaz, preparat al Centre d'Alt Rediment de Sant Cugat del Vallès, també va inscriure el 5 de juny el seu nom a Roland Garros en vèncer al torneig júnior.

El rei Joan Carles, que va viatjar a París al matí acompanyat de la seva dona, va baixar a la pista per entregar personalment els trofeus al campió i el finalista masculins, i va parlar somrient amb Sergi Bruguera i Alberto Berasategui, amb els quals es va fotografiar. Bruguera es va dirigir al públic en francès, mentre que tant Arantxa com Berasategui ho van fer en anglès.

El barceloní Bruguera va confirmar que era el millor sobre terra en revalidar el seu títol rere un joc de desgast que va durar quatre sets i més de dues hores i en què es va imposar l'experiència. La gesta de Sergi, els dos títols consecutius, era de gran dificultat. Arantxa havia necessitat cinc anys per repetir el seu triomf a París. Però si rodó va ser l'èxit col•lectiu del tennis espanyol, immillorable va ser la defensa que Sergi Bruguera va fer del títol que el 1993 havia guanyat derrotant Jim Courier a la final.

El nom de Sergi Bruguera continuaria sonant fort en el món del tennis. El 23 de juny, el tennista català i número 4 mundial va sorprendre a Wimbledon classificant-se per a la tercera ronda del torneig després d'eliminar l'australià Patrick Rafter (un especialista en herba) en un partit magnífic que va fer aixecar el públic dels seients i que es va decidir en cinc sets, 7-6,3-6,4-6, 7-5 i 13-11, després de 4 hores i 25 minuts.

En el Torneig de Wimbledon, Bruguera i Arantxa Sànchez Vicario van avançar fins als vuitens de final i es van quedar a les portes dels quarts de final. El jugador català va perdre contra el nord-americà Michael Chang i Arantxa va ser derrotada per la també nord-americana Zina Garrison-Jackson. Només l'aragonesa

Conchita Martínez continuava en el torneig de tennis de Wimbledon després de guanyar davant l'australiana Kristine Radford. La jugadora aragonesa va fer història conquerint Wimbledon el 2 de juliol i en convertir-se en la primera tennista de l'Estat espanyol que guanyava aquest torneig, el més prestigiós del món. Conchita va derrotar en la final la nord-americana d'origen txec Martina Navratilova per 6-4,3-6 i 6-3. Era el seu primer títol en un Grand Slam i el va aconseguir en 1 hora i 59 minuts d'intensa lluita.

Els jugadors eliminats en els tornejos anteriors no tenien temps per lamentar-se, ja que pocs dies després del torneig anglès s'havia de disputar la Copa Davis, on l'equip espanyol mantenia les espases en alt de cara a l'eliminatòria de quarts de final que jugava contra Alemanya a les pistes d'herba. Però el 16 de juliol Alemanya dominava Espanya per 2-1 en l'eliminatòria amb un còmode triomf en el partit de dobles. Michael Stich i Karsten Braasch es van imposar en tres sets a Sergi Bruguera i Tomàs Carbonell per 6-3, 7-6 (8-6) i 6-2, en poc menys de dues hores. Els partits individuals no van salvar l'equip espanyol, que va veure esfumar-se el seu somni d'entrar a les semifinals de la Copa Davis, després de la victòria de Michael Stich sobre Bruguera en el quart partit de la confrontació.