Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Andorra (264)
Poder executiu i governs (1139)
Personatges Personatges
Marc Forné (93)
Òscar Ribas Reig (28)
Entitats Entitats
Consell d`Europa (38)
Premi Carlemany (24)
Tribunal Constitucional d'Andorra (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Andorra (206)
32 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
L'any del vertigen



Ignasi Planell

Si hi ha una paraula que pugui definir el que ha estat l'any 1994 per al Principat d'Andorra és vertigen. El tarannà tradicional que s'ha atribuït als habitants del país, de deixar que sigui el pas del temps qui prengui les decisions, ha quedat esmicolat en mil trossos. El ritme dels esdeveniments ha estat trepidant. Al llarg dels dotze mesos s'han succeït sense solució de continuïtat un seguit de situacions que han posat a prova la maduresa d'unes institucions joveníssimes. S'ha hagut d'actuar, i ràpid. Només una llarga tradició democràtica -que des d'algun sector dels països veïns s'ha intentat minimitzar- i la manera de ser d'aquest poble han permès de superar sense traumatismes irreconciliables contínues proves de foc. Els moments de crispació han estat intensos. Els de posar a prova la capacitat de diàleg, també. Les relacions entre els poders s'han homologat: hi ha les lògiques, i fins a cert punt desitjables, tensions i discrepàncies, controls respectius, en una paraula, entre les institucions que es produeixen en qualsevol Estat de dret.

Óscar Ribas va accedir a la presidència del govern a principis d'any. El primer cap de l'executiu de la història del país, l'últim de l'època pre-constitucional, també era el primer de la nova etapa. La seva arribada al poder no va ser senzilla. El resultat de les eleccions va configurar un Consell molt fragmentat, que només onze mesos més tard tornava a reunir-se per escollir el segon cap de govern constitucional. Marc Forné substitueix Óscar Ribas i comença el seu mandat sense majoria. El fantasma de les eleccions anticipades plana sobre el Consell, però això ja s'escapa dels límits d'aquest article. El primer govern de la nova etapa va afrontar les seves responsabilitats des d'una perspectiva inèdita fins a aquell moment: tot i que pugui semblar redundant, per primera vegada el govern ha de governar. Es comença a parlar i a treballar sobre impostos, ecologia, ordenament del territori, política d'habitatges, diversificació de l'economia, canvi i desenvolupament del sistema financer, delimitació clara de competències amb els comuns; de construir un nou país que n'és hereu i que no renuncia al seu passat, sinó que l'incorpora per adaptar-se a la nova configuració política i econòmica que marquen els esdeveniments de finals del segle XX. L'any 1994 també serà recordat com el de l'impuls definitiu al reconeixement exterior d'Andorra i el de l'establiment de relacions diplomàtiques amb diferents països d'arreu del món. El procés té el punt culminant amb l'ingrés al Consell d'Europa.

Però Andorra també ha estat notícia de primera pàgina per un fet luctuós. El 6 de desembre, un camió francès sense frens va envestir la multitud que hi havia davant d'uns grans magatzems i va matar nou persones. Només l'hora en què es va produir l'accident va evitar que la tragèdia fos encara més dramàtica.

Diametralment oposat ha estat l'impuls que s'ha donat a la política cultural, moguda per una clara voluntat que tingui el pes específic que li ha de correspondre per tradició dins l'àmbit de la cultura catalana. La institució del premi Carlemany de literatura n'és un exemple.

Els òrgans judicials s'han adaptat als canvis de manera exemplar i s'han hagut d'enfrontar a qüestions que si bé no resultaven noves, eren molt esporàdiques. La configuració social i el progrés del país han comportat una sèrie de problemes d'ordre públic, molt lluny, però, dels que pateixen els nostres veïns. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional ha examinat i decidit sobre tres recursos presentats contra tres aspectes del desplegament legislatiu, un dels quals afecta directament el país que es vol construir: l'accés a la nacionalitat. Aquesta llei s'ha mogut per un camí tortuós, i encara no ha arribat al final. I això és precisament el que ha marcat l'any: els problemes reals que ens afecten s'han posat sobre la taula. S'han deixat d'ignorar les múltiples qüestions plantejades, i a alguns se'ls ha començat a posar remei. Queda, però, molt per fer, i hi ha decisions que s'hauran de prendre sense més dilació. Andorra ha canviat i canviarà fins al moll de l'os. Ho ha fet i ho farà agafant el tren de la modernitat, però sense perdre l'essència d'allò que ha permès la seva existència des de fa més de set-cents anys. El desenvolupament del sistema financer i el desenvolupament del títol segon de la Constitució, dels drets i llibertats, seran les proves de foc que hauran d'afrontar en un futur molt proper unes institucions plenament consolidades i una societat civil cada cop més vertebrada.