Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
L'AVUI va ser el primer diari de Catalunya que es va poder consultar íntegrament per mitjà de la xarxa Internet

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Internet (135)
Premsa escrita (199)
Personatges Personatges
Joaquim Triadú (14)
Josep-Antoni Plana (1)
Entitats Entitats
Avui (154)
Fundació Catalana per la Recerca (7)
Generalitat de Catalunya (1919)
National Center for Supercomputing Applications (1)
Telefónica (115)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Girona (34)
Universitat de les Illes Balears (42)
Universitat de València (80)
Universitat Jaume I (13)
Universitat Politècnica de Catalunya (69)
Universitat Pompeu Fabra (84)
Universitat Ramon Llull (12)
Universitat Rovira i Virgili (45)
75 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
L'Avui a Internet
El primer dilluns del mes d'abril va ser l'inici de connexió del nou diari AVUI electrònic a través de la xarxa telemàtica Internet. De fet, l'any 1995 va ser el de la connexió massiva d'lnternet als Països Catalans i el del creixement quantitatiu i qualitatiu en l'àmbit mundial de la xarxa World Wide Web, la Web (teranyina) en l'argot, el sistema global d'informació més potent del món.

Més de 4.000 persones d'arreu del món van consultar el 3 d'abril l'AVUI electrònic a través de connexions nacionals i internacionals, que es van estendre als Estats Units, l'Argentina, el Regne Unit, França, Suïssa, Suècia, Alemanya, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Noruega. Aquests primers usuaris van felicitar el nou AVUI amb nombrosos missatges a través de l'anomenat correu electrònic. L'AVUI encetava d'aquesta manera la primera iniciativa a l'Estat espanyol d'un diari electrònic que, a més, oferia el seu contingut íntegre. Només calia tenir un ordinador connectat a través d'un mòdem a la xarxa Internet mitjançant un dels servidors amb Telefònica.

El diari electrònic, que durant els primers mesos es podia consultar de manera gratuïta, presenta el mateix aspecte i la mateixa estructura per seccions informatives que té en la seva edició en paper, amb la diferència que l'usuari d'lnternet pot optar per consultar únicament el text de les notícies, amb l'anomenat sistema on-line, ja que d'aquesta manera agilitza el procés de recepció. La consulta seria més lenta si es volgués rebre el text i les imatges junts, que és el sistema anomenat down-load.

La majoria de trucades d'accés a l'AVUI electrònic es van fer des de les universitats catalanes: la Politècnica. l'Autònoma de Barcelona, la de Barcelona, la Pompeu Fabra, la Ramon Llull, la Rovira Virgili i la de Girona, a més de la Universitat de les Illes Balears i la de València.

Mig any després d'aquesta fita telemàtica del diari AVUI, a mitjan setembre la Generalitat de Catalunya va presentar la Web A close look to Catalonia (Una mirada a fons a Catalunya), una aplicació creada amb motiu de l'exposició Catalunya, un país amb futur: 15 anys d’autonomia. Aquesta Web, a la qual poden accedir 50 milions de persones d'arreu del món i que es pot utilitzar en cinc idiomes (català, castellà, francès, anglès i alemany), va ser desenvolupada amb la col•laboració de Cinet, la marca de la Fundació Catalana per a la Recerca que habitualment posa a l'abast de totes les empreses la xarxa Internet.

Aquesta nova finestra d'lnternet, que conté 170 megues d'informació, va ser presentada als mitjans de comunicació el 15 de setembre, tot i que ja era operativa des del dia 2 del mateix mes. La presentació, celebrada a l'espai que ocupava la mostra esmentada al Moll de la Fusta, a Barcelona, va anar a càrrec del secretari general de Comunicació i Estudis de la presidència de la Generalitat, Joaquim Triadú. i també hi va assistir el director de la Fundació Catalana per a la Recerca, Josep-Antoni Plana.

La Web elaborada per la Generalitat animava els usuaris de la xarxa a conèixer Catalunya i els proporcionava informació sobre els seus signes d'identitat, l'economia, el turisme, la cultura i l'esport, a través de cinc apartats. La finestra també disposa d'una secció que conté un directori dels serveis d'Internet existents a Catalunya i de tots els que hi fan referència.

De fet, la informació abocada a la xarxa Internet procedia del CD-ROM dedicat a Catalunya que la Generalitat havia editat vuit mesos enrere i que havia desvetllat força interès: en només deu dies, la Web va rebre unes 7.000 consultes procedents de diversos punts del món. Segons Triadú, aquesta Web suposaria "un estalvi d'esforç comunicatiu amb l'estranger", ja que pretén fer una important funció promocional. El fet que els textos, a més de llegits, puguin ser escoltats, permetia que els usuaris de la finestra s'acostessin, si ho desitjaven, a la realització oral del català central i es familiaritzessin amb la seva sonoritat.

L'oferta de Web a l'Estat espanyol va ser preparada per tres especialistes de la Universitat Jaume I de Castelló, i en poc temps va créixer de forma desorbitada. Fer súrfing -com en diuen a Califòrnia- per les xarxes és molt més atractiu que connectar-se a una xarxa usual d'ordinadors, i ho demostra el creixement de les Web, que no va parar ni un moment, encara més des que el 1993 va aparèixer una peça que hi encaixava perfectament i feia més fàcil la vida del navegant de les xarxes informàtiques: el Mosaic, un interfaç gràfic d'usuari (un programa que cadascú es col•loca al seu ordinador i que presenta a la pantalla les dades i les opcions) fet pel National Center for Supercomputing Application dels Estats Units. Fins aleshores, els documents es trametien i rebien per Internet només en forma de textos, mentre que Mosaic treballava amb imatge, so i vídeo, a més del correu electrònic convencional.