Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
El cercle tancat
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Abdou Diouf (2)
Charles De Gaulle (7)
Jean-Paul Sartre (6)
Léopold Sédar Senghor (3)
Mamadou Dia (1)
Entitats Entitats
Assemblea Nacional Francesa (16)
Partit Socialista Japonès (3)
11 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Léopold Sédar Senghor
El 20 de desembre del 2001 va morir al seu domicili de Verson (França) Léopold Sédar Senghor, poeta i estadista que va ser president del Senegal durant 20 anys i un dels polítics més respectats de l’Àfrica negra. Léopold Sédar Senghor va néixer a Joal, a 130 quilòmetres de Dakar, el 9 d’octubre del 1906 en el si d’una família catòlica de la petita ètnia serere. Senegal era llavors un dels principals països de colònia francesa.

De molt jove va descobrir el menyspreu de què eren objecte la cultura i les tradicions africanes pels seus colonitzadors i per tots els europeus en general, i des d’aquell moment va decidir posar en marxa un canvi d’actitud a través de les paraules, mai de la violència. L’octubre de 1928 va marxar a estudiar a París i va estudiar a la Sorbona, on va conèixer entre d’altres AlbertCamus, Jean-Paul Sartre i l’escriptor nacionalista africà Aimé Césaire. El 1932 juntament amb Césaire va inventar la teoria de la negritud: “Som mestissos culturals, perquè, encara que ens sentim negres, ens expressem en francès.”

Durant el període 1935-1938 va ser professor d’institut, primer a Tours i després a Saint-Maur-des-Fossés. Nacionalitzat francès durant la Segona Guerra Mundial, va ser mobilitzat i fet presoner pels alemanys. Va passar dos anys a la presó.

Des de 1936 va militar a la SFIO (antecessora del Partit Socialista) i va pertànyer a aquesta ideologia fins al 1948, quan es va començar a orientar cap al nacionalisme africà i va lluitar per l’emancipació del Senegal.

Acabada la guerra, l’any 1945 va ser diputat pel Senegal a l’Assemblea Nacional Francesa, càrrec que va ocupar fins al 1959. Durant aquest període va ser també secretari d’Estat i ministre conseller del general francès Charles De Gaulle.

L’agost de 1960, quan el seu país va aconseguir la independència, va fundar el Bloc Democràtic Senegalès i va ser designat diputat de l’Assemblea Legislativa i nomenat president, càrrec que va ocupar fins al 31 de desembre del 1980, any en què va renunciar-hi voluntàriament i va posar al front del país el seu delfí, Abdou Diouf. Va manar el seu país amb rigor i va instaurar un clima d’estabilitat i tolerància. Tot i així va tenir tancat a la presó durant 12 anys un dels seus adversaris, Mamadou Dia.

Un cop acabada la seva etapa política, a la qual deia que havia arribat per accident, es va retirar a la seva casa de Normandia juntament amb la seva segona esposa, Colette Hubert, on es va dedicar a la poesia. El 1984 va ingressar a l’Acadèmia Francesa de la Llengua. Entre les seves obres cal destacar Chans d’ombres (1945), el seu primer recull de poesia, Hosties noires (1948), Chans pour Naët(1949), Les Ethiopiques (1956), Nocturnes (1961), Lettres d’hivernage i Anthologies dela nouvelle poésie nègre et malgache.