Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
David Jou

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Química i Física (54)
Personatges Personatges
Bertram Neville Brockhouse (2)
Clifford Glenwood Shull (2)
George Andrew Olah (2)
Murray Gell-Mann (1)
27 lectures d'aquest article
Les ciències físico-químiques: una panoràmica



David Jou
Institut d'Estudis Catalans

Un breu repàs pels fets més espectaculars en les ciències físico-químiques durant l'any 1994 ens porta a un viatge per totes les escales de grandària. Pel que fa a l'escala cosmològica, era el satèl•lit Hubble el que, a finals de l'any, donà sorpreses: les seves dades sobre el ritme d'expansió de l'Univers (constant de Hubble) semblen indicar que l'Univers podria ser molt més jove (8.000 milions d'anys) del que prèviament es creia (15.000 milions d'anys). Tanta joventut, però, posa problemes greus, ja que algunes galàxies semblen tenir més de 10.000 milions d'anys. Si, malgrat l'escepticisme, les dades es confirmessin, caldria fer canvis importants en les teories cosmològiques actuals.

Més espectacular i menys controvertida fou la col•lisió dels fragments del cometa Shoemaker-Levy amb Júpiter, a mitjans de juliol. Fou un fet únic que captà poderosíssimament l'atenció popular durant unes quantes nits i acaparà pàgines de premsa i minuts de televisió. Les impecables prediccions respecte als moments de les col•lisions contrastaren amb la sorpresa dels efectes, més intensos que els previstos, en alguns casos, i més febles, en altres casos. Els milers de dades acumulats en els ordinadors segueixen essent estudiats per tal d'extreure informació sobre l'estructura i la composició del planeta.

Pel que fa a sistemes de grandària típica de laboratori, química i física contribuïren a produir progressos destacats en el desenvolupament de plàstics conductors i, en especial, d'un transistor i de diversos elements òptics no lineals de plàstic. Això podria obrir una nova etapa d'aplicacions sofisticades d'aquests materials, avantatjosament lleugers i flexibles. La bioquímica i la biologia molecular han seguit els seus progressos impressionants. Destaquen les recerques referents al conjunt d'enzims de reparació del DNA, nomenats molècula de l'any per la revista Science. Abans es pensava que aquestes molècules intervenien només en ocasions molt comptades. Recentment, a partir de diversos estudis de càncer de còlon, s'anà posant de manifest que l'actuació d'aquestes molècules és molt més important i freqüent que el que es pensava. Una altra molècula estrella, aquesta en neuroquímica, ha estat la serotonina i altres molècules anàlogues, un dels molts neurotransmissors. Aquestes molècules han rebut, als Estats Units, una gran atenció pública per la popularització dels Prozac, un fàrmac antidepressiu, que ha contribuït a fer saber al públic l'enorme activitat investigadora en aquest camp fascinant.

A l'escala subatòmica, el progrés més destacat fou la descoberta del quark top, buscat des de feia temps, i que completa l'esquema de quarks i leptons del model estàndard (model en el qual encara falta trobar el bosó de Higgs, que juga un paper important en l'explicació de la massa d'algunes de les partícules bàsiques). Aquesta descoberta no fou una troballa sobtada i puntual, sinó un degoteig de dades que anaren confegint un conjunt prou considerable per superar les precaucions estadístiques. Pel que fa a les grans infraestructures, cal destacar el progrés dels treballs per duplicar l'energia disponible en l'anell col•lisionador d'electrons i positrons del CERN, i per disposar, a més llarg termini, del gran anell col•lisionador d'hadrons en el mateix CERN, activitat que contrasta amb la interrupció del projecte nord-americà del gran anell col•lisionador superconductor.

Les comunicacions informàtiques han estat l'escenari de diversos moviments importants: la xarxa Internet, inicialment concebuda i utilitzada pels científics, ha quedat oberta al públic, obertura que ha suscitat reaccions negatives en els medis científics; d'altra banda, la nova xarxa de comunicació WWW (world wide web) s'ha anat estenent de forma galopant. Els mecanismes de distribució d'informació científica han anat adaptant-se cada vegada més als nous mitjans i, en lloc d'esperar a la publicació en revistes impreses, els articles científics circulen per les xarxes informàtiques. El debat sobre els efectes d'aquesta circulació, de qualitat no sempre prou controlada, és força viu.

El premi Nobel de física distingí els professors nord-americans B.N. Brockhouse i C.G. Shull, pels seus treballs de fa trenta anys, que obriren el camp de la dispersió de neutrons en sòlids, i el premi Nobel de química fou atorgat al canadenc d'origen hongarès G.A. Olah pels seus treballs de principis dels 80 sobre conversió d'hidrocarburs de cadena simple en hidrocarburs ramificats, de més potència de combustió i menys contaminants. Finalment, pel que fa a divulgació científica, destaca l'aparició, a finals d'any, del llibre El quark i el jaguar, de Murray Gell-Mann, premi Nobel de física pels seus treballs en partícules elementals que introduïren el concepte dels quarks, llibre el pre-contracte del qual, signat fa tres anys, va cridar l'atenció pel seu cost elevadíssim.