Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Demografia, població (95)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Pobresa, desigualtats (147)
Tercer món (32)
Entitats Entitats
Banc Mundial (52)
Fons Monetari Internacional (136)
Organització de les Nacions Unides (606)
40 lectures d'aquest article
125 impressions d'aquest article
Les claus de la desigualtat



"Vivim en un sistema que no té com a objectiu prioritari el benestar de les persones humanes, sinó el benefici dels que controlen el sistema"



Fèlix Martí
Director del Centre UNESCO de Catalunya

Quan es comença a fer balanç del segle, apareix el problema de la pobresa com un fracàs greu de la gran família humana. El fet bàsic i paradoxal és que la humanitat cada any produeix més riquesa i que augmenta la pobresa tant en xifres absolutes com relatives. Segons dades del Govern dels Estats Units, el producte mundial brut dels anys 1995, 1996 i 1997 ha estat respectivament de 4.736, 4.821 i 4.977 bilions de dòlars. Al costat d'aquestes xifres, les informacions de les Nacions Unides sobre la pobresa són excruixidores: mil milions de persones no poden satisfer les seves necessitats bàsiques de consum, 2,5 milers de milions de persones no disposen d'instal·lacions sanitàries bàsiques, 1,5 milers de milions de persones no disposen d'aigua potable.

La desigualtat no afecta només els països pobres, sinó que està instal·lada també als països rics. Els Estats Units, per exemple, que disposa de la mitjana d'ingressos més alta del món, tenen la proporció més alta de població que viu en la pobresa humana. Als països rics, 100 milions de persones no disposen de casa, i 37 milions no tenen feina. D'altra banda, la despesa competitiva i el consum ostentós converteixen el benestar d'alguns en l'exclusió social de molts altres.

El factor demogràfic no es pot considerar la clau de la desigualtat. Les raons són unes altres. Probablement la lògica del sistema econòmic dominant és la generadora de pobresa. Vivim en un sistema que no té com a objectiu prioritari el benestar de les persones humanes, sinó el benefici dels que controlen el sistema. Els interessos econòmics tenen més força que les decisions polítiques i les mateixes institucions econòmiques internacionals com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial serveixen un ordre global controlat pel gran capital. Les lleis del mercat, justificades per les escoles acadèmiques dominants i aplicades amb contundència, estan a la base de la desigualtat, de la mateixa manera que posen obstacles per evolucionar cap a un model industrial sostenible i es fan còmplices de la persistència de les indústries d'armament i, en general, d'una orientació de la ciència i de la tecnologia que no es posa al servei de la seguretat humana i de la cultura de la pau.

En aquest context s'han de situar, amb la seva grandesa i les seves limitacions, les iniciatives públiques i privades per lluitar contra la desigualtat tant a escala planetària com a escala local. Des de fa anys, les ONG de desenvolupament han creat, entre altres actors socials, una nova consciència ciutadana que critica el sistema dominant, proposa alternatives i estableix una xarxa d'experiències de solidaritat. Els Estats continuen sense honorar el seu compromís de dedicar el 0,7% del seu PIB a ajuda al desenvolupament, però els ciutadans cada vegada són més sensibles a les propostes de solidaritat. Les ONG han aconseguit trencar el mur del silenci que els grans mitjans de comunicació imposen als sectors crítics respecte del liberalisme econòmic. També han aconseguit que, en les operacions d'emergència, es compti amb la seva capacitat de servei sobre el terreny i amb la seva honestedat i eficàcia.

Si ens preguntem per les claus de la lluita contra la desigualtat, s'hauria de començar per recordar que, a les societats democràtiques, els ciutadans trien els partits i els polítics que desitgen i que aquesta via hauria de permetre decidir polítiques internacionals de redistribució de la riquesa del planeta. Hi ha sobre la taula de l'agenda internacional un conjunt de propostes reformistes que podrien fer canviar la situació. Recordem, entre d'altres, la taxa Tobin sobre les transaccions econòmiques de caràcter especulatiu, l'eliminació dels paradisos fiscals i la regulació de l'activitat econòmica de les empreses multinacionals. A escala local, la lluita contra la corrupció i la necessitat de transparència en la gestió governamental, és a dir, l'extensió dels criteris democràtics a les decisions econòmiques.

En el fons, s'han d'aconseguir canvis de mentalitat importants. Les Nacions Unides ja han proposat la introducció de criteris nous a l'hora de pensar el desenvolupament. Ara ja qualifiquem els països segons el concepte de desenvolupament humà sostenible. També s'ha d'aconseguir que la vida econòmica sigui regida pels criteris polítics del bé comú i que la política quedi inscrita en la sensibilitat ètica.