Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Incendis i foc (239)
Personatges Personatges
Carles Font (6)
Francesc Baltasar (86)
Joan Saura (281)
Joan Boada (36)
José Montilla (837)
Josep Pallàs (2)
Maria Dolors Espinet (2)
Ramon Espinet (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
Terra Alta (5)
Horta de Sant Joan (11)
62 lectures d'aquest article
547 impressions d'aquest article
Horta de Sant Joan, la tragèdia que va desencadenar un incendi polític
Les conseqüències del foc
Catorze dies fatídics d'incendi, cinc bombers morts, un ferit greu i 1.140 hectàrees de terreny calcinades. Les flames que van cremar a Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 20 de juliol al 3 d'agost del 2009 van tenir múltiples revifades i fronts oberts al llarg del 2010. Als jutjats, al Parlament i als mitjans de comunicació. De fet, a finals d'any, el cas que instrueix la titular del jutjat de Gandesa encara no estava tancat.

La hipòtesi que la causa de l'incendi va ser un llamp es va descartar tot just començar l'any. El 10 de gener, els Mossos d'Esquadra donaven el tomb a la investigació en detenir Juan Antonio P.M i Llorenç F.M, de 26 i 27 anys, com a presumptes autors de l'incendi. Els joves van ingressar a presó acusats d'un delicte d'homicidi imprudent. Van reconèixer que havien encès una foguera tot i la prohibició de fer foc, però van assegurar que no pretenien provocar un incendi. Més tard, però, van negar els fets i es van declarar innocents.

Les acusacions d'ocultació d'informació per part de l'oposició no es van fer esperar. Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient, va defensar la investigació dels agents rurals i va insistir que no s'havia volgut “amagar res en cap moment”. El president de la Generalitat, José Montilla, va anunciar que el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, compareixeria al Parlament per donar explicacions el 18 de gener. Uns dies abans, es va saber que l'Agència Estatal de Meteorologia havia elaborat un informe que desestimava la tesi del llamp i que la Conselleria de Medi Ambient havia autoritzat l'empresa Minerales Refractarios a adaptar als criteris mediambientals actuals l'explotació d'una antiga mina de bauxita als terrenys cremats. El cas es complicava una mica més. Baltasar va assumir els errors, però l'oposició va considerar que calia anar més enllà. El 20 de gener, CIU, PP i Ciutadans van demanar que s'obrís una comissió d'investigació parlamentària per esclarir els fets.

El degoteig de dades de múltiples fonts continuava. El sumari va revelar que els bombers morts van fer fins a cinc trucades reclamant ajuda i les fotografies que van fer els dos detinguts quan fugien del foc es van convertir en una de les claus per acusar-los. A una de les imatges es veia un dels presumptes implicats, amb les mans al cap, somrient, i, al fons, una massa enorme de fum i foc. Els imputats van assegurar que no van explicar res per por. La família d'un dels bombers morts es va presentar com a acusació particular contra els dos joves i els veïns d'Horta de Sant Joan els van denunciar.

Desconcert i indignació. Les flames polítiques continuaven enceses sis mesos després de la tragèdia. Segons l'advocat de l'acusació particular, l'informe presentat pel cos de Bombers de la Generalitat posava de manifest que no es van atendre les peticions de socors dels bombers atrapats. La declaració del cap de guàrdia dels bombers, conegut com a Delta 0, que havia d'aclarir on era en el moment de la tragèdia, per què no va desallotjar el Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) de Lleida i per què va canviar l'estratègia de l'extinció de l'incendi, no va aportar gaire informació addicional. Segons el seu advocat, Xavier Melero, Font va estar a la zona de maniobra del foc i va demostrar “el seu paper abnegat i de plena dedicació durant tota la guàrdia” del dia fatídic. Uns dies més tard, el bomber supervivent, Josep Pallàs, va declarar que ni ell ni els seus companys van rebre cap ordre d'evacuació i que no els van informar de l'evolució de les flames.

A principis de febrer, la comissió parlamentària va aprovar la llista definitiva de compareixences. Entre els 46 citats, hi havia els consellers Francesc Baltasar, Joan Saura, i el màxim responsable de l'operatiu d'extinció de l'incendi, Carles Font (Delta 0). També va declarar el cap dels GRAF, Marc Castellarnau, que va reconèixer que la millor ordre que s'hauria pogut donar el 21 de juliol del 2009 era abandonar la zona de l'incendi fins que les condicions meteorològiques fossin favorables. Castellarnau va aclarir que els bombers no van deixar estar la tasca d'extinció de l'incendi perquè la llei no els ho permet. D'altra banda, l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Àngel Ferràs, va insistir que ell va veure descoordinació i relaxació dels caps dels bombers durant el foc. A finals de mes, l'Audiència de Tarragona deixava en llibertat els dos joves acusats, sota fiança de 6.000 euros.

El 18 de març, la comissió parlamentària es tancava amb el compromís d'implementar 66 mesures de caràcter tècnic perquè no es pugui repetir una tragèdia semblant, però amb profunds desacords polítics. Les peticions de dimissió de l'oposició no es van acceptar. Tant CiU, com Ciutadans i el PP havien demanat que el conseller Joan Saura, el secretari general d'Interior, Joan Boada, i la directora general de Prevenció i Extinció d'Incendis, Olga Lanau, dimitissin. Però els socis del tripartit van considerar que no hi havia hagut cap responsabilitat política en els esdeveniments.

El mateix mes, la jutgessa va demanar al conseller Saura totes les comunicacions que es van realitzar durant l'incendi i 50 milions d'euros de fiança als acusats en concepte de responsabilitat civil. Les investigacions judicials seguien el seu camí.

El juliol, Dolors Espinet, germana d'un dels bombers morts, va publicar el llibre La veritat crema, en el qual conclou que s'hauria pogut fer molt més per salvar la vida dels cinc bombers. El 21, les sirenes de tots els parcs de bombers van sonar en record dels companys absents. Un any després de la tragèdia encara quedaven molts interrogants.

L'estiu del 2010 es va tancar amb un 90% menys d'hectàrees cremades i no es va tornar a sentir parlar del cas fins al novembre. El dia 25, la jutgessa de Gandesa va encausar Delta 0 per cinc delictes d'homicidi per imprudència greu per omissió, un presumpte delicte de lesions i un delicte de danys, i el va emplaçar a declarar el 17 de desembre. Finalment, però, el màxim responsable dels bombers va comparèixer el 13 de gener del 2011 per repetir que no hi va haver descoordinació en les tasques d'extinció de l'incendi dels Ports. El març, les cendres del cas encara no estaven del tot apagades.