Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Després de seixanta anys de competència, Galerías Preciados va ser absorbida per El Corte Inglés

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia espanyola (471)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Personatges Personatges
César Rodríguez (1)
Gustavo Cisneros (1)
José Fernández (1)
Ramon Areces (1)
Santiago Foncillas (1)
Entitats Entitats
Aurrerá (1)
El Corte Inglés (18)
Galeprix (1)
Galerías Preciados (6)
Jorba (1)
Sears (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
49 lectures d'aquest article
12 impressions d'aquest article
Les 'galerías' d'El Corte Inglés
Un dels esdeveniments econòmics més destacats del 1995 va ser l’adquisició de Galerías Preciados per El Corte Inglés. El fet tenia una significació social més enllà de la pura transacció empresarial, donat el caràcter emblemàtic que havien tingut durant molts anys els dos grans magatzems dins el panorama comercial espanyol, i suposava, alhora, el final d'una llarga rivalitat, encetada des de la fundació dels conglomerats comercials per part dels desapareguts José Pepín Fernández i Ramon Areces. dos cosins asturians que havien fet fortuna a Cuba al costat d'un oncle comú, César Rodríguez, propietari dels magatzems El Encanto.

La pugna que durant seixanta anys havia enfrontat les dues empreses es va resoldre definitivament el 1995, però ja feia molts anys que El Corte Inglés havia guanyat la partida. Galerías portava més d’una dècada en plena crisi. El Corte Inglés, en canvi, havia consolidat en aquest període la seva imatge de marca i era l'empresa no pública de més gran envergadura del panorama espanyol, darrere de la gran banca, i la més important empresa privada, amb una facturació superior al bilió de pessetes i una presència important en els sectors tèxtil, turístic, informàtic, assegurador i de grans superfícies.

L'operació de compra de Galerías es va comunicar al mes de maig i es va consumar el 24 de novembre de 1995: El Corte Inglés es quedava Galerías Preciados en una operació pressupostada en 80.000 milions de pessetes, a repartir entre el preu de la compra, la reforma dels 32 centres comercials de Galerías, la reestructuració laboral dels 7.000 ex-treballadors de Galerías (n'assumia 5.200) i la potenciació comercial del nou grup, que esperava incrementar la seva facturació en més de 200.000 milions de pessetes el 1996.
La compra, però, era el final d'un procés que s'havia encetat anys enrere. En la primera etapa de la confrontació, als anys trenta i quaranta, Galerías anava al davant, però la crisi econòmica dels anys setanta i el fort endeutament assumit durant la seva fase d'expansió van fer girar la truita a favor d'El Corte Inglés.

Quan Pepín Fernández va deixar la presidència de Galerías Preciados el 1975, l'empresa tenia 9.500 empleats i 39 centres repartits per tot l'Estat, en haver absorbit els magatzems Jorba, part de Galeprix i els .supermercats Aurrerá. El 1979 van començar els canvis de propietat; el Banco Urquijo, principal creditor, es va convertir en el nou propietari, i va designar com a president Santiago
Foncillas. Dos anys després, els accionistes van decidir vendre els magatzems a Rumasa, que, alhora, va aconseguir els immobles de la firma nord-americana Sears i els va convertir també en centres de Galerías. Va ser així com Barcelona, per exemple, va passar a tenir dos centres de la cadena.

En expropiar Rumasa el 1983, el govern socialista va passar el grup a la direcció general del Patrimoni perquè el sanegés, amb un cost global de 34.000 milions de pessetes. A finals del 1984, l'Estat va vendre Galerías a l'empresari veneçolà Gustavo Cisneros per 1.500 milions de pessetes, i aquest es va comprometre a mantenir el negoci i la propietat durant un mínim de tres anys. Aquesta condició no es va complir, i l'octubre del 1987 Galerías va ser venut, per 30.000 milions de pessetes, a la companyia immobiliària anglesa Mountleigh, que no va aconseguir reflotar l'empresa i va presentar suspensió de pagaments el 1992. Aquell any, la societat Abartak es va quedar Galerías a canvi d'assumir els seus deutes (21.200 milions de pessetes), però el desembre del 1994 va tornar a presentar una suspensió de pagaments, que, després de nombrosos estira-i-afluixa accionarials, va acabar resolent-se amb l'adquisició del grup per El Corte Inglés.

En l'operació, l'Estat hi va aportar 13.100 milions de pessetes per als deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, 9.000 milions per a les aportacions al Fons de Garantia Salarial per a la reestructuració de la plantilla, i 4.000 milions per a les prestacions d'atur que ja estaven concertades i altres xifres de menys importància. A tot això, s'hi havia de sumar la diferència entre els 34.000 milions aportats per sanejar Galerías el 1983 i els 1.500 que va pagar Cisneros. Als diferents governs socialistes espanyols la crisi de Galerías els havia costat uns 60.000 milions de pessetes.