Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Jaume Fuster

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Política espanyola (900)
Personatges Personatges
Antoni Serra (2)
Claudia Schiffer (2)
Francesc Berga (4)
Gabriel Cañellas (42)
Maria del Mar Bonet (29)
Michael Douglas (3)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Parlament de les Illes Balears (58)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Popular de les Balears (81)
Unió Mallorquina (123)
Unió Valenciana (53)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
Eivissa (Illes Balears) (30)
Formentera (Illes Balears) (6)
Mallorca (Illes Balears) (95)
Menorca (Illes Balears) (23)
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
23 lectures d'aquest article
8 impressions d'aquest article
Les Illes



Jaume Fuster

Segons l'escriptor i periodista Antoni Serra, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB), des de la perspectiva política, forma el Territori Caribeny, que s'assembla massa a alguna de les repúbliques bananeres caribenyes, i de de l'òptica nacional forma la Terra Inexistent, tant per als seus ciutadans, que no s'identifiquen amb la seva realitat, com sobretot per a la resta de con-nacionals, que només recorden l'existència de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i illes menors en èpoques de vacances o quan la premsa del cor recull l'activitat dels famosos al mig de la Mediterrània.

A partir de la premissa de la Inexistència, fer una valoració de l'any 1994 que pugui ser comprensible per als no caribenys és una empresa complicada, si no impossible. Com explicar que Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i l'estol de petites illes deshabitades existeixen més enllà de les vacances reials, de les festes estiuenques de Michael i Diandra Douglas a s'Estaca, de la persecució fotogràfica de Claudia Schiffer o de les visites esporàdiques de folklòriques rumboses, banquers sota sospita, presidents de clubs de futbol i altres herbes escanyolides de la jet set internacional?

Des de la perspectiva política, la que menys interessa als ciutadans caribenys, val a dir, si tenim en compte les enquestes de sociologia recreativa que practiquen de tant en tant els diaris de les Illes, 1994 és l'any de l'exportació del model Cañellas cap a la resta de l'Estat. És a dir, després de la victòria dels populars a les europees, amb uns pactes estranys a les Illes pel que fa a les forces més o menys nacionalistes -que passen per la coalició del PSM amb CiU, i d'Unió Mallorquina amb el PNB i Unió Valenciana-, Cañellas, el dirigent més antic del PP en l'exercici del poder, veu possible que els seus col·legues estatals arribin al poder i participa amb entusiasme en la campanya per fer avançar les eleccions generals, sense èxit però amb un gran enrenou. A partir de l'estiu del 1994, si bé es manté l'estratègia d'acoso y derribo del govern socialista, es comencen a preparar les municipals i autonòmiques del maig del 1995 amb la proposta (finalment aprovada amb els vots d'un diputat trànsfuga) del cinc per cent per entrar al Parlament.

"Aigo vos demanam, Senyor, i Vós mos dau vent", fa una tonada popular mallorquina que ha fet famosa na Maria del Mar Bonet. I l'any 1994 ha estat per a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera l'any de la manca d'aigua. Feia temps que els ecologistes anunciaven que era impossible mantenir un creixement continuat del turisme sense racionalitzar el recurs natural per excellència: l'aigua. Un possible canvi climàtic, la malversació continuada i l'increment humà van fer esclatar la crisi l'estiu del 1994. I davant dels grans mals, els grans remeis: la portada d'aigua de foravila a Ciutat (Marineta, Sencelles), amb l'oposició dels pagesos, que veuen perillar la seva activitat econòmica, i sobretot un transvasament del riu Ebre a la Ciutat de Mallorca... a través de vaixells cisterna, antics petroliers adaptats a l'ocasió. És clar que aquesta operació faraònica i forassenyada l'hauran de pagar els ciutadans amb uns increments tan espectaculars del rebut de l'aigua que fins i tot el Parlament de la comunitat autònoma hi ha dit la seva. L'escassetat també ha afectat Menorca, reserva de la biosfera, i sobretot les Pitiüses. Però mentre a Eivissa es discuteix sobre la propietat dels nous pous que envolten les zones turístiques, una planta potabilitzadora d'aigua salada, totalment enllestida, vessa al mar litres i litres d'aigua potable perquè l'empresa suïssa que l'ha creada i el govern autònom no es posen d'acord sobre el preu...

1994, però, no només ha estat l'any de l'aigua. Ha estat, també, l'any de Brokerval, una empresa d'enginyeria financera que, en destapar-se, va provocar la fugida del seu màxim dirigent, Francesc Berga, i va esquitxar no només el govern de la comunitat autònoma (amb unes declaracions al Parlament del president Cañellas sobre el desconeixement del seu govern de l'afer que fets posteriors han demostrat que eren falses), sinó fins i tot entitats de la solvència i honestedat aparent com la Universitat de les Illes Balears. La captura en un país sud-americà i el posterior retorn de Berga, primer a Madrid i després a Palma, fan preveure un escàndol polític en plena campanya electoral que pot provocar més d'un mal de ventre als populars, que veuran demostrat a la pràctica que la corrupció no és només patrimoni del govern central i dels socialistes.

Finalment, pel que fa a la cultura, l'any 1994 és l'any Rotger. El conseller de Cultura ha concitat les ires dels sectors de l'ensenyament, que s'ha mobilitzat en contra del decret que converteix el català en optatiu, segons la teoria del PP que la normalització lingüística no ha de "imposar" cap llengua (?).

Un any de transició, doncs, a la Terra Inexistent, que culminarà el proper mes de maig amb unes eleccions autonòmiques i municipals de resultats més que previsibles: continuïtat i desencís.