Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Biografia

Any 2012

Imprimir    Recomanar article
Josep Ferrater i Mora - Càtedra Ferrater Mora – Universitat de Girona

Josep Ferrater i Mora - Càtedra Ferrater Mora – Universitat de Girona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Filosofia i pensament (10)
Filòsofs, pensadors, humanistes (30)
Personatges Personatges
Josep Ferrater i Mora (3)
Josep Maria Terricabras (8)
Entitats Entitats
Universitat de Girona (34)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
28 lectures d'aquest article
38 impressions d'aquest article
Josep Ferrater i Mora
L’essència de la filosofia contemporània




(Barcelona, 30 d’octubre de 1912 – Barcelona, 30 de gener de 1991)

Elisabet Borreda Díaz
@eliborreda

Fa 100 anys, el 30 d’octubre de 1912, naixia a Barcelona Josep Ferrater i Mora, l’assagista, escriptor i un dels filòsofs més destacables de la segona meitat del segle XX. Arran del seu pas per la Universitat de Barcelona es va llicenciar en Filosofia. Joaquím Xirau, pensador d'influència germànica i proper a les conceptualitzacions de la fenomenologia –els seguidors de la qual defensen que hi ha un àmbit propi de reflexió filosòfica irreductible al de les altres ciències-, va ser una de les grans influències que de ben jove van alimentar el pensament de Ferrater. Ortega i Gasset, Jean Paul Sartre o Xavier Zubiri són altres filòsofs de l’època que també van suposar un gran estímul en la seva formació.

Ferrater i Mora, l’any 1935, va publicar el seu primer llibre, el recull d’assaigs Cóctel de verdad. El 1936, amb l'esclat la Guerra Civil espanyola, s'implicà activament en la defensa de la República. Arran del triomf del bàndol feixista l’any 1939, va haver d’exiliar-se a França –durant poc temps–, Cuba, Xile, Mèxic i finalment els EUA (1947), on entrà en contacte amb amb Pedro Salinas, membre de la Generació del 27. Estant a Cuba, un editor mexicà li encarregà la preparació d'un diccionari de filosofia. D’aquest encàrrec l’any 1941 en sortiria el Diccionario de filosofía, un projecte que li va requerir molt d’esforç i dedicació, i que fou clau en l’evolució del seu pensament filosòfic. Així mateix, aquest obra esdevindria un dels diccionaris, escrit per un sol autor, més rellevants del món, ja que no només ofereix una visió esquemàtica de la història de la filosofia, sinó que també en descrivia la relació entre les diverses tendències i pensadors.

A Xile, exercint com a catedràtic de filosofia a la Universitat de Santiago de Xile, va publicar algunes de les obres més remarcables del seu pensament com ara Les formes de la vida catalana (1944) –on a partir de l'anàlisi dels arquetips de la societat catalana (seny, ironia, mesura i continuïtat) intentà d'establir un català ideal tipus– o Variaciones sobre el espíritu (1945). Ja als EUA, des del 1949 i fins el 1981, any en què es va jubilar, va exercir de professor de filosofia i de castellà al la facultat del (a Pennsilvània). Paral·lelament va ser professor convidat en moltes universitats com les de Princeton, Baltimore, Filadèlfia, Madrid, Barcelona i Palma de Mallorca.

Amb la seva obra filosòfica, Ferrater i Mora va construir un veritable corpus que ha esdevingut de referència. De la materia a la razón (1979) i Fundamentos de filosofía (1985) són dues de les seves obres que van ser plantejades amb una gran ambició i amb la clara vocació d'establir un marc conceptual sistematitzat. Així mateix, els seus aprenentatges a Amèrica, li proporcionen nous recursos intel·lectuals per poder aprofundir més en la seva teoria integracionista i desenvolupar les seves idees inicials. Fruit d'aquestes influencies i les seves recerques desenvolupades allà publica El ser y la muerte (1962) i El ser i el sentido (1967)

Va explorar les teories contemporànies filosòfiques de l'època. Empirisme anglès, existencialisme, dualisme o el pluralisme ontològic, van ser objecte del seu anàlisi, junt a d'altres aspectes com la lògica, la comunicació o l'estil. Aquest treball el va conduir a construir una teoria integracionista. Ferrater i Mora pensava que l'integracionisme li permetria trobar una tercera via filosòfica que tingués com a objectiu tocar la realitat de molt a prop, sense la necessitat de crear-ne de noves.

El seu llegat és un ambiciós sistema filosòfic i una abasta obra amb treballs molt valuosos en camps com els de l'ontologia, la història de la filosofia, la metafísica, l'antropologia, la filosofia de la història i de la cultura, la teoria del coneixement, la lògica,la filosofia de la ciència, l'ètica i, fins i tot, en cinematografia, com a realitzador. La seva obra cabdal en la divulgació filosófica va ser La filosofía en el món d’avui, ètica aplicada (1981) i s’ha dit que l’assaig que recull les seves idees més madures és De la materia a la razón (1979)

Però va ser en la maduresa quan desenvolupà bona part de la seva obra literària (entre 1979 i 1991), amb la publicació d'una sèrie de novel·les amb un gran èxit entre el públic i la crítica. Va escriure novel·la i narració, amb obres com Voltaire en Nueva York (1985) o El joc de la veritat(1988). També va cultivar l'assaig. A Una mica de tot (1961) hi compilà escrits fets durant l'exili, fruits de la col·laboració amb revistes com Germanor, Recull Literari o la Revista de Catalunya. De la seva obra també en destaca El llibre del sentit (1948), Reflexions sobre Catalunya (1955) o La filosofia en el món d'avui (1965), el recull de correspondència entre ell mateix i el poeta Joan Oliver, així com Joc de cartes (1988), i l'obra pòstuma , El seny (1995).

L’any 1989 va dirigir la primera sessió de lliçons de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, creada llavors per la Universitat de Girona, impulsada i dirigida per Josep Maria Terricabras. Durant els vint anys de la seva existència s’ha conformat com a punt de trobada intel·lectualitat internacional, amb convidats com ara Chomsky, Boff, Brigogine, Cavalli-Sforza, Morin, Singer, Hobsbawn o Josep Fontana, entre molts d’altres.

El seu prestigi acadèmic ha estat reconegut amb la concessió del títol de Doctor Honoris Causa de diverses universitats, entre elles la de Barcelona, en la qual hi estudià. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya i el 1985, el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, en reconeixement “al seu esforç integrador dels mons de la comunicació i les humanitats i d'esclariment i difusió de les idees filosòfiques”.

Josep Ferrater Mora va morir el 30 de gener de 1991 a la seva ciutat natal, Barcelona, quan hi era de visita per presentar la novel·la La señorita Goldie. Va llegar tota la seva biblioteca i documents privats a la Càtedra que duu el seu nom. El fons consta de 7.255 volums que agabellen la filosofia (3.625), la literatura (2.300), el cinema, la religió, la història i la sociologia; 156 títols de revistes de temàtica igualment diversa, on també destaca la filosofia, i la correspondència, amb 6.748 cartes.