Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Forces armades, seguretat, defensa (442)
Política europea (690)
Entitats Entitats
Europol (5)
Interpol (11)
Tribunal de Justícia de la Unió Europea (21)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
80 lectures d'aquest article
19 impressions d'aquest article
L'Europol: de la policia europea a l'Europa policial



"La necessitat de la lluita contra la
criminalitat
organitzada no pot
deixar-nos sense
garanties de respecte i control en la protecció de les llibertats i els drets fonamentals de les persones"



Gemma Calvet i Barot
Comissió de Defensa dels Drets de la Persona
Col·legi d'Advocats de Barcelona

Els juristes que treballem en el camp de la defensa dels drets humans estem seguint amb preocupació la instal·lació, en el marc de les institucions europees, d'un espai policial supranacional que comporta una retallada de les llibertats i una ampliació del control policial dels ciutadans. Es tracta d'una clara regressió en referència a les Constitucions democràtiques modernes, que van significar en el seu moment la implantació dels valors de la llibertat i el pluralisme polític a Europa, tot conformant un sistema de protecció específica dels drets i llibertats fonamentals, sota control judicial. És dins d'aquest context tan poc encoratjador que cal situar la creació de la nova policia europea -l'Europol-, un fet que, malgrat la transcendència que té, està passant pràcticament desapercebut per l'opinió pública.

Ja des dels anys 70 hi ha hagut una preocupació per part de les instàncies policials dels diferents Estats europeus per crear dinàmiques de col·laboració i cooperació policial. En primer lloc es va crear la Interpol com a sistema d'intercanvi d'informació bilateral entre serveis policials nacionals. El 1975, en el marc de la Conferència de Ministres europeus d'Interior i Justícia, es va crear un model informal de lluita contra el terrorisme: TREVI I (Terrorisme, Radicalisme, Extremisme i Violència), seguits de TREVI II i TREVI III. En el marc d'aquest darrer sorgeixen les deliberacions sobre l'Europol.

El procés d'elaboració del conveni Europol, que va entrar en vigor I'1 d'octubre del 1998, com també els seus protocols i reglaments, s'ha produït al marge de les institucions democràtiques, tant nacionals com comunitàries, i amb el total desconeixement de l'opinió pública. La mateixa ratificació del Conveni per part dels diferents Estats, excepte Alemanya, s'ha produït sense debat parlamentari.

El Conveni Europol crea una estructura policial independent i jerarquitzada, amb la seu central a l'Haia. La facultat eminent concedida a l'Europol és la d'intercanvi d'informació, en vistes a la creació d'un monumental fitxer de dades personals per a ús policial. Les dades recollides són de tota mena i poden incloure no solament les referides a imputats en procediments criminals, sinó també a testimonis, sospitosos, amics, familiars, advocats, etc. Mitjançant l'Europol totes aquestes dades poden circular dins l'espai europeu sense capacitat de ser controlades. L'ordinador central és l'encarregat d'emmagatzemar, analitzar i dispensar les informacions que els funcionaris d'enllaç són responsables de valorar. L'àmbit competencial de l'Europol, tal com ve definit en el Conveni, és "la prevenció del terrorisme, el tràfic il·lícit de drogues, les formes greus de delinqüència organitzada, les xarxes d'immigració clandestina, tràfic d'éssers humans, vehicles robats i material nuclear", si afecta més d'un Estat membre. La iniciativa de la intervenció és sempre policial, i pot abastar la cooperació operativa sense cap control judicial.

Considerem especialment greu el fet que el Conveni atorgui als agents Europol la immunitat, tal com preveu el Protocol del 17 de juny del 1997. Això vol dir que els funcionaris tenen l'obligació i també el dret de mantenir reserva absoluta sobre les seves actuacions davant de qualsevol organisme polític o jurisdiccional. Únicament està previst un informe anual davant el Parlament europeu. Segons el Conveni, queda exclosa qualsevol tutela jurídica immediata en relació a l'actuació de l'Europol, fins i tot del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es dóna, doncs, una contradicció entre les legislacions nacionals, que estableixen dispositius de control judicial sobre l'activitat policial, i el Conveni, que configura una policia europea amb una enorme capacitat operativa i de manipulació d'informació que queda al marge de tota fiscalització. La necessitat de la lluita contra la criminalitat internacional organitzada no pot deixar-nos sense garanties de respecte i control en la protecció de les llibertats i els drets fonamentals de les persones, ni construir-se sobre un dèficit tant falgrant de legitimitat democràtica.