Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Els paleontòlegs van trobar restes fòssils de l

L'evolució humana

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Història, arqueologia (206)
Personatges Personatges
Eudald Carbonell (8)
José Marí Bermúdez de Castro (2)
Juan Luis Arsuaga (2)
Entitats Entitats
Consell Superior d´Investigacions Científiques (26)
Museu Nacional de Ciències Naturals (3)
Nature (43)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Science (20)
Universitat Complutense de Madrid (14)
Universitat Rovira i Virgili (45)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Atapuerca (Burgos) (8)
116 lectures d'aquest article
83 impressions d'aquest article
L''Homo antecessor'
Paleontologia
El 29 de maig de 1997, l’equip de paleontòlegs i antropòlegs que treballaven al jaciment d’Atapuerca (Burgos) van presentar oficialment un complet informe que demostrava l’existència d’una espècie d’homínids, fins llavors desconeguda, amb una antiguitat d’entre 800.000 i 1.000.000 d’anys, que va ser batejada com a homo antecessor. Prestigioses revistes científiques internacionals com Science i Nature van donar una rellevància molt especial a la troballa i van considerar-la tan important com van ser-ho en el seu dia la de l'anomenat home de Pequín (homo erectus) o de l'australopitecus africà (homo ergaster), homínids també, però d'un grau d'evolució humana notòriament inferior.

L’equip d’Atapuerca estava codirigit pel professor Eudald Carbonell de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el professor José María Bermúdez de Castro del Museu Nacional de Ciències Naturals i membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el professor Juan Luis Arsuaga de la Universitat Complutense de Madrid.

Els fòssils que van permetre definir l’homo antecessor van ser localitzats entre 1994 i 1996 al sisè nivell dels onze en que es dividia l’anomenada Cova Dolina del jaciment d’Atapuerca. Els fòssils eren dents, mandíbules i cranis del Pleistocè inferior, que mostraven una combinació inèdita de trets primitius i moderns. El 1997 es va completar el nombre de troballes fins a 86, podent establir-se que pertanyien, exactament, a sis individus, les restes dels quals feien pensar en que havien estat víctimes del canibalisme.

Amb tot aquest material, els investigadors van fer un retrat robot de l’home que habitava l’indret, que hauria d’haver tingut una complexió forta i ferma, metre seixanta d’alçada i una capacitat cerebral d’uns 1.000cc. Entre els trets moderns que més van sorprendre els investigadors destacaven l’absència de protuberàncies facials, característiques dels homínids africans descoberts fins el moment, i la forma del nas, més propera a l’apèndix sobresortint de l’home actual, que als forats cartilaginosos de les espècies inferiors. El front i la mandíbula eren, però simiesques.

Segons els investigadors, l’esperança de vida de l’homo antecessor no hauria estat superior als 35 anys, no anava vestit i vivia a l’aire lliure, si bé es refugiava en coves i era caçador o, possiblement, carronyer. La pràctica del canibalisme, encara que no confirmada, es considerava molt probable.

L’existència d’aquest homo antecessor obligava a revisar tots els coneixements anteriors sobre els homínids i la seva evolució cap als homes contemporanis. En aquest sentit, les dades obtingudes a Atapuerca van permetre postular que l’homo antecessor podia haver estat la primera espècie homínida en arribar al continent europeu, per les notables similituds que tenia amb l’homo ergaster, l’homo erectus o l’homo heidelbergensis.

Els investigadors van plantejar també una nova hipòtesi sobre l’evolució humana, que establia l’existència de tres ramals evolutius independents de l’espècie humana a partir de la presència activa de l’homo antecessor un milió o un milió i mig d’anys enrera. Un ramal va romandre a l’Àfrica, des d’on hauria evolucionat cap a homo sapiens; un altre ramal hauria emigrat cap a Europa, on va originar a través de l'evolució de l'homo heidelbergensis, l’home de Neanderthal, extingit fa 30.000 anys, coincidint amb l'arribada des de l’Àfrica de l’homo sapiens (Cromagnon), i un tercer ramal hauria originat l’homo erectus que va emigrar cap a Àsia i es va extingir fa 100.000 anys.

El 24 d’octubre de 1997, l’equip d’Atapuerca va rebre el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 1997, en reconeixement a la important tasca realitzada i a la transcendència dels seus descobriments.