Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Carles Duarte i Montserrat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Llengua catalana (1362)
Països Catalans (217)
Política europea (690)
Relacions Espanya-Catalunya (750)
Personatges Personatges
Aleix Vidal-Quadras (83)
Jordi Pujol i Soley (858)
José María Aznar (620)
Mariano Rajoy (296)
Entitats Entitats
Comitè de les Regions de la Unió Europea (24)
Conferència Euromediterrània (8)
Convergència i Unió (1824)
Izquierda Unida (222)
Partit Popular (1639)
27 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
L'horitzó europeu



Carles Duarte i Montserrat

Els països que compartim la llengua catalana ens trobem en marcs polítics diversos, que dificulten una acció con junta. L'Alguer és un territori aïllat que representa una realitat minoritària dins Sardenya, una illa que Itàlia gairebé sempre oblida. La Catalunya Nord assetjada, en un context polític que margina i tendeix a ridiculitzar la diversitat interna, mira de revitalitzar els senyals d'identitat que la vinculen a la resta del domini lingüístic. A la franja de llengua catalana d'Aragó es fan esforços per preservar l'ensenyament del català, però el canvi de delimitació de les diòcesis afavoreix el refredament dels lligams amb les altres terres catalanes. Aquestes són les zones del domini lingüístic on el català es troba en una situació més precària.

A la resta, el català té el caràcter de llengua oficial. La condició d'Andorra d’Estat reconegut dins la comunitat internacional atorga a aquesta part de l'àrea lingüística una posició privilegiada per projectar enfora la llengua catalana i les formes de cultura que s'hi vehiculen. Segurament, però, una major estabilitat política interna permetria que Andorra pogués dur a terme una acció més ambiciosa i més eficaç en aquest terreny. Quant a les tres comunitats autònomes de l'Estat espanyol que tenen el català com a llengua oficial pròpia, cal constatar que la col•laboració ha estat insuficient i sovint duta a terme gairebé d'amagat com a conseqüència del color polític divers dels governs respectius i sobretot de l'acció irresponsable i contrària al rigor científic de determinats sectors de la societat valenciana, degudament esperonats des de mitjans periodístics de Madrid, com el diari Abc, que darrerament han intentat d'exercir una acció semblant respecte a les Balears.

La situació política espanyola s'ha deteriorat perceptiblement en els darrers anys. I en aquest context des d'alguns entorns s'ha volgut fomentar una visió grotesca dels catalans, fins al punt que el Sr. José Maria Aznar es va arribar a permetre insinuar que el govern socialista destinava diners de les pensions a compensar el suport de CiU. El Partit Popular i Izquierda Unida han contribuït d'una manera negativa a caricaturitzar una visió mesquina dels catalans i, a més, el Partit Popular ha participat en maniobres que han intentat afeblir la convivència lingüística dels catalans. En la precampanya de les eleccions generals les intervencions que sobre aquesta matèria ha fet el Sr. Vidal-Quadras han superat els límits de la insensatesa (ha denunciat, per exemple, l'existència d'una vasta red policial de control de los hábitos linguísticos), fins al punt que el Sr. Mariano Rajoy, del mateix partit, ha hagut de recordar-li que "un político tiene la obligación de resolver problemas, pero no de crearlos".

Aquest panorama polític ens empeny a prestar més atenció