Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Els atemptats de Nova York van provocar l'increment de mesures de seguretat als vols

Les companyies en crisi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Aviació, aeroports (349)
Cas 11-S (80)
Empreses multinacionals, transnacionals (451)
Entitats Entitats
Air France (15)
Banc UBS (4)
Crossair (1)
Delta Airlines (7)
Grup Crédit Suisse (2)
Iberia (80)
SN Brussels Airlines (5)
Societat Estatal de Participació Industrial (16)
Swissair (6)
64 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
L’estocada de l’11 de setembre
Línies aèries
Després de la llarga crisi que arrossegaven bona part de les principals companyies aèries mundials a causa de les reestructuracions pendents en el sector que afectaven els preus, les plantilles i l’organització dels vols, la crisi internacional creada amb l’11 de setembre del 2001, molt punyent en el sector dels vols comercials per la por massiva als segrestos, va actuar com una estocada de mort sobre la continuïtat de moltes línies aèries. Ja abans de l’11 de setembre, el cas d’Iberia va ser paradigmàtic amb les vagues de zel que van protagonitzar els pilots el març, juny i juliol, en què demanaven un 16% d’augment de sou, justament quan la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que n’era propietària, estava preparant la seva privatització amb una valoració d’entre 260.000 i 325.000 milions de pessetes. El primer d’octubre, la companyia aèria Swissair va decidir de suspendre tots els vols per manca de liquiditat en el manteniment de les operacions, directament afectada per la caiguda del trànsit aeri provocada per l’atemptat contra les Torres Bessones, i va haver de negociar amb els bancs (UBS i Crédit Suisse) la liquidació del seu deute i la posada en marxa d’un pla de salvació per un import de 160.000 milions de pessetes. La companyia havia perdut 324.000 milions de pessetes el 2000 i ja s’havia venut el 70% de la seva filial Crossair als bancs per 60.000 milions de pessetes. En el pla de sanejament que va presentar s’estudiava l’acomiadament immediat de gairebé 3.000 dels seus 72.000 treballadors. La crisi de Swissair va obrir la de la belga Sabena, de la qual posseïa el 49,5% de les accions i amb la qual s’havia compromès (també amb el govern belga) a fer un traspàs de 22.000 milions de pessetes per ajudar a superar els problemes de liquiditat que tenia Sabena. Així, el 3 d’octubre, Sabena va presentar una suspensió de pagaments, tot i que va mantenir els seus vols en actiu, en no poder fer front a l’agreujament dramàtic de la crisi que arrossegava des de feia temps que va suposar l’11 de setembre. L’Estat belga, que era propietari del 50,5% de la companyia, va anunciar la concessió d’un crèdit especial de fins a 125.000 milions d’euros per superar la situació, però va xocar amb les autoritats europees de defensa de la competència, cosa que va determinar que el 6 de novembre Sabena presentés un expedient de fallida i cancel·lés tots els seus vols. L’única alternataiva postulada a mitjà termini va ser la possibilitat de renéixer en la filial Delta Air Transport, que hauria d’absorbir una part del personal de la companyia belga de bandera. L’altra cara de la moneda en el sector del transport aeri durant l’any va ser el retorn del Concorde. Gairebé un any i mig després de l’accident a la població francesa de Bonesse, en què van morir 113 persones, el 6 de novembre, el mateix dia de la fallida de Sabena, l’avió supersònic de la companyia Air France va tornar a fer el trajecte París-Nova York.