Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Lisboa va ser la Capital Europea de la Cultura del 1994

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Teatre (195)
Personatges Personatges
Adolfo Marsillach Soriano (8)
Felipe Sánchez (1)
Fernando Pessoa (2)
Joan Manuel Serrat (35)
José Granero (1)
José Saramago (12)
Martí Vargas (1)
Pablo Sarrazal (1)
Vítor Constácio (1)
Entitats Entitats
Capital Cultural D'Europa'94 (2)
La Fura dels Baus (10)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Lisboa (Portugal) (19)
40 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Lisboa, capital cultural
Lisboa va ser la Capital Europea de la Cultura del 1994, des del 26 de febrer fins al 17 de desembre. La Ciutat Blanca s'havia preparat per a l'ocasió, fent centenars d'obres que incloïen la neteja de les façanes dels edificis i dels monuments. Una part important del pressupost general, que pujava uns 80.000 milions de pessetes, s'havia orientat cap a la infraestructura i la restauració del patrimoni arquitectònic de la ciutat, l'accés i les vies de comunicació, així com els espais naturals i els museus.

Les Administracions portugueses volien que el cicle d'activitats que s'iniciava aquell any continués a un ritme similar fins al 1998, data de l'Exposició Universal, que commemoraria el cinquè centenari de l'arribada de l'aventurer Vasco da Gama a l'índia.

Quan es va inaugurar oficialment la capitalitat, Lisboa havia recuperat el Coliseu (un espai escènic amb capacitat per a 4.000 espectadors), havia rehabilitat el Museu del Chiado i havia creat un museu a l'última casa on havia viscut Fernando Pessoa. A més, s'havien netejat les façanes dels edificis del segle XIX de l'anomenada Sétima Colina per recuperar la Lisboa romàntica.

Les activitats lúdiques de Lisboa Capital Cultural d'Europa'94 van comptar amb un espectacle inèdit del grup català La Fura dels Baus, que es va estrenar al març. La Fura va disposar d'una àrea escènica de 1.000 metres quadrats i totes les facilitats i mitjans per fer una representació espectacular, de grans dimensions, que va gaudir de força èxit d'espectadors.

L'obra que el grup de teatre català va presentar a Lisboa era una faula sobre la creació i els destins de l'home al final del segon mil•lenni. A l'escenari van criticar la manipulació de la informació i l'exercici del poder.

També hi va haver representació de la cultura espanyola a la programació de Lisboa'94. La primera actuació espanyola va ser la de ballet, al mes de maig, on hi va haver sessions de zapateado coreografiades per Felipe Sánchez i musicades per Pablo Sarrazal. Aquell mateix cicle d'espectacles va acollir el ball i la música flamenca de Martí Vargas, així com concerts de música popular i l'escenificació del Bolero de Ravel, coreografiat per José Granero. L'únic fracàs espanyol a Portugal va ser la representació de l'òpera Carmen, amb direcció artística d'Adolfo Marsillach, que va tenir poca assistència de públic.

El president del consorci de Lisboa'94, Vítor Constàcio, es va mostrar molt satisfet dels resultats, ja des del primer mes d'activitats. El president, que va subratllar la necessitat que la cultura portuguesa fos coneguda més enllà de les figures mítiques dels escriptors Fernando Pessoa o José Saramago, va afirmar que sens dubte "Lisboa'94 acabarà amb l'aïllament cultural de Portugal".

Un dels esdeveniments més rellevants de la programació va començar al juny. La Capital Cultural Europea del 1994 va acollir l'exposició Les temptacions de Bosch o l'etern retorn, que mostrava dues-centes peces de museus de tot el món que s'havien inspirat o tenien relació amb el famós tríptic Les temptacions de Sant Antoni, del pintor flamenc Hieronymus Bosch. A l'exposició hi havia representades les obres de Gustave Mkoreau, Francisco de Goya, Salvador Dalí i Marcel Duchamp.

Lisboa va tancar la seva experiència com a Capital Cultural Europea el dia 17 de desembre, després de gairebé onze mesos d'exposicions, conferències i espectacles. La ciutat va acabar aquest esdeveniment convençuda del seu èxit internacional.

A més, la capitalitat va servir per fer una transformació arquitectònica profunda i per promocionar la ciutat a l'exterior. La programació de Lisboa'94 havia atret un milió i mig d'espectadors, i el nombre de turistes havia augmentat un 6 per cent. Més de 700.000 persones havien visitat els museus i 300.000 havien presenciat els concerts de música popular. També havien aconseguit molt públic els concerts de música clàssica, la dansa i el teatre. La capitalitat de Lisboa va finalitzar sense cap pèrdua econòmica gràcies a l'atracció de mecenatge, que havia estat afavorida per l'aplicació de beneficis fiscals.

Amb 85 campanades d'església tocades simultàniament des de la Sétima Colina, dirigides pel famós campaner valencià Llorenç Barbé, va començar la cerimònia de clausura a les vuit del vespre del 17 de desembre. Poc després, el cantant bareceloní Joan Manuel Serrat va oferir un concert al Centre Cultural de Belem. Abans de tancar les portes, es va anunciar la creació d'un festival de les arts permanent que s'hauria de celebrar durant els mesos de maig i juny del 1995.

El president de la Societat Lisboa'94, Vítor Constàcio, va destacar que s'havien publicat més de 1.400 articles a la premsa estrangera sobre la capital portuguesa. A més, Constàcio va subratllar que l'ocupació dels hotels havia estat un 25 per cent superior a la de l'any anterior. "Des de la Revolució dels Clavells, del 74, que no es parlava tant de Portugal", va definir. Però també va suggerir que "la iniciativa de les capitals culturals hauria de ser transformada en un gran festival europeu, de menys durada i més col•laboració d'altres països".

En tot moment, Lisboa'94 s'havia volgut diferenciar del model de Madrid, que havia estat Capital Europea de la Cultura l'any 1992. Per Vítor Constàcio, Madrid s'havia equivocat invertint poc en la promoció dels esdeveniments i mantenint l'estructura de l'organització tancada a les iniciatives culturals que passaven simultàniament en altres ciutats europees. Aquesta falta de previsió hauria provocat l'escàs èxit de les activitats madrilenyes, segons l'organitzador.