Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Antoni Bassas (28)
Carme Riera (26)
Cristina Badosa (1)
Feliu Formosa (16)
Jaume Subirana (6)
Jaume Cabré (16)
Jordi Sarsanedas (13)
José Antich (5)
Josep Espar Ticó (8)
Josep Abril (1)
Josep Maria Palomero (2)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Maria Barbal (9)
Maria Àngels Anglada (8)
Maria de la Pau Janer (21)
Maria Mercè Marçal (17)
Mercè Company (1)
Miquel de Palol (13)
Miquel Martí i Pol (31)
Miquel Calçada / Calzada (10)
Oriol Pi de Cabanyes (5)
Pere Cullell (2)
Quim Monzó (38)
Salvador Oliva (2)
Salvador Alsius (1)
Víctor Batallé (5)
Xavier Roca-Ferrer (1)
Entitats Entitats
ABC (35)
Aula de Lletres (1)
Edicions 62 (21)
Editorial Bromera (12)
Editorial Empúries (17)
Editorial Límits (1)
Editorial L`Aixernador (1)
Editorial Moll (7)
Editorial Pagès (7)
El Mèdol (1)
Institució de les Lletres Catalanes (17)
La Llar del Llibre (1)
Premi Carles Riba de Poesia (17)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Sant Jordi de Novel·la (17)
Real Academia de la Lengua Española (37)
Tres i Quatre (7)
TV3 (363)
56 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
Entre el foc i el mullader
Literatura catalana'94




Joan Josep Isern

Com una premonició del que ens esperava en els mesos a venir, les flames que a finals de gener destruïen el Liceu varen ser el pòrtic d’un any que difícilment pot ser qualificat de normal. Amb el camí obert per una sequera de proporcions quasi bíbliques, l’estiu va arribar carregat d’incendis, i la tardor, amb uns aiguats no menys catastròfics. Sort que ja estàvem vacunats, perquè fets com la campanya del diari Abc o la carta de la Real Academia Española de la Lengua varen ser entomats per la ciutadania amb un exemplar estoïcisme.

Un any tan agitat no podia passar sense deixar petja en la parròquia literària. A finals de març Carme Riera obria la caixa dels trons contra la campanya de l'Escriptor del Mes, que promou la Institució de les Lletres Catalanes. Però el plat de l’escàndol tot just acabava de sortir del forn. Cap a l’octubre, la concessió del premi Sant Joan a Oriol Pi de Cabanyes, director de l'esmentada institució, ja va fer remugar més de quatre. La traca final, però, esclataria la Nit de Santa Llúcia. Els premis magnes de la festa -el Sant Jordi de novel•la i el Carles Riba de poesia- varen quedar esquitxats per la polèmica. Tanmateix, aquest mullader també ens agafava preparats, ja que, entremig, ens havia tocat de viure la controvèrsia generada pel llibre de Cristina Badosa sobre les trifulgues de Josep Pla durant la Guerra Civil i la seva possible feina d’espia a favor de Franco.

Però no tot varen ésser escàndols. El 1994 fou també l’any de la consagració de la televisió com un camp per córrer per als escriptors del país. L’èxit de Poble Nou, sobre una idea de Josep Maria Benet i Jornet, a part d’obrir la via cap a un star system casolà no gens menyspreable, va demostrar la importància dels equips de guionistes. Estació d'enllaç, liderada per Jaume Cabré; La Lloll, Persones humanes o el radiofònic Pasta gansa són altres exemples de programes on la creativitat del guió adopta un protagonisme superior a l’habitual. És simptomàtic que hàgim de remarcar això en una televisió pública com és TV3, on la presència de la cultura -quan no s’ha de parlar d’escàndols, és clares quasi simbòlica i on -amb la digna excepció de Salvador Alsius- els telenotícies tenen molta més tirada a informar del naixement d'un coala en captivitat que de l’aparició d’un nou llibre.

L’èxit del tàndem Monzó/Mikimoto a Persones humanes va revifar les vendes d'El perquè de tot plegat i Ventura Pons en va fer la versió cinematogràfica. Per la seva banda, la quarta Lliga del Barca va tenir plasmació literària doble: La balada de Wembley, de Josep Abril i Pere Cullell, i A un pam de la glòria, d'Antoni Bassas.
Si qui signa hagués de fer una llista de preferències personals, l’encapçalaria amb quatre títols: Dins el darrer blau, de Carme Riera; La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal; El violíd'Auschwitz, de Maria Àngels Anglada, i la reedició dels contes de Jordi Sarsanedas, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 1994.
Altres títols a tenir en compte serien Ulleres de sol, de Maria Barbal; ígur Neblí, de Miquel de Palol; Màrmara, de Maria de la Pau Janer; Els dimonis familiars, de Xavier Roca-Ferrer; Els secrets de Meissen, de Josep M. Palomero; Tres d'amor, de Víctor Batallé, i Fugitius, de Salvador Oliva. Pel que fa a les traduccions, destacaria El primer home, de Camus; El segon diari mínim, d'Umberto Eco, i Zona de guerra, d'A. Stuart.

Sortint de la narrativa, són destacables també els darrers poemaris de Miquel Martí i Pol, Un hivern plàcid, i de Feliu Formosa, Al llarg de tota una impaciència. Entre les produccions dels poetes joves no fora just oblidar El rastre de l’animal més lliure, de Jaume Subirana. Les memòries de Josep Espar i Ticó, El virrei, de José Antich, el Diccionari llatí-català i la Gramàtica de la llengua catalana, de Badia i Margarit, són altres fites a destacar.

En el camp de les editorials, una veterana, La Llar del Llibre, va tancar portes. Al País Valencià Tres i Quatre entrava a velocitat de creuer, mentre que Bromera posava la directa. A les Balears, Moll reprenia el rumb, i a Andorra s’estrenava Editorial Límits, amb una producció petita però molt acurada. Al Principat, Empúries i 62 anunciaven projectes en comú, i tres editorials d’àmbit local -Pagès, El Mèdol i L'Aixernador- demostraven la viabilitat dels seus projectes.

Durant el 1994 es varen commemorar els centenaris de Salvat Papasseit i de Sagarra. De forma discreta el primer i amb gran pompa, acompanyada la majoria de les vegades d’encert, en el cas del segon. Un dia de juliol ens va deixar Pere Calders, de qui acabàvem de recuperar La glòria del doctor Larén. L’apartat necrològic es clou amb els noms d'Alfred Badia, Joan Crexell i Miquel Dolç.

Pel que fa al futur, crida l’atenció l’augment de l’oferta de cursos, seminaris i altres invents encaminats a ensenyar al personal els secrets de l’ofici d’escriure. L’any va portar la inauguració d'Aula de Lletres, la primera escola dedicada a les arts escrites que obre les seves portes al nostre país, amb una programació a base de cursos de durada i estructura similar als escolars. Un projecte comandat per Mercè Company, que començarà a donar fruits ben aviat. Si la salut ens acompanya, ens trobarà a l’aguait.