Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Carme Riera, guanyadora del premi Sant Jordi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Festivals i premis literaris (704)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Albert Sánchez Pinyol (1)
Andreu Clapés (2)
Andreu Martín (6)
Àngel Burgas (4)
Antoni García Llorca (3)
Antoni Vives (3)
Carme Riera (26)
Eduard Márquez (3)
Eliseu Climent (53)
Emili Teixidor (21)
Ferran Torrent (11)
Gemma Lienas (4)
Héctor Bofill (5)
Inés Castel-Branco (2)
Jean Serra (2)
Joan Rendé (4)
Joan Perucho (9)
Joan Palomas (2)
Joan Agut (5)
Joan Garcia del Muro Solans (2)
Joan Solana Figueras (3)
Joan Mercadé (3)
Joan Francesc Mira (34)
Joan-Pau Alduy (62)
Jordi Pujol i Soley (858)
Jordi Cabré (4)
Josep Casadesús (3)
Josep Manuel Lara Bosch (31)
Josep Maria Gironella (5)
Judith Pujadó (1)
Julià de Jòdar (9)
Julieta Durozier (2)
Lídia Busquets (2)
Manuel Forcano (9)
Manuel Vázquez Montalbán (15)
Marc Forné (93)
Maria Grau (2)
Maria Teresa Bosch (2)
Martí Rosselló (2)
Miquel Martí i Pol (31)
Miquel Pujadó (3)
Patrick Gifreu (2)
Pere Pagès i Elies (4)
Ramon Llull (11)
Terenci Moix (11)
Toni Cucarella (3)
Valèria Gaillart (3)
Entitats Entitats
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Editorial Planeta (28)
El Temps (22)
Òmnium Cultural (140)
Òmnium Cultural de la Catalunya Nord (15)
Premi Carlemany (24)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi Josep Pla (33)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premis Octubre (35)
Tres i Quatre (7)
51 lectures d'aquest article
42 impressions d'aquest article
Es consoliden els autors, els premis i les obres
Literatura catalana
La desaparició d’algunes figures cabdals de la literatura catalana va marcar l’any 2003. La mort dels creadors Miquel Martí i Pol, Terenci Moix i Manuel Vázquez Montalbán va tenir un ressò popular importantíssim que anava molt més enllà dels cercles literaris habituals. Tots tres eren figures que havien aconseguit desbordar el seu paper com a creadors i que havien esdevingut, tot i la seva gran diversitat, referents col·lectius de la societat catalana, com va quedar demostrat en els funerals i homenatges que se’ls va retre i que van agrupar quantitats ingents de públic.

En el vessant poètic, el 2003 va ser l’any de la pèrdua del poeta que des de feia anys era considerat el poeta nacional de Catalunya, Miquel Martí i Pol. També va ser molt sentida la mort de Terenci Moix, veritable renovador del panorama literari català tant en les formes com en els continguts, i creador d’un estil inimitable a l’haver forjat la seva obra en una simbiosi indestriable amb la pròpia vida. La desaparició de Manuel Vázquez Montalbán també va tenir una repercussió molt àmplia a causa del gruix de la seva obra com a activista, periodista, analista, escriptor i creador d’un personatge emblemàtic de la literatura negra, Pepe Carvalho.

També van ser notícia la desaparició d’altres escriptors catalans destacats com ara Pere Pagès, Víctor Alba, un home format durant els anys de la república, coneixedor de la guerra, l’exili i la postguerra, practicant d’un periodisme literari de denúncia punyent de les realitats viscudes, en el qual destacava particularment una de les seves últimes obres, Diccionari de la mala llet. Amb la mort de Joan Perucho va desaparèixer una veu extraordinàriament original de la literatura catalana. Col·leccionista de llibres, en va arribar a tenir més de 30.000, entre les seves preferències literàries va destacar sobretot Ramon Llull i la temàtica de la mort i el més enllà. El 2003 també va morir un dels renovadors de la novel·la en castellà de la postguerra, Josep Maria Gironella, que amb l’obra Los cipreses creen en Dios va abordar per primer cop la temàtica de la guerra i va obrir el mercat de la literatura a Catalunya i a Espanya, juntament amb l’editor José Manuel Lara, també desaparegut, i amb la seva dona, Maria Teresa Bosch, tots dos fundadors de l’editorial Planeta.

En un altre ordre de coses, la llista de guardons literaris de l’any es va iniciar al gener amb el premi Josep Pla, atorgat al poeta i professor de dret Hèctor Bofill per la novel·la L’últim evangeli, una reflexió filosòfica sobre la descomposició del món occidental i les causes de la fractura de la nostra civilització. També al gener Gemma Lienas va aconseguir el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull en la seva 23a edició per la novel·la El final del joc, protagonitzada per un nen de sis anys que assisteix a la ruptura matrimonial dels seus pares. Al febrer Andreu Martín va ser premiat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb el segon Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra de novel·la negra.

L’escriptor valencià Ferran Torrent va guanyar a l’abril el premi Serra d’Or 2003 per Societat limitada, una sàtira sobre la nova burgesia valenciana al tombant del mil·lenni, que al març ja havia estat mereixedora del premi literari Joan Crexells, concedit anualment per l’Ateneu Barcelonès. Al juny el premi Prudenci Bertrana se’l va endur l’historiador badaloní Julià de Jòdar per la novel·la L’home que va estimar Natàlia Vidal, i a l’octubre l’escriptor Joan Agut es va proclamar vencedor del premi Carlemany de novel·la, lliurat a la capella de Sant Domènec de Perpinyà pel cap del govern d’Andorra, Marc Forné, i el batlle de la ciutat, Joan Pau Alduy. L’obra d’Agut, Pastís de noces, vol ser un retrat de la societat catalana del segle XX a l’estil de la Comèdia humana.

El 25 d’octubre del 2003 centenars de personalitats del món polític, cultural i acadèmic català van participar a la gala de lliurament dels premis Octubre que convocava Eliseu Climent, editor de Tres i Quatre. L’Andròmina de narrativa va ser per a Toni Cucarella (Xàtiva, 1959) per Quina lenta agonia la dels ametllers perduts; el Joan Fuster d’assaig va ser compartit per Joan Garcia del Muro Solans, amb Ficcions còmplices. Un estudi sobre la filosfia dels postwarriors, i Antoni Vives (Barcelona, 1965) per El nacionalisme que ve; el Vicent Andrés Estellés de poesia se’l van endur el perpinyanenc Patrick Gifreu per La seda d’un so i l’alguerès Jean Serra per Convocat silenci. La primera edició del premi en la modalitat de teatre la va guanyar Joan Solana, exalcalde de Banyoles, amb El somni del bandoler, una obra sobre la figura de Perot Rocaguinarda, un bandoler de principis del segle XVII.

L’Òmnium Cultural de la Catalunya Nord va lliurar els seus guardons el 30 d’abril del 2003 a Perpinyà durant la Nit de Sant Jordi. El premi Ramon Juncosa de contes curts que concedeix la Generalitat va recaure en Josep Casadesús per La corda. El Francesc Català de poesia va ser per a l’olotí Joan Mercadé per Mar d’hivern. El guardó al millor reportatge periodístic, concedit per la revista El Temps, va ser per a Valèria Gaillart per Patrimoni robat. El premi de narrativa infantil va ser per a Maria Grau, mentre que els guardons de narrativa juvenil van anar a parar a Perpinyà: Lídia Busquets, amb La missió de la Matilda, i Julieta Durozier, per Virtual?. La Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural, va tenir lloc el 12 de desembre del 2003 al Pavelló Olímpic de Granollers. En aquesta Festa de les Lletres Catalanes, Jordi Pujol va fer el seu últim discurs com a president de la Generalitat amb una crida en defensa de la llengua, el seu reconeixement internacional i l’autoestima dels catalans. La 44a edició del premi Sant Jordi va recaure en l’obra La meitat de l’ànima, de l’escriptora mallorquina Carme Riera (Palma, 1948), i Rubik a les palpentes, de Jordi Cabré (Barcelona, 1974), va quedar com a finalista. El poeta Manuel Forcano (Barcelona, 1968) va aconseguir el Carles Riba de poesia per El tren de Bagdad, i el premi Mercè Rodoreda de contes va ser atorgat a Una pedra a la sabata, de Joan Rendé (Barcelona, 1943). El premi Folch i Torres de novel·la juvenil va anar a mans d’Antoni Garcia Llorca (Història d’un cap tallat), el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil a Àngel Burgas (M.A.X.) i el Lola Anglada de contes per a nois i noies a Miquel Pujadó (Un príncep encantat i altres personatges amb problemes). El Ferran Soldevila d’estudis històrics va ser per a Joan Palomas, amb l’obra El rerefons econòmic de l’activitat dels parlamentaris catalans (1876-1885), el Joan Profitós d’assaig pedagògic per a Andreu Clapés (Jo també faig classes a la UAC) i el Joan Maragall sobre cristianisme i cultura per a Inés Castel-Branco (Camins efímers cap a l’etern. Interseccions entre litúrgia i art). El Memorial Joan B. Cendrós d’articles sobre la nació catalana va ser atorgat al diari basc Berria, escrit en euskera, i l’Òmnium Cultural a programes de ràdio i televisió va ser per a El cor de la ciutat, de TV3. Finalment, el premi Rialles a l’espectacle infantil va ser per a Samfaina de Colors per El grill Esteve i l’orquestra del bosc.

Més enllà dels guardons, de la collita literària del 2003 els crítics i els editors van destacar la nova obra d’Emili Teixidor, Pa negre, una recreació dels anys de la postguerra. També van destacar els dos premis de novel·la, L’home que va estimar Núria Vidal, de Julià de Jòdar, i Purgatori, de Joan Francesc Mira (que havia guanyat el Sant Jordi del 2002), la segona part d’una trilogia dedicada a detectar i analitzar els elements constitutius de la societat valenciana moderna. També va ser molt recomanada l’obra d’Eduard Màrquez, El silenci dels arbres, una paràbola sobre la supervivència. Entre els autors joves van sobresortir la mallorquina Neus Canyelles amb Cap d’Hornos i la historiadora Judith Pujadó amb Dones absents. La novel·la La pell freda, d’Albert Sánchez Pinyol, i el recull de contes Parelles de tres, de Martí Rosselló, van sortir de la norma i van tenir força èxit entre el públic, el primer en un registre molt cinematogràfic, de perfils que evoquen la narrativa de Lovecraft o de Conrad, i el segon més proper a la sitcom televisiva, per destacar les paradoxes i contradiccions de la convivència moderna.