Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
El dia de Sant Jordi, que va coincidir amb el Diumenge de Pasqua, va tornar a aplegar la ciutadania al voltant de les parades de llibres instal·lades al carrer

Els premis literaris en català

Imatge del text més antic escrit en català

Joan Agut, Anna Aguilar, Xavier Gual i Jordi Coca, triomfadors en al Nit de Santa Llúcia

Articles dependents
Martí de Riquer
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Fires, festes i festivitats (205)
Personatges Personatges
Abdallah Laroui (2)
Albert Toldrà (2)
Alfred Bosch (23)
Ana Rosa Quintana (1)
Andreu Buenafuente (14)
Andreu Carranza (4)
Ángeles Caso (1)
Anna Aguilar-Amat (3)
Augusto Monterroso (3)
Bartomeu Fiol (6)
Carles Fontserè (6)
Carme Balcells (4)
Carme Riera (26)
Cebrià Baraut (3)
David Castillo (9)
Dolors Garcia i Cornellà (2)
Empar Moliner (5)
Enric Sòria (6)
Enric Aguilar Matas (1)
Enric Larreula (1)
Fabián Estapé (6)
Ferran Rella (1)
Francesc Joan Bodí Beneito (3)
Francisco Umbral (4)
Isabel Clara Simó (23)
Jaume Copons (1)
Jaume Sobrequés (15)
Joan Francesc Dalmau (1)
Joan Francesc Mira (34)
Joan-Daniel Bezsonoff (5)
Joaquim Molas (15)
Jordi Sarsanedas (13)
Jordi Coca (22)
Jorge Herralde (7)
José Carlos Somoza (1)
Josep Albanell (2)
Josep Lluís Bruguera (1)
Josep Maria Carandell i Robusté (3)
Josep Maria Fulquet (1)
Josep Maria Fonalleras (6)
Josep Navarro Santaeulàlia (1)
Lluís Racionero (4)
Lluís-Anton Baulenas (8)
Lorenzo Silva (2)
Maite Barcons (1)
Maria Barbal (9)
Maria Mercè Marçal (17)
Maria Mercè Roca (3)
Maruja Torres (5)
Miquel Desclot (2)
Mireia Companys (1)
Pau Joan Hernández (4)
Pauline Ernest (1)
Pere Gimferrer (22)
Pere Bessó (2)
Quim Monzó (38)
Ramon Camats i Guàrdia (2)
Remei Mallet (1)
Rodolf Sirera (5)
Rosa Pagès (1)
Salvador Compán (2)
Sebastià Girard (1)
Sebastià Serrano (4)
Sebastià Pons (1)
Susanna Rafarte (5)
Umberto Eco (3)
Valentí Puig (8)
Xavier Gual (4)
Entitats Entitats
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (1)
Creu de Sant Jordi (113)
Medalla al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona (6)
Medalla d´Òr de les Belles Arts (5)
Nit del Misteri (1)
Nit Literària de Ponent (1)
Nit Literària de Sant Jordi (7)
Premi Carlemany (24)
Premi Carles Riba de Poesia (17)
Premi Cavall Verd (8)
Premi Columna de novel·la històrica (1)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi Enric Valor de Novel·la (12)
Premi Fernando Lara (6)
Premi Internacional Catalunya (36)
Premi Joan Creixells (14)
Premi Joaquim Xirau (1)
Premi Josep Pla (33)
Premi Literari Folch i Torres (9)
Premi Lola Anglada (2)
Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions (8)
Premi Miguel de Cervantes (25)
Premi Nacional de Literatura (17)
Premi Nadal (20)
Premi Octavi Pellissa (6)
Premi Pere Quart de Sàtira i Humor (8)
Premi Planeta (28)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana (1)
Premi Sant Joan de Narrativa (18)
Premi Sant Jordi (20)
Premi Vittorini (1)
Premis Atlàntida (4)
Premis Ciutat de Palma (23)
Premis Literaris de Girona (3)
Premis Literaris Josep Vallverdú (7)
Premis Octubre (35)
132 lectures d'aquest article
240 impressions d'aquest article
Catalunya encapçala el mercat del llibre
Literatura
La diada de Sant Jordi del 2000 va tenir un plantejament especial per part dels llibreters. Coincidia amb el Diumenge de Pasqua, una data en què centenars de milers de catalans marxen de casa per aprofitar les vacances de Setmana Santa. Per evitar un gran descens de vendes, els llibreters van mantenir els descomptes de la diada durant tota una setmana, cosa que va permetre igualar les vendes de l’any anterior, amb una facturació de 3000 milions de pessetes, tot i que l’alt cost de la campanya promocional va fer baixar una mica els guanys.

La facturació global del sector del llibre a Catalunya havia superat durant l’any els 100.000 milions i representava aproximadament el 25% de la registrada a tot l'Estat espanyol. D’altra banda, Catalunya, amb 766 llibreries, era també la comunitat amb un nombre més alt d’establiments d’aquests tipus, seguida de Madrid, amb 510, i d’Andalusia amb 508. Al País Valencià, el nombre de llibreries era de 334, i a les Balears de 62. A Catalunya, el 52,6% de les vendes fetes eren d’obres escrites en castellà front un 41,1% en català i un 6,3% en llengües estrangeres. Al País Valencià aquests percentatges eren, respectivament, del 78,1%, el 15% i el 6,9% i a les Balears, del 70,1%, el 19,8% i el 10,2%.

A la Diada de Sant Jordi, els "escriptors mediàtics" van tornar a arrasar. Andreu Buenafuente amb Digue'm agosarat es va posar al capdavant de les llistes vendes, amb les memòries Fabià Estapé amb el llibre de memòries De tots colors, i Isabel-Clara Simó amb la novel·la T'imagines la vida sense ell?. Una de les novetats destacades del 2000 va ser els testament poètic de Maria Mercè Marçal, Raó del cos.

L’èxit assolit per Sant Jordi va continuar durant la celebració de la 18a edició de la Setmana del Llibre en Català a les Drassanes de Barcelona, que va registrar unes 40% més de vendes que l'any anterior, tot i haver rebut un nombre inferior de visitants (200.000) i haver primat les edicions de fons sobre les novetats. D’altra banda, segons dades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entre el 1998 i el 2000 s’havien creat un total de 1.375 guardons, 964 dels quals eren per obres produïdes en català (17 eren andorrans), destacant també els alts índex de participació assolits, així com les dotacions econòmiques assignades.

Cronològicament, el primer premi de l’any va ser el Nadal, que va atorgar la seva màxima distinció a l’advocat i escriptor madrileny Lorenzo Silva -finalista de l’edició del 1997- per la novel•la policíaca El alquimista impaciente. El cubà José Carlos Somoza va guanyar el segon premi amb Dafne desvanecida. Empar Moliner es va endur el Josep Pla de prosa en català amb la novel•la Feli, estheticienne i el jurat va recomanar la publicació d’Un corrent interminable, del valencià Ignasi Mora.

El 20 de gener, els premis Ciutat de Palma van escollir dos noms fins aleshores desconeguts, Josep Lluís Burguera i Susanna Rafart, com a guanyadors, respectivament, dels premis Llorenç Villalonga de novel•la i el Joan Alcover de poesia.

Sota el pseudònim d’Anna Maria Noguer, Maria Mercè Roca va guanyar el 20è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, convocat per l’editorial Planeta i dotat amb 10 milions de pessetes, amb la novel•la presentada sota el títol provisional de Un senyor honorable. Com que el Llull no té finalista, el jurat va recomanar la publicació de La vida dels altres, de David Cirici.

L’últim dia de febrer, l’Ajuntament de Barcelona va lliurar la Medalla al Mèrit Artístic a l’escriptor Josep Maria Carandell “ per la seva dedicació al món de les lletres”, i aquell mateix dia, David Castillo, que el novembre rebria el premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana, atorgat pel gremi d’editors de Catalunya, va guanyar la 29a edició del premi Crexells de novel•la, convocat per l’Ateneu Barcelonès, amb l’obra El cel de l’infern. Al costat del premi més antic de literatura catalana, que distingia la millor novel•la publicada l’any anterior, també es va atorgar el premi Joaquim Xirau a l’assaig d’Enric Aguilar Matas, Converses amb àngels. Un mite per compartir.

Bulbs, de l’escriptor de Banyoles J. N. Santaeulàlia, va obtenir el premi Crítica Serra d’Or a la millor novel•la publicada el 1999. Els premis de narrativa, poesia, memòries i estudis literaris es van concedir, respectivament, a Xamfrà de tardor de Josep Albanell, Tot jo és una exageració de Bartomeu Fiol, Un exiliat de tercera de Carles Fontserè i Obra Crítica, Volum II de Joaquim Molas. El premi de traducció va ser ex aequo pels llibres Cartes d’aniversari de Ted Hughes traduït per Josep M. Fulquet i Pauline Ernest i Sap la terra on floreix el llimoner, un recull de poemes de Dante, Petrarca i Michelangelo, traduït per Miquel Desclot.

A la Nit Literària de Ponent, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va guardonar amb el premi Humbert Torres el catedràtic de lingüística de la UB Sebastià Serrano, de Bellvís, per l’assaig Comprendre la comunicació. Els autors del recull de contes Cua de bou, de les Valls d’Àneu i representats per Ferran Rella, també van ser guardonats. El premi Les Talúries de narrativa va ser per Sebastià Pons i el de poesia per Joan Francesc Dalmau.

El 30 d’abril es va celebrar a Perpinyà la Nit Literària de Sant Jordi amb la proclamació de cinc premis i la cloenda oficial de la festa del llibre i de la rosa a la Catalunya Nord. La celebració va ser presiddida pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, que va valorar molt positivament la capacitat creativa de la Catalunya adscrita a territori francès. Joan Daniel Bezonof va guanyar el premi de narrativa curta per l’obra Les dones de paper; Maite Barcons el de poesia Francesc Català pel recull Perdre’s en el temps; Remei Mallet el d’història amb l’assaig El cinc de maig de 1889, una simple commemoració; Rosalba Pagès, el de narració per a infants amb El meu cel, i Sebastià Girardel de periodisme pel reportatge Repaços raptats.

Una setmana després, els originals de Maria Barbal, Enric Sòria i Rodolf Sirera van rebre el Cavall Verd 2000 atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana per destacar la producció literària corresponent a l’any anterior. A la Nit del Misteri celebrada a Terrassa, Òmnium Cultural va coincidir, entre d’altres, els premis Ferran Canyameres de novel•la a Jaume Copons, per H.Bass, i el Maria Rovira de relats de misteri, intriga o gènere policíac a Mireia Companys, per Vampirisme.

La 20a edició del Sant Joan de novel•la el va guanyar, el 23 de juny, un escriptor que s’hi presentava per cinquena vegada, Andreu Carranza, que es va endur els 22.000 euros del premi convocat per la Caixa de Sabadell amb una obra, Anjub, que recreava la vida d’un bandoler del segle XIX a les terres de l’Ebre. Vuit dies més tard, Francesc Bodí va guanyar l’Enric Valor de novel•la, el de més prestigi al País Valencià, amb un text sobre la transició, “un fracàs que es coneix com la transició”, segons el protagonista de L’infidel.

Els premis literaris de Girona 2000 van arribar envoltats per la polèmica a l’haver sonat el nom del guanyador del Prudenci Bertrana, Lluís Anton Baulenas, molt dies abans que es reunís el jurat. Tant la Fundació Prudenci Bertrana com el guardonat van negar els rumors que la novel•la La felicitat hagués estat guardonada al marge de les deliberacions dels membres del jurat. Polèmiques al marge, Jaume Sobrequés va rebre el premi d’assaig Carles Rahola per un treball sobre Antoni Rovira i Virgili. El Miquel de Palol de poesia tornava a quedar desert per segon any consecutiu. El Ramon Muntaner de literatura infantil el va recollir Pau Joan Hernández per El pic de la dona morta.

El 15 de setembre l’arquitecte, urbanista, assagista i novel•lista Lluís Racionero (La Seu d’Urgell, 1940) es va endur els quatre milions de pessetes del premi Carlemany, convocat per Editorial Columna, amb la novel•la L’últim càtar, ambientada a Barcelona des dels anys 70 fins a finals de segle.

En la 29a edició dels premis Octubre, promoguts per l’editorial 3 i 4 i entregats a València, va quedar desert l’Andròmina de narrativa, però es va premiar Pere Bessó (València, 1951) pel poemari Narcís de la memòria i Albert Toldrà (Barcelona, 1964) per Aprés la mort, un treball sobre els sermons de sant Vicent Ferrer i la imagineria medieval. Els premiats van rebre, respectivament, el milió i les 500.000 pessetes destinades als premis Vicent Andrés Estellés de poesia i Joan Fuster d’assaig.

Unes memòries fictícies del president Francesc Macià, L’avi, van guanyar la quarta edició del premi de novel•la històrica de Columna. A l’obra, l’autor, Alfred Bosch, feia expressar a l’expresident l’opinió sobre els seus cèlebres contemporanis. El debat sobre la vitalitat cultural va planar també en el lliurament dels Premis Nacionals, que va recaure en Quim Monzó per Vuitanta-sis contes, la mateixa obra amb què havia guanyat al mes de juliol la Lletra d’Or, premi instituït el 1957.

El 12è Premi Internacional Catalunya 2000 va ser per l’historiador i novel•lista marroquí Abdallah Laroui (Azemmour 1933) en reconeixement a la seva tasca com a difusor de la civilització àrab i defensor del procés de modernització del Marroc. Professor de la Universitat Mohammad V de Rabat des del 1964, Laroui , que havia representat el seu país a la Unesco, s’havia donat a conèixer el 1967 amb La ideologia àrab contemporània. També havia ensenyat a Los Angeles, Harvard i París, i és autor de més de 15 títols, cinc dels quals traduïts al castellà.

L’editorial Planeta va atorgar el seu premi estel•lar, dotat amb 50 milions, a l’escriptora i periodista Maruja Torres per la novel•la Mientras vivimos. L’obra finalista va ser Cuaderno de viaje, del professor d’institut Salvador Compán. Una finalista del Planeta de 1994, Angeles Caso, va guanyar el Fernando Lara amb una obra sobre la Guerra Civil: Un largo silencio.

En la 50a edició de la Nit de Santa Llúcia, el 16 de desembre, es va lliurar el Sant Jordi de novel•la a l’obra, gairebé biogràfica, Sota la pols, de Jordi Coca (Barcelona, 1947). Joan Agut, amb Gombó i míster Belvedere, va quedar finalista. El Carles Riba de poesia va ser per Anna Aguilar-Amat, amb Trànsit entre dos vols. El Josep Maria Folch i Torres de novel•la juvenil, per a Dolors Garcia i Cornellà, per La nit de les dues-centes mil llunes. El Lola Anglada va quedar desert, i el Mercè Rodoreda de contes i narracions va ser per Xavier Gual.

El 19 de desembre, el gironí Josep Maria Fonalleras va guanyar la cinquena edició del premi Octavi Pellissa, atorgat per l’editorial Empúries, per l’obra Tot alhora. Abans, el 30 de novembre, l’escriptor de Valldoreix Enric Larreula havia guanyat per segon cop (el primer va ser l’any 1990) el premi Pere Quart d’Humor i Sàtira patrocinat per l’Ajuntament de Sabadell, amb l’obra La dutxa. També al novembre, el lleidatà Ramon Camats havia guanyat la 17a edició del premi d’assaig Josep Vallverdú per L’herència de Sòfocles: el principi de desobediència.

La literatura catalana també va ser guardonada a l’estranger. A Itàlia, el jurat del premi Vittorini 2000 va atorgar el seu reconeixement a l’escriptora mallorquina Carme Riera per l’obra Dins el darrer blau, traduïda a l’italià per Francesco Ardolino sota el títol Dove finisce il blu. Riera, que feia 25 anys coma escriptora, també va rebre la Creu de Sant Jordi que atorgava la Generalitat de Catalunya “per ser una de les veus més sòlides i prestigioses de la narrativa catalana contemporània”, reconeixement que també es va atorgar a Jordi Herralde, en aquest cas “per la prestigiosa singladura que ha dut a terme al capdavant de l’editorial Anagrama, col•laborant a la renovació de sensibilitat cultural col•lectiva”.

Entre les novetats editorials més importants de l'any destacava la nova versió catalana de la Divina Comèdia feta per Joan Francesc Mira, en què l'autor valencià aconseguia que el "poema sacre" de Dante es pogués llegir com una narració, cosa que facilitava enormement la comprensió del text. Justament, el criteri de la comprensió de la lectura i la consulta de textos, va impulsar la Biblioteca de Catalunya a signar un conveni amb la Universitat d'Alacant per aportar textos a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, amb l’objectiu que els usuaris d’Internet poguessin accedir a manuscrits d’interès patrimonial i bibliogràfic del centre. Entre els 1.000 documents accessibles n'hi havia de tan emblemàtics les Homilies d'Organyà, de finals del segle XII, un dels textos en prosa més antics escrits en català. Més antic encara va resultar ser un text manuscrit trobat a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. L'historiador Cebrià Baraut va localitzar un pergamí de l'any 1150 que, tot i no tenir l'interès de les Homilies, tenia, en canvi, el mèrit de ser el document redactat en català més antic que es coneixia fins llavors.

La crítica de tot l’Estat va guardonar dues obres en llengua catalana: el llibre de contes Maniobres privades de Valentí Puig i el poemari Cor meu, el món, de Jordi Sarsanedas, van ser distingits amb els Premis de la Crítica 1999. Pel que fa al màxim guardó de les lletres espanyoles, el premi Cervantes, va ser pel periodista madrileny Francisco Umbral, de 65 anys.

El Príncep d’Astúries de les Lletres va ser per Augusto Monterroso, l’autor del conte més curt de la història, “per la riquesa del seu univers literari”, i el de comunicació i humanitats va reconèixer la “qualitat intel•lectual i compromís ètic” d’Umberto Eco. L’any que es retirava, l’agent literària Carme Balcells va rebre de mans del rei la Medalla d’Or de les Belles Arts a València. El poeta i acadèmic Pere Gimferrer va ser el primer guardonat amb el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana, dotat amb 6 milions de pessetes, per haver estat un dels grans poetes de la segona meitat del segle XX tant en català com en espanyol.

La polèmica editorial de l’any va estar protagonitzada per la periodista i presentadora de televisió Ana Rosa Quintana, que va ser acusada de plagiar diversos autors a la seva novel•la Sabor a hiel, publicada per Planeta, que havia estat un dels èxits de l’any i que, finalment, va ser retirada de les llibreries.