Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Claude Simon, Nobel de literatura de 1985, va morir el 6 de juliol a París, als 91 anys

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Alain Robbe-Grillet (1)
Claude Simon (4)
Jérome Lindon (1)
Joan Miró (35)
Entitats Entitats
Editions de Minuit (1)
Premis Nobel (98)
Universitat de Cambridge (7)
Universitat d´Oxford (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Antananarivo (Moçambic) (1)
París (França) (222)
Perpinyà (França) (132)
Salses (Catalunya Nord) (4)
19 lectures d'aquest article
Claude Simon (1913-2005)
Literatura
L’escriptor francès Claude Simon, premi Nobel de literatura de 1985, va morir el 6 de juliol a París, als 91 anys.

Nascut a Antananarivo (Madagascar), el 10 d’octubre del 1913, aquest representant del nouveau roman va iniciar la seva carrera literària als anys quaranta, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial.

Fill de rossellonesa, Simon va passar la infància a Perpinyà, a casa de la seva àvia, on es va establir amb la seva mare quan tenia només un any arran de la mort del seu pare, un militar colonial francès. En morir la seva mare i quedar orfe, va passar a viure a París amb uns tiets. Posteriorment, va estudiar a Oxford i Cambridge.

Habitual dels ambients anarquistes, l’esclat de la Guerra Civil espanyola del 1936 el va dur a traslladar-se a Barcelona per lluitar amb els republicans. Durant la Segona Guerra Mundial, el va sorprendre com a oficial de cavalleria a Flandes. El 1940 el van capturar les tropes alemanyes i el van enviar a un camp de presoners de Saxònia, però en va poder fugir cap a la zona lliure del sud de França, on es va unir a la Resistència.

Durant la postguerra es va instal·lar a Salses, al Rosselló, i allà va exercir la viticultura, la pintura, la fotografia i una escriptura de gran poder evocador, on la descripció té un pes fonamental.

Simon mai va donar massa valor a les seves primeres novel·les, Le Tricheur (publicada el 1946 i escrita cinc anys abans) i La corde raide (1947), de caràcter autobiogràfic. Al cap d’uns anys, va publicar Gulliver (1952) i Le Sacre du printemps (1954), fins que, a mitjan anys cinquanta, un dels seus manuscrits va arribar a les mans d’Alain Robbe-Grillet, assessor literari de les Editions de Minuit. La seva primera obra, publicada per Jérome Lindon, qui es convertiria en el “valent editor i amic” de Simon, va ser Le Vent (1957). Fins a la seva última novel·la, El tramvia (2001) -en la qual parla de la seva infància i la seva vellesa- Simon va ser sempre fidel a les Editions de Minuit.

Un dels seus llibres més celebrats és Les Geòrgiques -considerat una de les peces essencials de la literatura contemporània-, que tanca quaranta anys de reflexió sobre la humanitat. La història -poema, epopeia i novel·la alhora- està ambientada en tres èpoques convulses: la Revolució Francesa, la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, i relata tres situacions diferents en el temps i en l’espai que tendeixen a fondre’s al llarg de la narració.

Altres novel·les destacades d’aquest Nobel de literatura són: La ruta de Flandes (1960), Le Palace (1962), Historia (1967), Orión Ciego (1970), amb il·lustracions de Joan Miró; Tríptico (1973), Lecciones de sociales (1975), La chevelure de Bérenice (1985) i La invitación (1988).

En català s’ha publicat L’acàcia (Proa), Les Geòrgiques (Edicions 62) i El tramvia (Bromera).