Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Festivals i premis literaris (704)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Agustí Pons (2)
Antoni Mas (2)
Arthur Rimbaud (3)
Augusto Roa Bastos (4)
Baltasar Porcel (44)
Carme Riera (26)
Carmen Calvo (23)
Caterina Mieras (55)
Charles Baudelaire (1)
Claude Simon (4)
Damià Huguet (2)
Dani Coma (2)
Dominique Lapierre (1)
Edgar Allan Poe (1)
Eduard Canimas (3)
Eloi Sala (2)
Emili Manzano (7)
Francesc Puigpelat (8)
Francesc Gibert (2)
Francesco Ardolino (1)
Gabriel Janer i Manila (21)
Guillermo Cabrera Infante (4)
Harold Pinter (4)
Ignasi Moreno (2)
Indro Montanelli (4)
J. Víctor Gay (2)
Jaime Mateu (6)
Jaume Benavente (3)
Jean de la Fontaine (1)
Jesús Moncada (10)
Joan Coromines (28)
Joan Déu Prats (1)
Joan Olivares (2)
Joan Esculies (2)
Joan Rendé (4)
Joan Sans Mercadal (2)
Joan Francesc Mira (34)
Joan-Lluís Lluís (4)
John Lanchester (2)
Jordi Pàmies (4)
Jordi Bolòs (2)
Jordi Balló (3)
Jorge Wagensberg (4)
José Fontinhas (2)
José Ortega i Gasset (2)
Josep Palau i Fabre (22)
Josep Pere Peyró (3)
Josep-Lluís Aguiló (3)
Julià de Jòdar (9)
Julián Marías (3)
Jürgen Boos (4)
Larry Collins (2)
Lluís-Anton Baulenas (8)
Maria Barbal (9)
Maria Àngels Bogunyà (2)
Marta Carrasco (3)
Mateu Matas Ordina (2)
Miquel Ferrà (1)
Mireia Vidal (2)
Narcís Comadira (5)
Pablo Neruda (2)
Pasqual Maragall (676)
Paul Preston (7)
Pep Tosar (1)
Pep Coll (7)
Pere Jaume (8)
Ramón Lapiedra (3)
Ricard Torrents (8)
Stéphane Mallarmé (1)
Toni Cabré (3)
Toni Sala (3)
Tortell Poltrona (8)
Toti Soler (8)
Vicenç Altaió (6)
Xabier Zubiri (1)
Xavier Benguerel (2)
Xavier Folch (19)
Entitats Entitats
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Avenç (9)
BTV (10)
Cosmocaixa (15)
Editorial Bromera (12)
Editorial Planeta (28)
Fundació Caixa Sabadell (2)
Institut d`Estudis Baleàrics (23)
Institut Ramon Llull (113)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Obra Cultural Balear (120)
Òmnium Cultural (140)
Premi Andròmina (20)
Premi Carlemany (24)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Enric Valor de Novel·la (12)
Premi Joan Fuster (17)
Premi Nacional de Cultura (21)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Sant Jordi de Novel·la (17)
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Softcatalà (12)
Teatre Nacional de Catalunya (76)
Universitat Pompeu Fabra (84)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
100 lectures d'aquest article
49 impressions d'aquest article
Desaparicions, commemoracions i premis
Literatura
El 2005 va ser l’any de la desaparició d’alguns ferms i insubstituïbles valors de la literatura catalana, així com també de la internacional. El 13 de juny de 2005 va morir a Barcelona l’escriptor Jesús Moncada, als 63 anys i a causa d’un càncer. En l’àmbit internacional va ser molt sentida la mort el 21 de febrer a Londres i als 75 anys de l’escriptor cubà nacionalitzat britànic Guillermo Cabrera Infante (Gibara, 1929), que ha estat un dels grans autors contemporanis en llengua castellana. En l’àmbit llatinoamericà també va ser sonada la mort el 26 d’abril a Santa Clara d’Asunción de l’escriptor paraguaià Augusto Roa Bastos, als 87 anys, creador d’una sòlida obra de denúncia contra el poder absolut de les dictadures i veritable referent per als joves sud-americans dels anys setanta i vuitanta. El 13 de juny també va morir a Porto el poeta José Fontinhas, conegut pel pseudònim literari de Eugénio de Andrade, als 82 anys, que deixava 27 volums publicats i una obra que ha estat traduïda a més de 20 llengües.

A l’àrea francòfona, el 20 de juny de 2005 va morir als 75 anys a causa d’una hemorràgia cerebral, a Frejús, França, l’escriptor i periodista nord-americà Larry Collins, coautor entre d’altres, amb el francès Dominique Lapierre, d’ Arde París?, Crema Nova York?, o Oh, Jerusalén?. Al juliol va morir a París als 91 anys l’escriptor francès Claude Simon, premi Nobel de literatura de 1985. A mitjans desembre, va ser el filòsof espanyol de prestigi internacional, Julián Marías, qui va morir a Madrid als 91 anys. Seguidor de José Ortega y Gasset i de Xabier Zubiri, el 1996 va obtenir el Premi Príncep d’Astúries de comunicació i humanitats compartit amb el periodista italià Indro Montanelli.

A Catalunya, les commemoracions de 2005 van estar presidides pel centenari del naixement del lingüista català Joan Coromines (Barcelona, 1905- Pineda de Mar, 1997). El filòleg va estudiar la llengua catalana amb profunditat i perseverància, i pretenia completar el projecte científic que ell anomenava l’ardida piràmide, constituït pel Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de deu volums, l’Onomàsticon Cataloniae de vuit volums i la Gramàtica Històrica, que Coromines mai va poder dur a terme. El lingüista va ser premiat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1980 i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1981. Diversos actes commemoratius ja s’han programat al llarg de 2005, entre els quals hi ha l’exposició didàctica Centenari Joan Coromines a Pineda de Mar, un cicle de conferències i la publicació d’un llibre dedicat a la seva vida i obra.

També es va commemorar el centenari del naixement de Xavier Benguerel (Barcelona, 1905-1990), que el 1929 es va incorporar a la novel·la catalana amb Pàgines d’un adolescent. Autor de més de vint novel·les, un recull de poemes, tres obres de teatre, quatre reculls de narracions i dos llibres de memòries, dins la seva obra hi destaca: Suburbi (1936), ambientada al seu Poblenou d’origen, i Els vençuts, una novel·la sobre l’exili, que ell va passar a Xile. Traductor de Poe, Mallarmé, Rimbaud, Neruda, La Fontaine, i Baudelaire, el 1988 li va ser atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

El 3 de maig de 2005, el món de la cultura va dedicar un espectacle poètico-musical al poeta de 88 anys Josep Palau i Fabre , en reconeixement a tota una vida al servei de l’art i les paraules.

Dins l’àmbit institucional, el 4 de març de 2005, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va confirmar la presència de la llengua i la cultura catalanes a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007, considerada la més important del món editorial. L’acte va tenir lloc a les Drassanes de Barcelona, on s’estava celebrant la Setmana del Llibre en Català. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Caterina Mieras, va reafirmar el compromís del seu departament d’estendre la presència catalana a tot Alemanya al llarg de l’any 2007.

Després de feta la convocatòria, la intervenció de la ministra espanyola de Cultura, Carmen Calvo, reivindicant un paper per a la literatura en castellà a la Fira va obrir una llarga polèmica que va durar tot l’any sobre aquest aspecte, a la qual s’hi van sumar els sectors que pensaven que a la fira també hi havien de ser presents els autors catalans que escrivissin en castellà. Al juny, i arran de la polèmica, el nou director de la Fira, Jürgen Boos, va assegurar que “l’absència del castellà no donaria una visió precisa del que és la cultura a Catalunya”, si bé fonts de la Fira van advertir que no volien que la presència catalana es convertís en un debat polític. Incidint en el tema, al mes de juliol, Gabriel Janer Manila, escriptor i president de l’Institut d’Estudis Balears (IEB), va anunciar que l’entitat que presidia només promocionaria per la seva banda autors que escriguessin en català a la Fira, alhora que qualificava d’indigne la pretensió de la ministra espanyola de Cultura, Carmen Calvo, de portar a Frankfurt autors en castellà.

A la fi, el 21 d’octubre del 2005, una delegació catalana va signar a Frankfurt el contracte que atorgava a la cultura catalana la condició de convidada d’honor de la fira literària més important del món en la seva edició de 2007. Després de la signatura, el director de la fira, Jürgen Boos, va esmentar les “tendències catalanitzadores radicalitzades” que, al seu parer, havien sorgit arran la designació, i deixava molt clar que la presència catalana a Frankfurt passava necessàriament pels autors en castellà. Al seu torn, el llavors director de l’Institut Ramon Llull, Xavier Folch, va dir que “haurem de vèncer uns prejudicis que vénen de molt enrere” i va recordar que “el senyal d’identitat més característic de la nostra cultura és la llengua catalana”.

Quant als premis de l’any, el 13 d’octubre de 2005 l’Acadèmia Sueca va guardonar el dramaturg i poeta anglès Harold Pinter, de 75 anys, amb el Premi Nobel de literatura per haver tornat al teatre “els seus elements bàsics: un espai tancat i un diàleg imprevisible, on la gent es desafia i la simulació es desintegra”. Pinter era considerat el dramaturg viu més important de la Gran Bretanya i, a més de al teatre, havia dedicat tota la seva vida a la lluita política contra la injustícia.

A l’àrea de parla catalana, els principals premis atorgats durant l’any van començar amb el Ciutat de Palma, el 20 de gener, amb la polèmica de la incorporació dels guardons en castellà de fons. L’escriptor mallorquí Miquel Ferrà va rebre el Llorenç Villalonga de novel·la en català per l’obra Abdalà Carim, mentre que el jove escriptor mallorquí Josep-Lluís Aguiló s’emportava el Joan Alcover de poesia amb Monstres. Al febrer, l’escriptor barceloní Lluís-Anton Baulenas va aconseguir el premi Ramon Llull de novel·la, que atorgava l’editorial Planeta, amb Per un sac d’ossos, una obra ambientada en la immediata postguerra dels anys 40. A València, a mitjans de febrer, Francesc Gibert (Alcoi, 1976) va guanya el Premi Enric Valor convocat per la Diputació d’Alacant amb l’obra Els lluitadors, ambientada a Alcoi durant la Segona República i la Guerra Civil.

El 17 de març, l’historiador Paul Preston va ser guardonat amb el XV Premi Internacional Ramon Llull "en reconeixement del conjunt d’una obra historiogràfica excepcionalment valuosa i centrada en l’estudi de la República, la Guerra Civil, la dictadura i la transició democràtica espanyola”. A l’abril es van concedir a Barcelona els premis de la Crítica Serra d’Or, considerats els més representatius de la literatura catalana. Els autors premiats en la 38 edició van ser Joan Rendé per l’obra La pedra a la sabata; Baltasar Porcel per Olympia a mitjanit; Narcís Comadira per la versió dels Cants de Giacomo Leopardi . En poesia va ser Jordi Pàmies per Terra cansada i el de biografia per Agustí Pons pel llibre Nèstor Luján, El periodisme liberal. El premi Crítica Serra d’Or de recerca d’humanitats se’l van endur Jordi Bolòs per Els orígens medievals del paisatge català, mentre que Ramon Lapiedra guanyava el d’altres ciències per Els dèficits de la realitat i la creació del món. El guardó de catalanística va recaure en La solitud de la paraula. Estudi sobre l’obra narrativa de Jordi Sarsanedas, de Francesco Ardolino. Pel que feia al teatre, el premi al text va ser per Teoria de catàstrofe, de Toni Cabré, mentre que com a espectacle teatral havia estat guardonat Esquena de ganivet, amb text de Damià Huguet i dirigit per Pep Tosar. El premi a l’aportació més interessant va anar a Les portes del cel, de Josep Pere Peyró. El premi de literatura infantil, pel llibre Contes terrorífics de fantasmes, amb text de Joan Déu Prats i il·lustracions de Lluïsot. Respecte a la literatura juvenil en el camp de creació, el guardó va ser per Les veus protectores de Maria Àngels Bogunyà. En l’apartat de coneixements, va resultar guanyadora la col·lecció Em dic. de Parramón Ediciones.

Després que a l’abril, l’escriptora mallorquina Carme Riera rebés el premi Jaume Fuster a la trajectòria pel conjunt de la seva obra escrita en llengua catalana en la seva cinquena edició, que concedia l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el nord-català Joan-Lluís Lluís va guanyar la 34 edició del premi Joan Crexells a la millor novel·la publicada en llengua catalana per El dia de l’ós, una obra amb una mentalitat combativa que recreava la manera com la Catalunya Nord havia anat deixant-se sotmetre per França. Al juny, Pep Coll va obtenir el premi Sant Joan concedit per la Fundació Caixa Sabadell per la seva obra El salvatge dels Pirineus, una novel·la ambientada al segle XIX al poble de Malpui, al Pallars. D’altra banda, el premi Llibreter 2005 recau en John Lanchester per la seva novel·la El port de les aromes. Aquest premi accelerarà l’edició de la versió catalana de la novel·la, que es trobava aturada malgrat que Edicions 62 ja en tenia els drets.

A Girona, al setembre, l’escriptora de Tremp Maria Barbal va guanyar el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la País íntim . El guanyador del premi Miquel de Palol de poesia va ser el poemari Pragari, segon llibre de Mireia Vidal-Conte. El Carles Rahola d’assaig va recaure en l’obra Art, poder o religió o les sagrades famílies de Verdaguer i Gaudí de Ricard Torrents. El Ramon Muntaner de literatura juvenil va anar a parar al barceloní Jaume Benanvente amb Els amants de Sarajevo, mentre que Sosa caústica, d’Eduard Canimas, va ser el desè premi Cerverí de lletra per a cançó i Dani Coma es va endur l’honorífic Cerverí per votació popular per la cançó No em vull fer gran. El premi Lletra de pàgines web de literatura catalana va ser pel blog Llibretero.

A Andorra, també al setembre, el dia 30, l’escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) va obtenir el guardó de la dotzena edició del premi Carlemany amb la novel·la Els Llops, la seva vuitena novel·la, i on es barregen elements d’acció, intriga i aventura. El premi, convocat pel Govern andorrà, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Proa i Columna, es va lliurar a l’Ajuntament de Girona.

A València, el 29 d’octubre va tenir lloc la 34 edició dels premis Octubre. El premi Andròmina de Narrativa va ser pel professor de matemàtiques Joan Olivares per la novel·la de trama política ambientada a la Vall d’Albaida, Pòlvora de Rei; el Vicent Andrés Estellés de poesia va recaure en Vicenç Altaió per l’obra Santa follia de ser càntic; pel que feia al teatre, el reconeixement se’l va endur Ignasi Moreno per Jeff. Els colors de la bogeriamentre; i en la modalitat d’assaig, el premi Joan Fuster va quedar desert mentre el premi de periodisme d’investigació va ser per al gironí J. Víctor Gay, per l’article Manuel Azaña que estàs en el cel, un treball sobre els últims dies de la vida de l’expresident de la II República a l’exili francès. Al novembre, també a València, es van lliurar els premis Ciutat d’Alzira de l’editorial Bromera. El guanyador va ser el jove gironí Eloi Sala (1977), un dissenyador gràfic que havia escrit la seva primera novel·la, Viatge a contrallum, un inquietant relat al voltant d’un jove que pateix un greu accident i abandona la seva Califòrnia natal per anar a conèixer Girona, la terra de la seva mare.

El 16 de desembre de 2005, es va celebrar al Palau d’Esports de La Seu d’Urgell la 55 edició de la Nit de Santa Llúcia, la tradicional vetllada literària organitzada per Òmnium Cultural. L’escriptor badaloní Julià de Jòdar va guanyar la 46 edició del Premi Sant Jordi de novel·la per l’obra El metall impur, que tancava una trilogia sobre el proletariat català dels anys cinquanta. El poeta valencià Isidre Martínez va rebre la 47 edició del Premi de Poesia Carles Riba per Hostes i la 8ena edició del premi Mercè Rodoreda de Contes va ser per al manresà Joan Esculies amb Tràilers. L’endemà de la Nit de Santa Llúcia, va tenir lloc a l’Auditòrium Sa Màniga, a Cala Millor, la dinovena edició dels premis 31 de Desembre, convocats per l’Obra Cultural Balear que presidia des feia pocs dies Jaume Mateu. El premi Gabriel Alomar va recaure en l’escriptor valencià Joan Francesc Mira, Mateu Matas Ordinas es va endur el Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Antoni Mas va ser el guanyador del premi Miquel dels Sants Oliver, i el premi Emili Darder va ser per a l’investigador menorquí Joan Sans Mercadal. La Fira de Teatre de Manacor va obtenir el premi Bartomeu Oliver.

Des del camp institucional el 18 de setembre es va celebrar al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, l’entrega dels Premis Nacionals de Cultura en presència del president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i la consellera de Cultura, Caterina Mieras. El Premi Nacional d’Arquitectura va ser per a l’estudi RCR Aranda, Pigem i Vilalta. El d’Arts Visuals per al pintor i escriptor Perejaume, el d’Audiovisual per a Drac Màgic (organitzador de la Mostra Internacional de Films de Dones), el de Cinema va recaure en Jordi Balló pel màster en documental de la UPF i el de Circ per al Circ Cric de Tortell Poltrona. El de Cultura Popular va ser per la Fundació per la Pau, el de Dança per la ballarina Marta Carrasco, el de Disseny Editorial per Actar, l’any del seu desè aniversari, el de Literatura per a l’escriptor Toni Sala per Rodalies, el de Música per al guitarrista Toti Soler, el de Patrimoni Cultural per la revista l’Avenç, el de Ciència per Jorge Wagensberg creador del CosmoCaixa, el de Periodisme per Emili Manzano per Saló de lectura (BTV), el de Projecció Social del Català per Softcatalà i el de Teatre és per la Sala Beckett de Barcelona.