Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Günter Grass, un premi Nobel compromès amb els oprimits

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Literatura i llibres (278)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Bertolt Brecht (4)
Günter Grass (5)
Willy Brandt (1)
Entitats Entitats
Partit del Socialisme Democràtic alemany (5)
Premis Nobel (98)
Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia (32)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Alemanya (164)
35 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
El Nobel torna a Alemanya amb Günter Grass
Literatura
El 30 de setembre de 1999 l’Acadèmia de Suècia va anunciar la concessió del premi Nobel de Literatura de l’any, dotat amb 960.000 dòlars, a l’escriptor alemany Günter Grass, que esdevenia així l’onzè escriptor en llengua alemanya guardonat amb el Nobel de l’especialitat. Durant l’acte de l’anunci, el representant de l’Acadèmia, Horace Engdahl, va fer un recull de les qualitats literàries i artístiques de Grass, ressaltant específicament la seva habilitat en dibuixar la cara oblidada de la història.

Considerat un escriptor incòmode i polèmic, que havia anat evolucionant des del nazisme de joventut a la defensa aferrissada dels drets humans i la societat democràtica, els llibres de Grass reflectien aquest esdevenir, en una rica combinació de personatges i històries, que prenien sempre com a referent la història recent del poble alemany. Així ho va manifestar l’escriptor en saber del guardó, dient que sempre “he procurat veure la història des d’ avall i escriure-la des de la perspectiva dels que són víctimes i perseguits” i com a mostra d’aquesta filosofia va anunciar que cediria una part del premi a la causa dels gitanos de Kosovo, que durant la guerra havien patit la doble persecució de serbis i albanesos.

Günter Grass va néixer el 16 d’octubre de 1927 a la ciutat, llavors alemanya, de Gdansk (Polònia). Fill d’alemany i polonesa, la seva infantesa i primera joventut van transcórrer d’una forma tranquil•la fins a l’esclat de la segona guerra mundial. Allistat als 16 anys a les joventuts hitlerianes, el 1945 va ser mobilitzat i, en ser fet presoner pels nord-americans, va passar el final de la guerra en un camp de concentració de Baviera.

Alliberat al 1946, va començar a treballar en diferents oficis, miner, músic, escultor de làpides i cuiner, encetant alhora la seva vocació artística i literària. Estudiant de pintura i escultura a Düsseldorf, va conrear la música i la poesia abans de marxar cap a Itàlia i França. Vinculat des del 1955 al moviment literari Grup 47, el 1959 va publicar la seva novel•la més coneguda, Die Blechtrommel (El tambor de llauna), que li va valer un gran reconeixement internacional. L’obra, que obria la via de la política en la literatura, explicava amb els ulls d’un nen la història d’una família prussiana en ple període nazi.

Ja amb un nom, Grass va publicar en novel•la, Katz und Maus (Gat i rata, 1961), Hundejahre (Anys difícils, 1963), i en teatre, Die bösen Köche (Els mals cuiners, 1957), Noch zehn Minuten bis Buffalo (Manquen deu minuts fins Buffalo, 1958) o Die Plebejer proben des Aufstand (Els plebeus assagen la rebel•lia, 1966), una crítica a les tesis teatrals de Bertold Brecht. La producció en novel•la va seguir amb Ortlich betäuht (Anestèsia local, 1969), Aus dem Tagebuch einer Schnecke (Diari d’un cargol, 1975), Der Butt (El turbot, 1977), Das Treffen in Telgte (La trobada a Telgte, 1979) i Kopfgeburten (Parts cerebrals, 1980). En poesia, va destacar una recopilació de poemes del 1971, i en assaig, Aufsätze zur Literatur (Assajos sobre la literatura, 1980).

Als anys seixantes, Grass es va afiliar al Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) i va participar activament en la campanya que va portar a Willy Brandt a la presidència del govern federal. Observador crític de l’evolució alemanya, després de caure el mur el 1989 es va mostrar molt crític amb la manera com va ser gestionada l’unificació d’Alemanya i el 1992 es va donar de baixar de l’SPD. Des llavors, va esdevenir un veu discordant amb la realitat oficial alemanya i una mena de consciència crítica del nou paper director que Alemanya estava assolint a l’Europa de la UE, més decantat cap a l’economia i els negocis que cap a la preservació de la seva identitat històrica.

En possessió de diversos guardons com el premi Georg Buchuer de l’Acadèmia de Llengua i Poesia de Darmstadt (1965) o el premi Feltrinelli (1982), el 1999 li va ser aconcedit el premi Príncep d’Astúries de les Lletres, convertint-se en el primer autor de parla no hispana en obtenir el guardó, perquè, segons el jurat, era remarcable “el seu compromís amb l’humanisme crític i del compromís moral del nostre temps”.

Coincidint amb l’obtenció del premi Nobel, Grass va publicar la seva darrera novel•la, que amb el títol d’El meu segle, feia un recorregut pels moments més significatius del segle XX a Alemanya i al món, en una mena de suprasíntesi de tot el seu pensament i les seves nombroses vivències.