Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Maria de la Pau Janer va ser l'escriptora que va vendre més el dia de Sant Jordi

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Fires, festes i festivitats (205)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Antoni Morell (4)
Antoni Vidal Ferrando (3)
Antoni Albalat (2)
Biel Mesquida (9)
Carles Capdevila (3)
Cèlia Sànchez Mústich (4)
Emili Teixidor (21)
Ferran Sáez (3)
Joan Oliver (13)
Jordi Puntí (3)
Jordi Coca (22)
Lluís-Anton Baulenas (8)
Maria Àngels Anglada (8)
Maria de la Pau Janer (21)
Mathilde Bensoussan (2)
Matthew Tree (3)
Miquel Alzueta (2)
Miquel Bauçà (6)
Pep Rosanes-Creus (2)
Xavier Pla (3)
Entitats Entitats
Editorial Columna (19)
Editorial Planeta (28)
Premi Sant Jordi de Novel·la (17)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
50 lectures d'aquest article
34 impressions d'aquest article
Els premis s'emporten les vendes
Literatura
El dia de Sant Jordi, el gran dia del llibre català, el dia en que es venen més llibres que en tot un mes qualsevol, va estar marcat el 1999 pel nom de dues escriptores: Maria Àngels Anglada i Maria de la Pau Janer. Anglada perquè va morir precisament el dia de Sant Jordi. Janer perquè la seva darrera novel•la, Lola, va ser el llibre més venut de la jornada. L’èxit de Lola va confirmar, un cop més, l’estreta relació que hi havia entre els premis i les xifres de vendes. Encara que, en aquest cas, es va trencar una certa tradició ja que fins llavors el llibre més venut solia ser el guanyador del Premi Sant Jordi concedit la Nit de Santa Llúcia de l’any anterior.

En canvi, Maria de la Pau Janer havia guanyat amb Lola el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, concedit el 20 de març i dotat amb 10 milions de pessetes. Era la confirmació d’una trajectòria literària marcada pels èxits de vendes i els premis: l’Andròmina del 1989 per L’hora dels eclipsis, el Crítica Serra d’Or del 1990 pel llibre juvenil L’illa d’Omar, el Sant Joan del 1993 per Màrmara, i el Carlemany del 1995 per Natura d’anguila. Era també la confirmació de la creixent aposta d’Editorial Planeta, una aposta que mesos més tard es va confirmar amb l’adquisició, el 31 de juliol, de la tercera editorial catalana per xifra de vendes, l’Editorial Columna. L’operació, que va convertir un dels quatre antics propietaris de Columna, Miquel Alzueta, en accionista minoritari i màxim responsable de la firma, obria un interrogant sobre la continuïtat dels premis Sant Jordi i Carlemany.

El premi Sant Jordi del 1999 va ser concedit, l’11 de desembre, a la Nit de Santa Llúcia, a Emili Teixidor per la seva tercera novel•la per al públic adult, El llibre de les mosques. A la mateixa festa de les Lletres Catalanes, el premi de contes i narracions Mercè Rodoreda va ser per El tacte de l’ametlla de Cèlia Sànchez-Mústich, i el Carles Riba de poesia per Pep Rosanes-Creus pel poemari Les torres del silenci. El 23 de setembre, l’escriptor andorrà Antoni Morell (Barcelona, 1941), advocat i exsecretari general del Govern andorrà, havia obtingut el premi Carlemany de novel•la per La neu adversa, una crònica social de l’Andorra del segle XX vista a través dels ulls d’una àvia.

La consolidació en els darrers anys del Premi Carlemany, atorgat pel govern d’Andorra, demostrava la creixent importància del premis concedits fora de Barcelona. Un altre dels que s’havien assentat en aquest sentit era el Sant Joan, el premi de narrativa de la Caixa de Sabadell, que el 16 de juny va guanyar Antoni Vidal Ferrando per La mà del jardiner. També a Sabadell i coincidint amb el centenari del naixement de Joan Oliver, Pere Quart, el 29 de novembre, es va concedir el Premi Pere Quart de Sàtira i Humor a Carles Capdevila per Criatura i Companyia. A les Illes, els premis Ciutat de Palma, van premiar, el 20 de gener, a Biel Mesquida, que va guanyar el premi Llorenç de Villalonga amb la novel•la Vertígens.

Finalment, la gran festa de la cultura de tots els territoris de parla catalana va ser el lliurament a València, el 30 d’octubre dels Premis Octubre’99. Matthew Tree, un londinenc establert a Barcelona des de feia vint anys, va obtenir l’Andròmina de narrativa amb Ella ve quan vol. El lleidatà Ferran Sáez va guanyar el Joan Fuster d’assaig amb Dislocacions, i el Vicent Andrés Estellés de poesia va ser per al Llibre de Voliaines d’Antoni Albalat.

A banda dels premis competitius a originals no publicats, el 1999 es van anar consolidant també els premis de reconeixement a obra publicada, en aquest sentit, el Premi crítica Serra d’Or va guardonar el mes de març Miquel Bauçà, Lluís-Anton Baulenas i Jordi Puntí. En un àmbit més institucional, el 28 de maig Jordi Coca per L’emperador, Xavier Pla per Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària i Mathilde Bensoussan per la traducció al francès de La febre d’or van guanyar els premis de la Institució de les Lletres Catalanes i, el 6 de setembre, el jurat dels Premis Nacionals de Cultura, que atorgava la Generalitat de Catalunya, va concedir el guardó de literatura al nord-català Jordi Pere Cerdà per la novel•la Passos estrets per terres altes.