Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Guillermo Cabrera Infante (1929-2005)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Festivals i premis literaris (704)
Literatura i llibres (278)
Personatges Personatges
Alfred Hitchcock (10)
Fidel Castro (78)
Fulgencio Batista (4)
Guillermo Cabrera Infante (4)
Howard Hawks (2)
James Joyce (1)
John Huston (3)
Joseph Losey (3)
Miriam Gómez (1)
Orson Welles (3)
Vincent Minelli (2)
Entitats Entitats
Cinemateca de Cuba (1)
Consell Nacional de Cultura de Cuba (1)
Instituto del Cine de Cuba (1)
Partit Comunista de Cuba (4)
Premi Miguel de Cervantes (25)
Revista Bohemia (1)
Revista Carteles (1)
Setmanari Nueva Generación (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Cuba (83)
17 lectures d'aquest article
Guillermo Cabrera Infante (1929-2005)
Literatura
L’escriptor cubà nacionalitzat britànic Guillermo Cabrera Infante va morir el 21 de febrer, als 75 anys, a l’hospital Chelsea and Westminster de Londres. Hi havia ingressat la setmana anterior després de trencar-se un maluc en una caiguda al seu domicili londinenc. La mort de l’escriptor es va produir com a conseqüència d’una septicèmia derivada de nombrosos problemes de salut que l’havien afectat els últims mesos: diabetis, pneumònia, una operació a cor obert que se li havia practicat a l’agost de 2004...

Sovint comparat amb James Joyce, Cabrera Infante ha estat considerat un dels gran inventors de la llengua castellana del segle XX. La seva producció literària, de més de mig centenar de llibres, va ser molt diversa: novel·la, relats i assajos.

Nascut a Gibara, província cubana d’Oriente, el 22 d’abril de1929, Cabrera Infante es va traslladar a l’Havana el 1941 amb els seus pares. Aquests havien estat fundadors del Partit Comunista cubà i van ser empresonats el 1936 pel règim de Batista.

Va començar a estudiar medecina, però va abandonar la carrera atret per la literatura. El 1947 va començar com a periodista en la revista Bohemia, el 1949 va crear el setmanari Nueva Generación i el 1950 va ingressar a l’Escola de Periodisme.

El 1951 va començar a treballar amb la seva altra gran vocació: el cine. Va fundar la Cinemateca de Cuba –que va dirigir fins al 1956- i va començar a escriure crítica cinematogràfica amb el pseudònim G. Caín a la revista Carteles, de la qual tres anys més tard va ser nomenat redactor en cap.

La seva carrera literària estava despuntant i va començar a rebre premis pels seus relats. El 1952, a conseqüència d’un relat publicat a Bohèmia, va ser empresonat acusat d’utilitzar paraules ofensives en la seva narració.

Després del triomf de la revolució, va dirigir el Consell Nacional de Cultura de Cuba i va ser directiu de l’Instituto del Cine. Aquell mateix any, com a editor de Revolución va crear el suplement literari Lunes, fins a la seva clausura el 1961.

El 1953 es va casar per primera vegada. A finals de 1961 es va tornar a casar amb l’actriu Miriam Gómez, que ha estat la seva companya fins a la seva mort.

El 1962 va començar la seva carrera diplomàtica i va ser nomenat agregat cultural de l’ambaixada de Cuba a Brussel·les, càrrec que va exercir fins al 1965, quan va trencar les relacions amb el règim de Fidel Castro.

Des de Brussel·les, només va tornar a Cuba el 1965 als funerals de la seva mare i va aprofitar per abandonar la diplomàcia i començar el seu exili a Londres, on va viure fins al final de la seva vida.

El seu primer volum de relats va ser Así en la paz como en la guerra (1960) i, quatre anys més tard, va publicar la seva novel·la més reconeguda, Tres tristes tigres, que va representar una revolució en l’estructura i en la concepció estètica literària. La novel·la, que gira entorn a les experiències d’un grup de joves cubans que parlen en l’argot del jazz i l’afrocubà, va ser guardonada amb el premi Biblioteca Breve el 1967. Aquest premi el va catapultar en un lloc d’honor dins de la narrativa en castellà i es va convertir en un dels gurus del boom hispanoamericà.

D’aquesta època també són la recopilació de les seves crítiques cinematogràfiques Un oficio del siglo XX (1963) i Vista del amanecer en el Trópico (1965).

El 1970 va viatjar a Hollywood pel rodatge del seu guió Banishing point i va començar les seves col·laboracions amb el cinema, entre elles el guió de Bajo el volcán de Joseph Losey.

A aquestes alçades el seu èxit ja era internacional i va col·laborar en revistes i diaris de prestigi i va ser nomenat professor de diverses universitats americanes. El 1975 va publicar un assaig sobre música Formas de la poesía popular i O, i l’any següent Exorcismes d’esti(l)o (1976), on desenvolupa la seva afició a l’experimentalisme literari.

El 1979 va publicar la seva novel·la en gran mesura autobiogràfica La Habana para un infante difunto i Cuerpos divinos.

Posteriorment va publicar un conjunt de cinc extensos assajos sobre figures del cinema nord-americà, amb el títol d’Arcadia todas las noches (1978), on va reunir els seus treballs sobre Orson Welles, Alfred Hitchcock, Howard Hawks, John Huston i Vincente Minelli.

Va integrar tots els seus escrits de tema cubà en el volum Mea Cuba (1992) i posteriorment va publicar les novel·les Delito por bailar el chachachá (1995) i Ella cantava boleros (1996).

Després va venir una altra recopilació d’escrits de cinema Cine o sardina (1997) i Vidas para leerlas (1998).
Va utilitzar l’anglès per escriure el llibre Holy Smoke (1985), un homenatge al tabac i a la seva història, publicat en castellà el 2000 amb el títol de Puro humo.

El 1995 va rebre el Premi de l’Institut Italo-Latino pel conjunt de la seva obra publicada en llengua italiana i el desembre de 1997 va obtenir el premi Cervantes al conjunt de la seva obra.

El 1999 va publicar El libro de las ciudades, una recopilació de cròniques de viatge, i una altra de relats, escrits entre 1952 i 1992, Todo está hecho con espejos.