Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
El dramaturg Harold Pinter va ser guardonat amb el premi Nobel de Literatura 2005

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Premis Nobel (196)
Personatges Personatges
Antonia Fraser (1)
Elia Kazanjoglou (8)
Harold Pinter (4)
Joseph Losey (3)
Karel Reisz (2)
Vivien Merchant (1)
William Shakespeare (6)
Entitats Entitats
Central School of Speech and Drama (1)
Royal Academic of Dramatic Art de Londres (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
33 lectures d'aquest article
28 impressions d'aquest article
Harold Pinter
Literatura
El dramaturg britànic Harold Pinter ha estat premiat amb el Premi Nobel de Literatura de 2005 per l’estil inconformista de les seves obres i el seu compromís polític. Harold Pinter és una de les figures més representatives del teatre britànic de la segona meitat del segle XX.

En el discurs de l’Acadèmia es va confirmar que se’l premiava per haver retornat al teatre “els seus elements bàsics: un espai tancat i un diàleg imprevisible, on la gent es desafia i la simulació es desintegra”.

Harold Pinter va néixer el 10 d’octubre de 1930 a Londres, fill d’un modista jueu. L’ambient antisemita que va viure durant la seva infantesa va marcar clarament la seva posterior dedicació a la dramatúrgia. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, Pinter tenia nou anys i va ser evacuat de Londres on va tornar amb dotze anys, per començar a assistir a la Hackney Grammar School, on va iniciar la seva carrera d’actor, tot participant a les obres de Shakespeare de l’escola. Aquest fet el va fer escollir una carrera artística, i l’any 1948 va estudiar per un període curt a la Royal Academic of Dramatic Art de Londres.

L’any 1950 va publicar el seu primer recull de poemes, i l’any següent va ser acceptat a la Central School of Speech and Drama i simultàniament va aconseguir un lloc en la companyia de teatre irlandesa Anew McMaster’s. L’any 1954 va començar una gira per les Illes Britàniques de tres anys sota el sobrenom artístic de David Baron.

Pinter ha escrit 29 obres de teatre i el seu treball ha englobat la dramatúrgia i la poesia i ha fet de guionista, actor, adaptador de textos i militant polític.

El teatre de Pinter es caracteritza per la importància que dóna l’autor al diàleg imprevist, amb pocs escenaris i personatges deixats a la seva sort. Als inicis, el seu teatre es va interpretar com una variació del teatre de l’absurd, però posteriorment va ser definit com a “comèdia d’amenaça”, amb molta importància en la psicologia i l’existència humana i la volatilitat del passat.

La seva primera obra de teatre curta es va estrenar a Bristol el 1957, era L’habitació. Entre les seves primeres obres també destaquen La festa d’aniversari (1957), The Caretaker (1960), El porter (1960), L’amant (1963) i Qui a casa torna (1965).

En l’obra de Pinter es considera un segon període més líric i menys psicològic, que inclou obres com Paisatge (1967) i Silenci (1968), i un tercer període de caire molt més polític amb obres com One for the Road (1984), El lenguaje de la montaña(1988) i Tiempos de fiesta (1991). Però aquesta divisió no inclou obres tan cabdals com Terra de ningú (1974) i Cendres a les cendres (1996), fet pel qual també cal considerar certa continuïtat al llarg de tota la seva obra.

Pinter també va participar en obres per a la ràdio, el teatre, el cinema i la televisió. Entre les seves obres pel cinema cal destacar El servent(1963) i L’accident (1967), així com les adaptacions de El missatger(1971) de Joseph Losey, L’últim magnat(1976) d’Elia Kazan i La dona del tinent francès (1981), de Karel Reisz.

Entre 1956 i 1980 Pinter va estar casat amb l’actriu Vivien Merchant, i l’any 1980 es va casar amb l’escriptora i historiadora Antonia Fraser. Actualment es troba greument afectat d’un càncer d’esòfag contra el que lluita des de fa tres anys, i ha manifestat públicament el seu enfrontament amb el govern britànic per la guerra de l’Iraq. El mes de març va anunciar que deixava d’escriure teatre i que a partir d’ara es dedicaria només a la poesia.