Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Jesús Moncada

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Alexandre Dumas (3)
Jesús Moncada (10)
Pere Calders (10)
Entitats Entitats
Edicions 62 (21)
La Magrana (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Mequinensa (Baix Cinca) (4)
38 lectures d'aquest article
15 impressions d'aquest article
Jesús Moncada (1941-2005)
Literatura
L’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada va morir el 13 de juny a Barcelona, als 63 anys, a causa d’un càncer de pulmó.

Montcada ens va deixar amb una novel·la inacabada sobre el món editorial, una narració d’ambient absolutament barceloní i fora, per tant, del seu cicle Mequinensà que ja tenia molt avançada.

Nascut el 1941 a la desapareguda Mequinensa, Moncada va estudiar magisteri a Saragossa i, el 1966, es va traslladar a Barcelona.

Va començar dedicant-se a la pintura, afició que encara conservava, però no va trigar en canviar d’activitat quan va trobar feina a l’editorial Muntaner y Simón. S’hi va estar tretze anys fent diverses feines i va entrar en contacte amb noms de la literatura com Pere Calders, que li feia de cap i el va adoptar de deixeble.
De fet, el 1971, la seva vida com a home de lletres va canviar quan, animat per Calders, va guanyar el premi Brugués amb el relat La lluna, la pruna.

Aquell mateix any va publicar el seu primer llibre, Crònica del darrer rom i va obtenir el premi Joan Santamaria, amb quatre de les narracions del que seria el seu primer llibre de contes, Històries de la mà esquerra (La Magrana, 1981), amb influències del realisme màgic.

Moncada sempre es va distingir per ser un autor de producció lenta, i no va ser fins al 1985 que va treure El cafè de la Granota, un conjunt de catorze contes on ja elevava Mequinensa a la categoria de terra mítica.

En aquest llibre es detectaven el que serien les seves característiques: solidesa narrativa, sornegueria i interès per recuperar la llengua viva de les seves terres aragoneses, tota una veu pròpia que el situaria com un dels autors més elogiats per la crítica i més seguit pels lectors.

El 1988 va arribar la seva millor obra, Camí de sirga, una de les grans creacions de la literatura catalana del segle XX. I amb ella l’èxit que li obriria el món a través de 15 traduccions. L’obra és la història del seu poble i del riu Ebre, des de la Primera Guerra Mundial fins a la construcció del pantà de Riba-Roja el 1971, a partir d’una sèrie de personatges inoblidables. Amb aquesta novel·la, Moncada va guanyar els premis Crexell, de la Crítica, Ciutat de Barcelona i Serra d’Or i , avui en dia, Camí de sirga es manté com un clàssic. Se n’ha fet 25 edicions, s’ha venut uns 125.000 exemplars i l’any passat va ser reeditada per Edicions 62.

Moncada havia estat un exemple de fidelitat editorial a La Magrana fins que el 2003 va arribar a un acord global amb Edicions 62 per reeditar els seus llibres a mesura que quedessin lliures de drets.

Continuant amb el seu ritme lent, va publicar La galeria de les estàtues el 1992, cinc anys després, Estremida memòria i, el 1999, Calaveres atònites, un recull de narracions curtes.

L’últim títol de Moncada és Cabòries estivals i altres proses volanderes (2003), un recull dels seus escrits a la premsa. No són gaires perquè l’escriptor no era amic de publicar als diaris.

El gruix més important de la seva narrativa evoca el món perdut de l’antiga Mequinensa, on Moncada va néixer, s’hi va criar, va viure-hi fins als vint-i-quatre anys i sempre acostumava a tornar-hi.

I així, construeix el seu mite personalíssim, un corpus literari on conflueixen els records de la infantesa i històries fantàstiques dictades per la singularitat d’una geografia plena de misteris i sempre a punt per a la volada imaginativa.

Moncada havia rebut el Premi dels Escriptors en Llengua Catalana de la AELC i la Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva obra, en la qual ha tingut un pes important la traducció. L’escriptor va realitzar cuidades versions de Léo Malet, Jules Verne, Boris Vian, Guillaume Apollinaire i Alexandre Dumas, entre d’altres autors.

Montcada sempre va agrair el reconeixement que, en els últims anys, les institucions aragoneses van fer a la seva obra. Va rebre el premi Isabel de Portugal de la Diputació de Saragossà i, el passat mes d’abril, el premi Aragó de les Lletres que atorga el govern aragonès.