Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Joan Perucho (1920-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Personatges Personatges
Joan Perucho (9)
Pablo Ruiz Picasso (21)
Entitats Entitats
ABC (35)
Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona (11)
Avui (154)
Creu de Sant Jordi (113)
La Vanguardia (70)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Premi Cavall Verd (8)
Premi Joan Creixells (14)
Premi Nacional de Literatura (17)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Rosalía de Castro (1)
Premio Nacional de la Crítica del Ministerio de Cultura (5)
Premio Nacional de las Letras (17)
Premis Ciutat de Barcelona (40)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat Rovira i Virgili (45)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
85 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Joan Perucho (1920-2003)
Literatura
El 28 d’octubre va morir a Barcelona l’escriptor Joan Perucho Gutiérrez, com a conseqüència d’una malaltia hepàtica que patia des de feia dos anys. La literatura de Perucho, que va escriure tant en castellà com en català, va destacar per la producció en l’àmbit de la literatura fantàstica.

Nascut al barri de Gràcia el 7 de novembre del 1920, va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Un cop acabada la carrera, després de la Guerra Civil va aprovar les oposicions com a jutge i va començar a treballar com a tal fins al 1984. Durant tots aquests anys va dedicar esforços al que més li agradava: la literatura. Els seus primers destins com a jutge van ser diverses poblacions catalanes, entre les quals Banyoles, i va mantenir lligams estrets amb algunes poblacions de les comarques de Tarragona, com Gandesa, Móra d’Ebre i Albinyana. Enamorat de la Terra Alta, Perucho també ha estat un dels principals estudiosos del pas de Pablo Picasso per Horta de Sant Joan.

El seu interès per la literatura va començar en la seva època universitària, quan col·laborava en una revista de la universitat. Des de llavors, Perucho va mantenir una constant tasca com a articulista, i va escriure en diaris i setmanaris espanyols de la dècada dels cinquanta i dels seixanta.

Com a escriptor es va donar a conèixer amb el llibre de poemes Sota la sang (1947). El 1956 va publicar el primer conte fantàstic, Amb tècnica de Lovercraft, i el 1957, la seva primera novel·la, Llibre de cavalleries. El 1960 va veure la llum el que possiblement es el llibre més conegut de l’autor, Les històries naturals.

En el període del 1954 al 1975 va ser quan Perucho va escriure més en llengua castellana, i es considera la millor època de l’autor.

Autor independent, polifacètic, erudit i curiós, va tractar de temes diversos, des de la botànica fins a l’art o la gastronomia, i va tocar gairebé tots el gèneres literaris: assaig, novel·la, poesia, narració, crítica d’art i periodisme (va treballar en diaris com La Vanguardia, l’Avui i l’Abc). Malgrat la diversitat de gèneres, la seva obra era una de sola: un univers farcit de personatges fantàstics, àngels, dimonis i vampirs. Els seus llibres s’han traduït a vint-i-cinc idiomes, l’últim dels quals el xinès.

Joan Perucho va guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 1953, el premi Ramon Llull el 1981, el Joan Creixells el 1982, el Cavall Verd el 1984, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1991, i el Premio Nacional de la Crítica el 1995. El 1996 va obtenir el premi Rosalía de Castro pel conjunt de la seva obra, el premi Nacional de literatura de la Generalitat el 1995, i l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic el 2002, quan també va guanyar el Premio Nacional de las Letras que atorga el ministeri de Cultura. Va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili el 1995 i era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Joan Perucho va haver de deixar d’escriure el passat mes febrer pel seu delicat estat de salut i, a més, pràcticament havia perdut la vista. El 7 de juliol del 2003 es va acomiadar dels lectors a La Vanguardia, diari on escrivia des de feia més de quaranta anys, amb un “adéu, amics”.

Entre les seves obres en novel·la es poden destacar Llibre de cavalleries (1957), Les històries naturals (1960), Les aventures del cavall Kosmas (1981), Pamela (1983), Un viatge amb espectres (1984), La guerra de la Cotxinxina (1986), Els emperadors d’Abissínia (1989), El baró de Maldà i les bèsties de l’infern (1994) i Carmina o la gnosi Angélica (2001).

En narracció, Aparicions i fantasmes (1968), Històries apòcrifes (1974), Els balnearis (1975), Monstruari fantàstic (1976), Botànica-oculta o els fals Paracels (1980), Les delícies i els jardins (1980), Petit museu de monstres marins (1981), Presències secretes (1996) i El far: homenatge a Edgar Allan Poe (1997).

En poesia, Obra poètica completa (1984), Itineraris d’Orient (1985), La Medusa (1987), Cendres i diamants (1989), Inscripcions, làpides, esteles (1993), Els dies de la Sicília i la germànica (1994), Versos d’una tardor (1996) i Els jardins botànics (1996).

En assaig, Joan Miró i Catalunya (1969), Teoria de Catalunya (1985), Una semàntica visual (1986), Cultura i imatge (1991), Picasso, el cubisme i Horta de Sant Joan (1994), Gastronomia i cultura (1999), Els secrets de Circe (1998), La porta de la identitat (1998) i La darrera mirada (2001)
També cal destacar, en autobiografia, Diana i la mar morta (1953) i Els jardins de la malenconia; memòries (1992).