Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Josep Maria Gironella (1917-2003)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Josep Maria Gironella (5)
Entitats Entitats
Diari de Girona (6)
Editorial Planeta (28)
Premi Nadal (20)
Premi Planeta (28)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Arenys de Mar (11)
57 lectures d'aquest article
45 impressions d'aquest article
Josep Maria Gironella (1917-2003)
Literatura
L’escriptor Josep Maria Gironella, una de les plomes en llengua castellana que, durant el franquisme, més van acostar-se a la realitat social i política espanyola, va morir el 3 de gener del 2003 d’una embòlia, als 85 anys, a Arenys de Mar.

Nascut a Darnius (Alt Empordà) el 31 de desembre del 1917 en el si d’una família de conviccions catòliques, Gironella va entrar de jove al seminari, però en va sortir aviat.

Les conviccions religioses el van fer optar pel bàndol franquista durant la Guerra Civil i la immediata postguerra, però posteriorment se’n va distanciar.

El seu punt de vista sobre aquest període queda reflectit en una famosa trilogia sobre la Guerra Civil iniciada amb Los cipreses creen en Dios (1953) i seguida d’Un millón de muertos (1961) i Ha estallado la paz (1966). En el seu moment va convertir-se en tot un fenomen editorial: va ser un dels grans best sellers durant el franquisme i va aconseguir, només amb el primer títol, quatre milions d’exemplars venuts i vuit milions si es compten les traduccions a set idiomes, cosa que va catapultar a l’èxit l’aleshores incipient editorial Planeta.

De tarannà pessimista, als 33 anys, en ple èxit literari, va patir una profunda depressió que el va portar a dos intents de suïcidi i que li va provocar una gran curiositat per la mort, els cementiris i els epitafis, fins al punt de confeccionar un gran arxiu sobre el tema.

Distingit amb el premi Nadal l’any 1946 per Un hombre i amb el Planeta l’any 1971 per Condenados a vivir, el seu llegat literari també deixa novel·les com La marea (1949), Los fantasmas de mi cerebro (1959), Mujer, levántate y anda (1962), Cita en el cementerio (1983) o bé El apocalipsis, la seva última novel·la, publicada el 2002, que reflexiona sobre les tres grans religions monoteistes a partir de les experiències d’un grup de joves cristians, musulmans i jueus.

En el terreny de l’assaig sobresurten títols com Personas, ideas, mares (1964) o En Asia se muere bajo las estrellas (1968), a més de llibres de viatges, reportatges i articles periodístics.

Amb una extensa obra que suma una trentena llarga de títols entre novel·les i assaig, els últims anys havia quedat molt al marge de la vida pública i se sentia marginat per la crítica. A pesar de la seva delicada salut, fins als últims dies de la seva vida va col·laborar com a articulista al Diari de Girona.