Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Josep Palau i Fabre, homenatjat el 3 de maig al Palau de la Música per la seva trajectòria literària i cultural

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Festivals i premis literaris (704)
Literatura i llibres (278)
Personatges Personatges
Albert Camus (4)
Antonin Artaud (2)
Arthur Rimbaud (3)
Honoré Balzac (2)
Josep Palau i Fabre (22)
Octavio Paz (4)
Pablo Ruiz Picasso (21)
Entitats Entitats
Ariel (4)
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Avenç (9)
Avui (154)
Creu de Sant Jordi (113)
Dau al Set (6)
Fundació Palau (4)
Ordre des Arts et des lettres (França) (1)
Palau de la Música (98)
Premi de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'assaig (2)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Nacional de Cultura Popular (4)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Badalona (67)
Caldes d´Estrac (3)
Olot (29)
Grifeu (Costa Brava) (1)
París (França) (222)
32 lectures d'aquest article
34 impressions d'aquest article
Josep Palau i Fabre
Literatura
El 3 de maig el món de la cultura va dedicar en el Palau de la Música de Barcelona un espectacle poèticomusical al poeta narrador, assagista i dramaturg Josep Palau i Fabre per tota una vida al servei de l’art i les paraules. Considerat un dels màxims experts mundials sobre l’obra i la figura de Pablo Picasso, la lluita per la catalanitat i la llibertat d’expressió, la defensa de la poesia i la creació de la Fundació Palau a Caldes d’Estrac.

Josep Palau i Fabre va néixer a Barcelona el 21 d’abril de 1917, fill de pintor, va passar els seus primers anys a Badalona, i va estudiar sempre en internats, que el van marcar profundament. Abans de la Guerra Civil va començar a treballar com a col·laborador a la premsa catalana: als 18 anys escrivia crítica literària a la revista La Humanitat. El 1938 va ser mobilitzat al cos de Sanitat del Ministeri de Guerra, i quan els franquistes van entrar a Olot el van fer presoner al camp de concentració de Lleida.

El 1939 va començar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, estudis que va acabar el 1943. Durant els anys d’universitat va començar a organitzar les primeres sessions clandestines d’Amics de la Poesia a casa seva. El 1944 va publicar el seu primer recull de poesia L’aprenent de poeta, marcat per l’erotisme i la influència de Rimbaud. Entre 1944 i 1945 va crear i editar la revista Poesia, i també va participar en la fundació de la revista Ariel el 1946. A la mateixa època va col·laborar amb la revista Dau al set. Totes aquestes tasques el van convertir en un personatge clau de la literatura catalana de postguerra.

L’any 1946 va obtenir una beca per estudiar un any a París, que posteriorment se li va concedir per dos anys. Però Palau i Fabre es va quedar a París durant setze anys, fins que va tornar a Catalunya el 1961. El llarg període que va passar a la capital francesa li va servir com a període d’aprenentatge i maduresa, però sobretot per a conèixer personatges que el van influir molt en la seva vida literària com Artaud, Camus, Octavio Paz i Pablo Picasso. A aquest últim el va conèixer el 1947, quan ja havia escrit el primer llibre sobre ell. El 1952 va recollir tota la seva obra poètica a Poemes de l’alquimista, llibre del que en va anar fent diverses edicions.

La majoria dels seus assajos es van centrar en l’estudi de Picasso, de qui va publicar-ne moltíssimes obres com Vides de Picasso (1962), Picasso (1963), Doble assaig sobre Picasso (1964), Picasso a Catalunya (1967 i 1975), obra d’investigació, Picasso per Picasso (1970), recull i anàlisi de tots els autoretrats, Picasso i els seus amics catalans (1971), L’extraordinària vida de Picasso (1971), per a infants, El “Guernica” de Picasso (1979), Picasso vivent, 1881-1907 (1980), El secret de les Menines de Picasso (1981), Vides de Picasso. Assaig d’una biografia pura (1986), Picasso cubisme (1998) Estimat Picasso (1998), Picasso dels ballets al drama, 1917-1926 (1999).

El 1962 es va traslladar a Grifeu (Costa Brava), on es va quedar fins al 1975, quan va iniciar una etapa molt més pública, en la qual va reeditar poemes, va tornar a treballar en teatre amb diverses posades en escena, va seguir els seus estudis sobre Picasso i va iniciar-se en el món de la narrativa amb el llibre Contes despullats. A més va col·laborar en el diari Avui i la revista l’Avenç.

També va treballar molt com a traductor d’obres de Rimbaud i Balzac entre d’altres, alhora que els seus assajos eren traduïts a més de deu llengües. Va recollir la seva obra de prosa sobre art i literatura a Quaderns de l’Alquimista, del qual també en va anar fent reedicions amb materials afegits.

La seva obra va ser reconeguda en diverses ocasions: l’any 1984 va ser guardonat amb el premi de Literatura Catalana d’Assaig de la Generalitat de Catalunya pel seu llibre els Nous quaderns de l’alquimista. El 1989 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el 1996 el Premi Nacional de Cultura i el 1999 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i l’any 2000 va ser nomenat Officier de l’Ordre des Arts et des lettres per part del goven francès.