Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Ignasi Riera i Montse Guallar van representar Pere Quart

Miquel Martí i Pol va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de mans de Jordi Pujol, al setembre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Cultura catalana (416)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Ignasi Riera (6)
Joan Oliver (13)
Jordi Pujol i Soley (858)
Miquel Martí i Pol (31)
Salvador Espriu (19)
Entitats Entitats
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premis Ciutat de Barcelona (40)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
83 lectures d'aquest article
312 impressions d'aquest article
L'any de Pere Quart i Martí i Pol
Literatura
Al 1999, l’any literari va estar marcat per un seguit d’homenatge a dues grans figures de la literatura catalana: Miquel Martí i Pol i Joan Oliver, Pere Quart. Dos poetes ben diferents però que tenien una característica comuna: la capacitat de connexió amb el seu poble. Tots dos eren poetes populars en el bon sentit del terme i cap dels dos no va defugir el compromís social, nacional i polític amb els difícils temps que els va tocar viure. És per això que les dues celebracions van estar marcades per un important impacte popular, les escoles catalanes van estudiar i van fer treballs i es van organitzar homenatges, lectures de poemes dedicats a tots dos autors.

Les celebracions van tenir però un caràcter ben diferent. L’any Miquel Martí i Pol es va celebrar coincidint amb el 70 aniversari del poeta de Roda de Ter i va tenir un important suport institucional. El món de la cultura es va implicar en l’homenatge al poeta, que va protagonitzar exposicions i col.loquis i va ser objecte d’una edició de material literaris i didàctics. El conjunt d’homenatges van ser impulsat per l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol i la Comissió de l’any Miquel Martí i Pol per contribuir a difondre la seva producció i estimular la seva lectura. Els actes van comptar també amb la col.laboració del departament d’Ensenyament, la Fundació Caixa Girona i la Universitat de Vic.

L’any Martí i Pol va arrancar d’una manera solemne el 3 de març de 1999 al Palau de la Generalitat amb un acte presidit per Jordi Pujol, acompanyat dels llavors consellers de Cultura Joan Maria Pujals i el conseller d’Ensenyament, Xavier Hernández durant l’acte Pujol va destacar la figura de Martí i Pol de qui va dir que havia substituït Salvador Espriu com a referent popular i nacional. En aquest acte, l’escriptor també de Roda de Ter Emili Teixidor va ser l’encarregat de pronunciar el discurs inaugural i l’actriu Rosa Cadafalch i Oriol Broggi van recitar alguns dels seus poemes, fins aquell moment, inèdits.

Miquel Matí i Pol havia nascut a Roda de Ter el 19 de març de 1929 en el sí d’una família obrera. El seu pare era manyà i la seva mare treballava a la fàbrica de filatures Tecla Sala instal•lada al mateix poble. Miquel va ser el segon dels tres fills que va tenir el matrimoni. Degut a la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar a la mateixa fàbrica que la seva mare, exercint com a comptable i on va romandre fins el 1972, que va haver de plegar a causa de l’esclerosi múltiple que se li havia diagnosticat dos anys abans.

Miquel Martí i Pol, que des de molt jove havia participat al jocs florals del seu poble, va vincular-se amb les associacions culturals de Roda de Ter, on el 1946 va ser un dels membres fundadors de la Penya literària Verdaguer. Als 19 anys, aprofitant una malaltia pulmonar que el va recloure un any al llit, va aprofundir els seus coneixements literaris i va iniciar la seva primera etapa de producció poètica amb Porto la tarda recolzada al braç (1948-1954), Paraules al vent (1951-53), poemari amb el que va guanyar el premi Óssa Menor, el més important en poesia catalana a l’època. Entre 1956 i 1959 va escriure El Poble i la Fàbrica, de marcada components socials.

A finals dels cinquantes, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Políticament va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya. En aquells anys va escriure poc degut a les múltiples activitats paral•leles que duia. Només va escriure Autobiografia datada entre 1965-1966 , He heretat l’esperança i la seva segona versió de la Fàbrica datada entre 1970-1971.

La manifestació de l’esclerosi múltiple va acabar definint un abans i un després en la vida de Miquel Martí i Pol, reforçant la seva dedicació a la poesia i fent-la més intimista i profunda: Llibre sense tìtol (1970-1971), La pell del violí (1972-1973), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1974) i Llibre dels sis sentits (1974) . Amb l’estabilització de la malaltia van arribar Crònica del demà (1977) i Estimada Marta (1978). El 1977 va ser guardonat amb la Lletra D’Or, el 1978 amb el Fastenrath i el 1979 amb el Premí Crítica.

La mort de la seva primera dona Dolors Freixas el 1984, desprès d’una llarga malaltia el va sumir en una profunda depressió, expressada en Andorra (postals i altres poemes) i Llibre d’absències (1984) . A la dècada dels norantes es va alentir el seu ritme de producció, però, tot i així va publicar Un hivern plàcid (1993) i Llibre de les solituds (1997). El conjunt de la seva obra li va valer el premi d’Honor de les Lletres Catalanes 1991, a més de ser distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1999 i ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Al llarg de l’any el protagonisme institucional assolit per Martí i Pol va contrastar amb el conjunt de celebracions organitzades en el centenari del naixement de Joan Oliver, l’escriptor que signava la seva obra poètica com a Pere Quart. En un principi, van ser organitzades des de fora dels circuits oficials, prioritàriament per la única filla de l’autor, Sílvia Oliver i el seu nebot, l’escriptor i polític Ignasi Riera, si bé al final s’hi van sumar algunes institucions com el Festival del Grec, el Museu d’Història de Catalunya o el Teatre Nacional de Catalunya.

La celebració del centenari del naixement de Joan Oliver va permetre l’edició de les publicacions del quart volum de l’Obra Completa, dedicada a l’Obra en prosa, per part de l’editorial Proa/Enciclopèdia Catalana. També va aparèixer un estudi exhaustiu del seu teatre a càrrec de Miquel Maria Gibert i es van fer dues exposicions de marcat caràcter fotogràfic i documental. La més important va ser Marines i soledats, que recollia la correspondència entre Oliver i la seva primera dona Conxita Riera. La segona exposició va estar organitzada per la Fundació la Mirada.

Teatralment, es va posar en escena l’espectacle Això guixa, que va ser estrenat el 22 de juliol de 1999 al Mercat de les Flors dins el marc del Grec 99. L’espectacle, plantejat com un viatge en la vida d’Oliver, també es va escenificar al Museu d’Història de Catalunya. Per últim, a la sala petita del Teatre Nacional es va fer l’espectacle Aria del diumenge.

Nascut el 29 de novembre de 1899, Joan Oliver i Sallarés, el poeta Pere Quart, era fill d’una família d’importants industrials de Sabadell i va cursar la carrera de Dret a Barcelona.

Malgrat els seus orígens burgesos, les seves inquietuds el van portar a relacionar-se amb els ambients intel•lectuals de la seva ciutat, on va participar en la fundació del Grup de Sabadell, l’editorial La Mirada i El diari de Sabadell. Oliver era un escriptor compromès amb la realitat del seu temps i vivia en una permanent revolta contra la seva pròpia classe social, impregnat d’un fort catalanisme. Com a escriptor es va fer conèixer l’any 1928 amb una publicació del recull de contes Una tragèdia a Lil•liput.

Els anys abans de la Guerra Civil va col.laborar en diverses publicacions periòdiques com La veu de Catalunya, d‘Ací, d’Allà, La Publicitat o Mirador, el 1934 va publicar el seu primer llibre de poemes Les decapitacions . Durant la Guerra Civil va fundar i presidir l’Agrupació dels Escriptors, també va col•laborar en l’organització de biblioteques populars del front, Oliver va ser l’autor de l’himne de l’Exèrcit popular català. A l’any 1936 va escriure el poema l’Oda a Barcelona . El 1937 es va casar amb la seva primera esposa Conxita Riera i va publicar Bestiari, el 1938 va guanyar el premi de teatre de la Generalitat amb l’obra de teatre La fam.

El gener del 39 es va exiliar cap a França i el 1940 va marxar a Xile on va romandre fins el 1948. Durant els anys d’exili va fer de periodista, traductor i va col.laborar a la ràdio xilena. El 1947 va publicar Saló de tardor que incloïa les famoses Corrandes d’exili. De retorn a Catalunya, es va trobar amb el patrimoni familiar malmès, al que es va afegir la inesperada mort de la seva dona el 22 d’octubre de 1948. Uns mesos després va ser empresonat a la Model de Barcelona.

El 1950 es va tornar a casar amb Eulàlia Serra i d’aquest matrimoni va néixer la seva única filla Sílvia. En la indigència física i espiritual dels anys cinquanta sota el franquisme, va sobreviure treballant en una impremta familiar, fent traduccions sobre tot de teatre, a més de dirigir una col•lecció de novel.la catalana a l’editorial Aymà i desprès a Edicions Proa. A partir dels anys cinquantes, Oliver per poder arribar amb eficàcia a la societat catalana durament emmordassada per la situació política l’escriptor, va elaborar una producció molt diversa que abarcava des la comèdia musical fins el melodrama religiós, professionalitzant-se com a autor. El 1956 va ser guardonat amb el Premi Óssa Menor per Terra de nàufrags i en aquells anys es va vincular amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, el que li va permetre donar a conèixer part de la seva obra com Ball robat el 1958.

Als anys seixanta, Pere Quart era ja un poeta reconegut i admirat pels joves que veien en ell un símbol d’actitud crítica. Va escriure Vacances pagades . També va participar en els actes fonamentals de resistència contra el franquisme, com la Caputxinada i al recital El Price dels poetes. Oliver va ser un dels intel•lectuals més admirats i respectats dels darrers anys del franquisme.

El 1970 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el 1979 el premi Ciutat de Barcelona pel conjunt de la seva obra, però va rebutjar la Creu de Sant Jordi com a crítica a la complaença de polítics i escriptors amb la nova situació política de la transició. En els darrers anys de la seva vida, es va convertir en un personatge incòmode per a les noves classes polítiques, mai no va acceptar les limitacions competencial de l’Estatut d’Autonomia com no havia acceptat les de l’Estatut del 32, va morir a Barcelona el 19 de juny de 1986.