Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Emili Rosales va ser el guanyador del premi Sant Jordi de novel·la per la seva obra `La ciutat invisible´

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Festivals i premis literaris (704)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Alfred Bosch (23)
Andreu Buenafuente (14)
Antònia Vicens (6)
Baltasar Porcel (44)
Bartomeu Fiol (6)
Carles Duarte (13)
Carme Riera (26)
Carmen Calvo (23)
Caterina Mieras (55)
Daniela Feixas (2)
Emili Rosales (4)
Emili Teixidor (21)
Emili Bayo (2)
Enric Sòria (6)
Feliu Formosa (16)
Ferran Torrent (11)
Gabriel Janer i Manila (21)
Gemma Lienas (4)
Héctor Bofill (5)
Isabel Clara Simó (23)
Ismael Prados (3)
Jaume Matas (174)
Jaume Cabré (16)
Jaume Pérez Montaner (6)
Joan Clos (169)
Joan Francesc Mira (34)
Joan-Daniel Bezsonoff (5)
Jordi Úbeda (4)
Jordi Sierra Fabra (4)
Jordi Coca (22)
Jordi Joan Miralles (4)
Josep Romeu Figueres (3)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Lucía Etxebarría (3)
Manuel Sanglas (2)
Maria Beneyto (3)
Maria Antònia Oliver (6)
Miquel de Palol (13)
Ponç Pons (7)
Ramon Monton (2)
Ramon Guillem (4)
Robert Saladrigas (3)
Rosa Torrent (1)
Santi Vila (4)
Susanna Rafarte (5)
Vicenç Villatoro (35)
Vicent Usó (5)
Xavier Bru de Sala (10)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Ajuntament de Gandia (7)
Biblioteca de Catalunya (20)
Caixa Catalunya (87)
Casa Milà (12)
Col·legi de Periodistes de Catalunya (31)
Consell de l´Audiovisual de Catalunya (64)
Diputació d`Alacant (7)
Edicions 62 (21)
Editorial Columna (19)
Editorial Destino (29)
Editorial Planeta (28)
Fundació Bertrana (2)
Generalitat de Catalunya (1919)
Gremi d´Editors de Catalunya (18)
Museu d´Història de Catalunya (21)
Museu Marítim (4)
Òmnium Cultural (140)
Premi Carlemany (24)
Premi Crítica Serra d`Or (44)
Premi Enric Valor de Novel·la (12)
Premi Joan Creixells (14)
Premi Josep Pla (33)
Premi Néstor Luján (Editorial Columna) (9)
Premi Planeta (28)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Sant Jordi (20)
Premis Ausiàs March (10)
Premis Octubre (35)
Tres i Quatre (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
134 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
L’Any del Llibre
Literatura
El 2005, coincidint amb el quart centenari de la primera edició del Quixot, va ser declarat a tot l’Estat l’Any del Llibre. Era una iniciativa destinada a fomentar la lectura i el prestigi social de la literatura. Des de Catalunya, algunes institucions es van afegir a la iniciativa, i la van dotar d’alguns continguts propis. Així, per exemple, el 18 de novembre del 2004 es va presentar de manera oficial l’Any del Llibre i la Lectura 2005, que promovia l’Ajuntament de Barcelona sota el lema Més llibres, més lliures. Alguns dels punts del programa previstos per a l’Any del Llibre coincidien amb el quart centenari de l’edició del Quixot. Durant aquest centenari estaven programades exposicions organitzades pel Museu d’Història de la Ciutat, una ruta per la Barcelona antiga, per mostrar el vessant literari de Barcelona, i una exposició de la Caixa de Catalunya a la Pedrera titulada Visions del Quixot, mentre que la Biblioteca de Catalunya tenia previst mostrar la seva col·lecció cervantina i el Museu Marítim preveia organitzar una mostra centrada en la trobada del Quixot amb el mar. En total hi havia més de 500 activitats programades, amb un cost de 30 milions d’euros.

Aquestes activitats arribaven quan, malgrat tots els auguris catastrofistes, el món del llibre es trobava en una situació prou sòlida. Al mes de març, Manuel Sanglas va fer públic l’Informe de Comerç Interior sobre l’edició, elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. Les dades, corresponents al 2002, indicaven que les vendes de llibres en català representaven el 36,43% de les vendes de llibres a Catalunya, i que el sector editorial havia facturat 625 milions d’euros, dels quals 228 milions corresponien a llibres en català. La literatura infantil i juvenil representava el 62% de les vendes. En català es van editar 8.138 títols, un 31,2% del total de l’Estat, que va ser de 26.214. La tirada mitjana se situava en 2.960 exemplar per títol. En l’acte de clausura de la Setmana del Llibre en Català, que va tenir lloc a les Drassanes de Barcelona entre el 27 de febrer i el 7 de març, Sanglas va anunciar que s’havien incrementat les vendes entre un 10% i un 15%.

Tot i l’increment de les xifres de vendes, durant la diada de Sant Jordi es va posar de manifest que els llibres més venuts en català eren els d’autors mediàtics com el d’Andreu Buenafuente No sé si m’explico i el d’Ismael Prados Cuina x solters. Davant d’aquest fet, el 7 de maig vuit escriptors de pes (Alfred Bosch, Carme Riera, Gemma Lienas, Baltasar Porcel, Robert Saladrigas, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor i Ferran Torrent) van denunciar en un manifest, titulat El Drac es menja Sant Jordi, la crítica situació de la projecció pública del llibre en català i els riscos que amenaçaven la literatura catalana. Els escriptors reclamaven l’atenció del Gremi de Llibreters, el Col·legi de Periodistes, el Consell Audiovisual de Catalunya i la Generalitat de Catalunya perquè emprenguessin una sèrie d’accions com ara la separació de literatura i espectacle, la distinció d’idiomes i de modalitats, la regulació de la publicitat endogàmica, la igualtat de tracte per al català, etc.

La política empresa durant el 2004 per la conselleria de Cultura de la Genealitat de Catalunya dirigida per Caterina Mieras tampoc no semblava satisfer les aspiracions dels escriptors. El 2 de juny, 306 escriptors van firmar el manifest Prou, molt crític amb la política cultural del govern català. Entre els firmants hi havia Josep Maria Benet i Jornet, Maria Antònia Oliver, Feliu Formosa, Jaume Cabré, Joan Francesc Mira, Gabriel Janer Manila, Ponç Pons, Jaume Pérez Montaner i Vicenç Altaió, director del KRTU. El manifest denunciava: “La cultura catalana, endèmicament maltractada, necessita com poques l’esperó de les seves institucions per continuar endavant, necessita un pacte cultural que l’aglutini per sobre dels partits polítics. Aquesta és la il·lusió de molts escriptors i escriptores de les lletres i les arts davant del nou govern de Catalunya. Tot i així, algunes de les actuacions culturals més visibles de l’actual govern han generat inquietud en l’àmbit de les lletres”.

El 7 de juny, la consellera Mieras va presentar a Barcelona un Acord pel llibre i l’escriptura, amb un programa d’actuació 2004-2007 que preveia noves ajudes a editors i llibreters dissenyades a partir de tres objectius: la creació de línies de suport creditici per renovar els dos sectors, el suport preferencial a les literatures aplicades (teatre, cinema, còmic, ciència, etc.) i als nous formats del llibre (digital), i l’establiment d’acords preferencials amb llibreters, grans superfícies i nous espais públics per millorar la presència d’autors catalans, a més d’un suport genèric per al 2004 de 3,4 milions d’euros, dels quals 1,28 eren per eixugar el dèficit del 2003.

Altres propostes per promoure la lectura eren l’elaboració d’un programa específic de col·laboració amb el departament d’Educació de cara a les biblioteques escolars, l’establiment d’acords amb els mitjans de comunicació públics i la promoció de la presència d’escriptors, editors i il·lustradors catalans en fires i mercats internacionals.

En la inauguració de la 22a edició de la Fira Liber, el 28 de setembre a Barcelona, la ministra espanyola de Cultura, Carmen Calvo, va fer una crida a la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol juntament amb l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, i el president de la Federació dels Gremis d’Editors d’Espanya, Jordi Úbeda, que va anunciar que la facturació del sector editorial del 2003 havia crescut en un 4,4% comparat amb el 2002. El mercat espanyol interior havia facturat 2.792 milions d’euros. A Catalunya, l’evolució era superior a la mitjana estatal, amb 1.584 milions d’euros facturats, un 11% més que el 2002, mentre que l’evolució de l’edició en català el 2003 respecte a l’any anterior va ser d’un 9,8%, amb 10.373 títols publicats. En el conjunt de l’Estat espanyol, l’edició en català suposava el 15,8% de les publicacions, en euskera el 2,3% i en gallec el 2,4%, mentre que en castellà representava el 77,1%.

En el terreny de la creació i les novetats literàries, l’actualitat va estar marcada com ja era tradicional pels diversos premis literaris concedits arreu del país. El primer de l’any va ser concedit el 6 de gener, a Barcelona, per l’editorial Destino en la tradicional nit literària de Reis. El crític i escriptor Robert Saladrigas (Barcelona, 1940) va ser el guanyador de la 36a edició del premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros, amb La llibreta groga, la història d’un pilot aeri que en la maduresa escriu la seva vida aparentment plena d’èxits. El 3 de febrer es va celebrar, a l’Hotel Joan Carles I de Barcelona, la 24a edició del premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes, amb 60.100 euros, de l’editorial Planeta. Alfred Bosch (Barcelona, 1961) en va ser el guanyador, amb Les set aromes del món, una novel·la temàtica i viatgera sobre el món del cafè ambientada a cavall dels segles XVII i XVIII.

El 27 de febrer l’escriptor Emili Teixidor va guanyar el premi Joan Creixell 2003 a una novel·la publicada l’any anterior, amb Pa negre. El jurat va elogiar el gran retrat de postguerra que es fa en l’obra, de la qual destaca l’esforç per la recuperació del llenguatge, la riquesa del qual facilita la construcció dels personatges i la trama. També en el terreny de l’obra ja publicada, l’1 d’abril Ramon Monton, un autor gairebé desconegut, va ser el guanyador del Premi de la Crítica Serra d’Or 2004 de novel·la per El nyèbit, publicada l’any 2003 i que ja havia obtingut el premi Fundació Enciclopèdia Catalana. El premi de poesia va recaure en Carles Duarte per El centre del temps, mentre que Susanna Rafart va guanyar el de narració amb La inundació. Miquel de Palol s’enduia el premi d’assaig per La poesia en el Boudoir i Josep Romeu i Figueres va rebre el de memòries per Els proverbis i El quadern de memòries.

El 3 d’abril els escriptors valencians Joan Francesc Mira (València, 1939) i Maria Beneyto (València, 1925) van obtenir els Premis de la Crítica Catalana en les modalitats de novel·la i poesia respectivament.

Mira va obtenir el guardó per la seva novel·la Purgatori, que ja va ser premi Sant Jordi 2002 i que formava part d’una trilogia sobre València, mentre que Beneyto guanyava el premi per l’obra Bressoleig a l’insomni, amb la qual celebrava els 50 anys de l’aparició del seu primer llibre en català.

Tornant als premis a obres inèdites, el 9 de setembre es va celebrar, a la Devesa de Girona, el lliurament dels Premis Literaris de Girona. El jurat del 37è premi Prudenci Bertrana de novel·la va deixar deserta la convocatòria en no trobar “cap original a l’alçada” del guardó. Així, l’editorial Columna es quedava sense poder publicar una obra guanyadora el primer any que participava en aquest premi, després que Edicions 62 se’n va desentendre per desavinences amb la Fundació Prudenci Bertrana pel que feia a la dotació del guanyador, que finalment era de 42.100 euros. El que sí que va tenir guanyador va ser el 25è premi Carles Rahola d’assaig, que es va endur Enric Sòria per La lentitud del mar (Dietari 1989-1997). El 27è premi Miquel de Palol de poesia va ser per a l’olotina Rosa Torrent, per Rosa del desert.

El premi més ben dotat de les lletres espanyoles, amb 61.000 euros, el Planeta, el va obtenir el 15 d’octubre l’escriptora basca Lucía Etxebarria (Bermeo, 1966), amb l’obra Un milagro en equilibrio, mentre que Ferran Torrent (Sedaví, l’Horta, 1951) se’n proclamava finalista amb La vida en el abismo. Era el primer llibre que l’escriptor valencià escrivia en castellà, tot i que hi havia una versió catalana que es publicaria simultàniament a l’espanyola amb el títol La vida a l’abisme. L’obra parteix d’una experiència autobiogràfica, i està narrada en primera persona. El protagonista del llibre, un Ferran Torrent de tan sols 21 anys, coneix un jugador de cartes professional al seu poble natal, i en queda enlluernat. En una partida, el protagonista queda a deure al jugador una fortuna, i li ha d’anar pagant una quantitat cada setmana. Això el porta a distanciar-se de la família per entrar en un món de partides il·legals i experiències prohibides.

El 24 de novembre l’escriptor Jordi Sierra i Fabra va rebre el vuitè premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb La pell de la revolta, un obra valorada pel seu ritme narratiu i la minuciositat a l’hora de recrear el rerefons històric. La novel·la arranca d’un fet real succeït l’any 1905 quan un nen que treballava a la Colònia Güell es va cremar de cintura cap avall i va ser curat gràcies als empelts de pell que li van donar els obrers, el capellà i dos fills de l’amo de la colònia. Partint d’aquest episodi, la novel·la enllaça amb la Setmana Tràgica, que va tenir lloc al cap de quatre anys a Barcelona.

En un acte al Palau Municipal d’Esports de Badalona, que va tenir lloc el 10 de desembre, l’escriptor i editor Emili Rosales va ser el guanyador del premi Sant Jordi de novel·la que atorga cada any Òmnium Cultural, dotat amb 45.000 euros, amb La ciutat invisible. La novel·la barreja història i actualitat i tracta alhora de la creació de Sant Carles de la Ràpita al segle XVIII i de l’estat actual de les terres de l’Ebre amb una història d’amor de fons. L’escriptor valencià Vicent Usó es va proclamar finalista del Sant Jordi amb la novel·la ambientada en el barroc Les ales enceses. El poeta Bartomeu Fiol es va endur el Carles Riba de poesia per l’obra de recerca Càbales del call, que recull el menyspreu de la població balear cap als descendents dels jueus conversos.

El premi convocat pel govern d’Andorra, el Carlemany, el va guanyar el 16 de setembre l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro amb La derrota de l’àngel, un thriller de temàtica religiosa que suposava el seu retorn a la narrativa amb una novel·la complexa, amb molts registres, i amb salts de temps importants. Són dues històries en el mateix llibre, una de real i una altra de fictícia, de les relacions entre cristians i jueus als segles XII i XXI.

Al País Valencià, L’àngel covard, de Vicent Pallarés, una història autobiogràfica explicada per un nen que emigra des de València a Barcelona durant la postguerra, va aconseguir el 6 de febrer el novè premi Enric Valor, dotat amb 16.000 euros i convocat per la Diputació d’Alacant. El 8 d’ocubre, Xavier Bru de Sala va guanyar el premi Ausiàs March de Poesia, que atorga l’Ajuntament de Gandia en col·laboració amb Edicions 62 i que està dotat amb 6.000 euros, amb Oratori. Amb aquesta obra, Bru de Sala trencava un silenci literari de 25 anys imposat, segons les seves pròpies paraules, per l’arribada del populisme a finals dels anys 70. En l’apartat de novel·la, l’escriptor Jordi Coca va obtenir el 26è premi Joanot Martorell amb Cara d’àngel, la història d’un home que es queda completament sol arran de la mort de la seva mare i s’enamora d’una “Lolita virtual, prostituta, enigmàtica, bellíssima”.

La gran festa de les lletres catalanes a València, els premis Octubre de l’Editorial 3 i 4 van celebrar la 33a edició el 30 d’octubre. L’escriptor manresà de 27 anys Jordi Joan Miralles va guanyar el premi Andròmina de narrativa amb la novel·la L’altíssim, una obra carregada de violència i pornografia i qualificada pel jurat com una “alenada d’aire fresc” i com un “tornado violent” per la seva “vitalitat, autenticitat i força”. El premi de poesia Vicent Andrés Estellés va ser per a Ramon Guillem pel poemari Celebració de la mirada, “el poemari més tranquil, més serè i transparent que he escrit”, segons paraules del mateix autor. El premi d’assaig Joan Fuster va recaure en Santi Vila per Elogi de la memòria, mentre que el de teatre va ser per a l’actriu barcelonina Daniela Feixas per l’obra Només sexe.

A les Illes, es va celebrar el 20 de gener al castell de Bellver de Palma la cerimònia dels premis Ciutat de Palma, convocats per l’Ajuntament de la capital mallorquina. Emili Bayo (Lleida, 1961) va ser el guanyador del Llorenç Villalonga de novel·la –dotat amb 18.000 euros– amb L’edat de les paraules. L’altre gran triomfador de la nit va ser l’escriptor badaloní Hèctor Bofill (1973), que va rebre el Joan Alcover de poesia –dotat amb 9.000 euros– amb Les gavines cremades. Després de guanyar el premi Josep Pla fa dos anys amb la seva primera novel·la, L’últim evangeli, Bofill va convertir-se en l’abanderat d’una nova generació d’autors amb ganes de fer forat en el món literari català: els imparables.

Aquests premis havien estat precedits d’una forta polèmica per la pretensió del consistori de Palma que la convocatòria de l’any 2005 fos bilingüe, català-castellà. El 27 de febrer l’escriptora Antònia Vicens, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana a les Balears, va rebutjar el premi Ramon Llull, com a protesta per la política lingüística que duia a terme el govern del president Jaume Matas. Malgrat totes les protestes, el 29 de juliol l’Ajuntament de Palma va decidir definitivament que els següents premis Ciutat de Palma inclourien dues noves categories reservades a la llengua castellana: el Camilo José Cela de narrativa i el Rubén Darío de poesia.

Vicens va intervenir davant del ple per qualificar aquesta decisió de “política d’agressió a la cultura catalana a les Illes”, mentre que entre el públic es mostraven pancartes amb el lema “No a la marginació de la nostra llengua”.

En un sentit gairebé oposat, la Catalunya Nord va veure, el 27 de maig, com l’escriptor Joan-Daniel Bezsonoff era guardonat amb el Prix Méditerranée Roussillon, dotat amb tres mil euros i concedit pel Centre Méditerranéen de Littérature, pel seu llibre La guerra dels cornuts. Era la primera vegada que a l’Estat francès un premi literari no especialitzat en “llengües regionals” premiava una obra no escrita en francès, sinó en una altra de les llengües parlades a l’Hexàgon.