Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Antoni Llach (1)
Celdoni Fonoll (1)
Dolors Feixas (1)
Emili Teixidor (21)
Frank Purcell (1)
Joan Laporta (171)
Joan Maria Pujals (42)
Johann Sebastian Bach (1)
Jordi Pujol i Soley (858)
Josep Guardiola (102)
Lluís Llach (45)
Maria del Mar Bonet (29)
Miquel Martí i Pol (31)
Oriol Broggi (4)
Ramon Bufi (1)
Ramon Muntaner (3)
Ricard Torres (1)
Rosa Cadafalch (1)
Salvador Espriu (19)
Xavier Hernández (5)
Entitats Entitats
Assemblea de Catalunya (14)
Fundació Caixa Girona (2)
Medalla d´Òr de la Generalitat de Catalunya (31)
Parlament de Catalunya (723)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Penya Literària Verdaguer (1)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Premi Óssa Menor (1)
Universitat Autònoma de Barcelona (131)
Universitat de Vic (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Vic (70)
287 lectures d'aquest article
51 impressions d'aquest article
Miquel Martí i Pol (1929-2003)
Literatura
L’11 de novembre del 2003 va morir a l’Hospital General de Vic Miquel Martí i Pol, a conseqüència de les complicacions de l’esclerosi múltiple que patia des de feia anys. Martí i Pol era, en el moment de morir, el poeta català viu més popular.

Estudiada a la gran majoria d’escoles de Catalunya, la seva poesia havia estat llegida, en un moment o altre, per centenars de milers de catalans, cosa que el convertia sense cap mena de dubte en el poeta català més conegut i, probablement, en el més llegit de tots els temps. El seu to popular el feien accessible per a tots els públics sense, sorprenentment, perdre el favor de la crítica i les instàncies acadèmiques. La seva constant referència a la situació social i nacional catalanes havien fet que molts dels seus poemes fossin sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seves creacions, cosa que contribuïa encara més a la seva popularització.

Tot plegat va fer que l’anunci de la mort del poeta commogués la societat catalana, com va quedar palès per la massiva assistència als actes de comiat i per la gran atenció que li van dedicar els mitjans de comunicació en plena campanya electoral per al Parlament de Catalunya.

Milers de persones van passar per la Porxada de Can Planoles de Roda de Ter, on s’havia instal·lat la capella ardent, per dir l’últim adéu al poeta. Entre aquestes persones hi havia gent tan diversa com ara el cantautor Lluís Llach, gran amic de Miquel Martí i Pol, que va acompanyar la viuda durant bona part del dia, i l’exjugador del Barça Josep Guardiola, que va volar expressament des de Qatar, on jugava amb l’equip Al-Ahly.

El dia 14 de novembre, a dos quarts de dotze del migdia, es va celebrar la cerimònia de comiat a l’església de Sant Pere de Roda de Ter. Entre les personalitats assistents hi havia el president de la Generalitat, Jordi Pujol, el de la Diputació de Barcelona, José Montilla, l’alcalde de Roda de Ter, Antoni Llach, i el president del Barça, Joan Laporta, a més dels cinc principals candidats a la presidència de la Generalitat en les eleccions que se celebraven dos dies després. A més de milers de ciutadans anònims també hi van assistir representants de tots els àmbits de la cultura: escriptors, editors, cantants, actors, etc.

El funeral es va iniciar amb un Adagio de Johann Sebastian Bach mentre entrava el fèretre de Martí i Pol cobert amb una senyera. La cerimònia, senzilla i molt emotiva, va ser oficiada pel rector de Roda de Ter, Ramon Bufi, que va lloar la figura del poeta en una emotiva prèdica al llarg de la qual va definir-lo com un lluitador compromès que havia cregut “en el país, en una llengua, en un poble, en la llibertat política i en la llibertat de pensament”. A la darrera part de la cerimònia es va interpretar l’Himne al capvespre, de Frank Purcell, una de les peces preferides de Miquel Martí i Pol. Posteriorment, el rector de la Universitat de Vic, Ricard Torres, van adreçar unes paraules de comiat als presents, i l’acte es va cloure amb la música d’El cant dels ocells. Tot seguit, en la més estricta intimitat, va tenir lloc l’enterrament al cementiri de Roda de Ter.

Miquel Martí i Pol havia nascut a Roda de Ter el 19 de març del 1929 en el si d’una família obrera. El seu pare era manyà i la seva mare treballava a la fàbrica de filatures Tecla Sala del mateix poble. Miquel va ser el segon dels tres fills que va tenir el matrimoni. A causa de la precària situació econòmica de la família, als 14 anys va començar a treballar a la mateixa fàbrica que la seva mare i hi va continuar treballant com a comptable fins al 1972, que va haver de plegar a causa de l’esclerosi múltiple que se li havia diagnosticat dos anys abans.

Miquel Martí i Pol, que des de molt jove havia participat al jocs florals del seu poble, va vincular-se molt aviat amb les associacions culturals de Roda de Ter, on el 1946 va ser un dels membres fundadors de la Penya Literària Verdaguer. Als 19 anys, durant una malaltia pulmonar que el va fer estar-se un any al llit, va aprofundir els seus coneixements literaris i va iniciar la seva primera etapa de producció poètica que donaria fruits com ara Porto la tarda recolzada al braç (1948-1954) i Paraules al vent (1951-53), poemari amb el qual va guanyar el premi Óssa Menor, el més important en poesia catalana a l’època. Entre 1956 i 1959 va escriure El poble i la fàbrica, un llibre de marcat accent social.

A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Políticament, va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya. En aquells anys va produir poc a causa de les múltiples activitats paral·leles a què es dedicava. Només va escriure Autobiografia, datada entre 1965 i 1966, He heretat l’esperança i la seva segona versió de La fàbrica (1972) i Vint-i-set poemes en tres temps (1972).

La manifestació de l’esclerosi múltiple va acabar definint un abans i un després en la vida de Miquel Martí i Pol, i va reforçar la seva dedicació a la poesia i la va fer més intimista i profunda: Llibre sense títol (1970-1971), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1974), Llibre dels sis sentits (1974) i Quadern de vacances (1976). Amb l’estabilització de la malaltia van arribar Crònica del demà (1977), Estimada Marta (1978), amb 80.000 exemplars venuts, i L’hoste insòlit (1979). Aquesta època és la de més èxit popular del poeta, els seus llibres arriben a tothom i rep tota mena de reconeixements públics. El 1977 va ser guardonat amb la Lletra d’Or, el 1978 amb el Fastenrath i el 1979 amb el premi de la Crítica per Estimada Marta.

La mort de la seva primera dona, Dolors Feixas, el 1984, després d’una llarga malaltia el va sumir en una profunda depressió, expressada a Andorra (postals i altres poemes) i Llibre d’absències (1984). A la dècada dels noranta es va alentir el seu ritme de producció, però tot i així va publicar Un hivern plàcid (1993) i Llibre de les solituds (1997). El conjunt de la seva obra li va valer el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1991. També va ser distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1999 i la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir doctor honoris causa.

El 1997 el Parlament català va reclamar per a Martí i Pol el premi Nobel, amb l’aval de 400 ajuntaments dels Països Catalans. Alguns dels seus llibres s’han traduït a l’anglès, l’asturià, el castellà, l’eslovè, el francès i l’italià.

Coincidint amb el 70 aniversari del poeta de Roda de Ter, el món de la cultura es va implicar en l’homenatge al poeta, que va protagonitzar exposicions i col·loquis, i va ser objecte d’una edició de materials literaris i didàctics. El conjunt d’homenatges van ser impulsats per l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol i la Comissió de l’Any Miquel Martí i Pol per contribuir a difondre la seva producció i estimular la seva lectura. Els actes van comptar també amb la col·laboració del departament d’Ensenyament, la Fundació Caixa Girona i la Universitat de Vic.

L’Any Martí i Pol va arrancar d’una manera solemne el 3 de març del 1999 al Palau de la Generalitat amb un acte presidit per Jordi Pujol, acompanyat dels llavors consellers de Cultura, Joan Maria Pujals, i d’Ensenyament, Xavier Hernández. Durant l’acte Pujol va destacar la figura de Martí i Pol, de qui va dir que havia substituït Salvador Espriu com a referent popular i nacional. En aquest acte, l’escriptor també de Roda de Ter Emili Teixidor va ser l’encarregat de pronunciar el discurs inaugural, i els actors Rosa Cadafalch i Oriol Broggi van recitar alguns dels seus poemes fins a aquell moment inèdits.

De tots els seus poemes, se s’han musicat 139 en 45 discos diferents. Lluís Llach ha estat un dels cantants que ha immortalitzat llargs poemaris de Martí i Pol, com ara Un pont de mar blava i Ara mateix. També altres autors com Ramon Muntaner, Maria del Mar Bonet, Nina i Celdoni Fonoll han musicat poemes seus.

BIBLIOGRAFIA
Poesia: Paraules al vent (1954), Quinze poemes (1957), El poble (1966), La fàbrica (1972), Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), L’arrel i l’escorça (1975), Quadern de vacances (1976), El llarg viatge (1976), Crònica del demà (1977), Estimada Marta (1978), L’hoste insòlit (1978), Obra completa (1979), Les clares paraules (1980), L’àmbit de tots els àmbits (1982), Primer llibre de Bloomsbury (1982), Cinc poemes d’iniciació (1984), Autobiografia (1984), Andorra, postals i altres poemes (1984), Llibre d’absències (1985), Bon profit! (1986), Els bells camins (1987), Temps d’interluni (1990), Suite de Parlavà (1991), Antologia poètica (1993), Obra poètica I: 1948-1971 (1993), Obra poètica II: 1970-1980 (1993), Antologia poètica (1994), Un hivern plàcid (1994), Obra poètica III: 1980-1990 (1994), Llibres de les solituds (1997), Antologia poètica (1997), Cinc esbossos de possibles variacions melangioses (1998), Què és poesia (2000), Abecedari: una joia solidària (2001), Haikús en temps de guerra (2002), Després de tot (2002), Antologia poètica: amb els ulls oberts (2002), Nova antologia poètica (2002), El poble (cantata) (2003).
Poesia i prosa: 100 pàgines triades per mi (1987).
Prosa de ficció: Contes de la vila de R. (1978), L’aniversari (1983), Barcelona-Roda de Ter (1987), En Joan Silencis (1988), Obertura catalana (1988), Defensa silenciada (1989), Contes de la vila de R. i altres narracions (1989).
Prosa de no-ficció: Joc d’escacs (1994), Papers domèstics (1996).