Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Susan Sontag

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte dels Balcans- Guerra de Bòsnia (300)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Guerra d`Iraq (558)
Literatura i llibres (278)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
George W. Bush (404)
José María Aznar (620)
Susan Sontag (6)
Tony Blair (184)
Entitats Entitats
Fira del Llibre de Frankfurt (45)
Premi Príncep d`Astúries (99)
21 lectures d'aquest article
Susan Sontag (1933-2004)
Literatura
L’escriptora i activista nord-americana Susan Sontag, referent intel·lectual de l’esquerra als Estats Units, va morir el 28 de desembre al Memorial Slean-Kettering Center de Nova York, als 71 anys, a causa de la leucèmia que patia. L’escriptora ja havia rebut tractament contra el càncer de mama que va patir als anys 70, fet que va inspirar el seu llibre La malaltia com a metàfora (1975).

Susan Sontag, d’origen jueu però no practicant, va néixer a Nova York el 16 de gener del 1933, però es va criar a Arizona. Va estudiar a les universitats de Califòrnia, Chicago –on es va llicenciar en filosofia i lletres el 1951–, París i Harvard.

Va atreure l’atenció del seu país el 1964 a partir de la seva obra Notes de camp, un estudi sobre l’estètica homosexual publicat a la revista Partisan Review, i es va donar a conèixer amb la novel·la El benefector (1963), una anàlisi sobre la formació de la personalitat.

El 1968 va ser enviada com a periodista a la Guerra del Vietnam, conflicte que la va impactar profundament. D’aquesta experiència va sortir el llibre Viaje a Hanoi (1969). Potser a partir d’aquí es van iniciar el seu activisme polític i la crítica esquerranista i progressista contra el poder i les tiranies. Sobre aquestes bases va defensar Sèrbia durant la Guerra dels Balcans i va condemnar la guerra preventiva declarada pel president nord-americà, George W. Bush, i el suport que aquest va rebre dels seus homòlegs espanyol i italià, José María Aznar i Silvio Berlusconi, respectivament, contra l’Eix del Mal.

El 1993 va anar a Sarajevo, on va impartir classes a l’Acadèmia Dramàtica i va muntar l’obra Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Hi va tornar diverses vegades per fer classes de cine i desenvolupar projectes d’ensenyament.
També el 1993 va participar en la fundació del Parlament Internacional d’Escriptors, creat per defensar la llibertat d’expressió i protegir els autors perseguits.

Considerada la més europea dels escriptors americans, Sontag deixa disset llibres –entre novel·les i assajos– i ha estat traduïda a 30 idiomes. També va publicar innombrables articles periodístics i va fer diverses pel·lícules, entre elles Tierra prometida, que va rodar al Golan durant la guerra àrabo-israeliana del 1973.

Va escriure assajos sobre cinema, art, fotografia i literatura, entre els quals destaquen Contra la interpretación (1966), Estils radicals (1969), Sobre la fotografía, Bajo el signo de Saturno (1980), El sida y sus metáforas (1993) i, l’últim, Davant el dolor dels altres (2003). I el recull de relats Yo, etcétera (1978)

A més d’El benefactor, va publicar tres novel·les: Equipo mortal (1967), La amante del volcán (1992) i Cap a Amèrica (1999), que va rebre el prestigiós National Book Award el 2000, un dels premis més prestigiosos del seu país.

El 2001 va rebre el premi Jerusalem de literatura –el més prestigiós d’Israel, que es concedeix a escriptors estrangers per tota una obra– i, en la recepció del premi, va condemnar durament la política d’ocupació israeliana a Palestina.

El 2003 va rebre el premi Príncep d’Astúries de les lletres, juntament amb l’escriptora marroquina Fàtima Mernissi, i el premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys a la Fira del Llibre de Frankfurt, per la seva condició d’ambaixadora entre els Estats Units i Europa i la seva dignitat com a lliurepensadora.