Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Els guanyadors dels premis de la 45 edició de la Nit de Santa Llúcia, marcada per l'absència de Nèstor Luján

M. de la Pau Janer rebent el premi Carlemany de novel·la

Articles dependents
Carme Riera
Nèstor Luján
Arturo Bladé Desumvila
Josep Maria Benet i Jornet
Manuel Vázquez Montalbán
Jordi Pere Cerdà
Seamus Heaney
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Festivals i premis literaris (704)
Literatura i llibres (278)
Llengua catalana (1362)
Relacions entre comunitats lingüístiques (82)
Personatges Personatges
Albert Manent (10)
Alfredo Conde (1)
Andreu Teixidor (2)
Antoni Puigverd (4)
Antoni Tàpies (39)
Antoni Maria Badia i Margarit (12)
Antonio Hernández (1)
Arcadi Pla (1)
Bernardo Atxaga (2)
Biagio Biani (1)
Camilo José Cela Trulock (12)
Carles Riba (9)
Carme Riera (26)
Enric Casassas i Figueres (6)
Fernando Villalonga (11)
Fernando G. Delgado (2)
Ferran Torrent (11)
Francesc Puigpelat (8)
Hermínia Mas (2)
Ignacio Carrión (1)
Isabel Olesti (2)
Jaume Pla (3)
Jaume Pérez Montaner (6)
Joan Perucho (9)
Joan Vinyoli (3)
Joan Guinjoan (3)
Joan Coromines (28)
Joan Miró (35)
Joaquim Veríssimo (2)
Joaquim Molas (15)
José de Udaeta (1)
Josep Carner (3)
Josep Murgades (2)
Josep M. Espinàs (16)
Josep Maria Ainaud de Lasarte (4)
Josep Maria Benet i Jornet (21)
Josep Vicenç Foix (8)
Juan Marsé (12)
Julià Guillamon (4)
Manuel Forcano (9)
Manuel Vázquez Montalbán (15)
Manuel Bofarull (3)
Marcella Moia (1)
Maria Àngels Anglada (8)
Maria Antònia Oliver (6)
Maria de la Pau Janer (21)
Maria Mercè Marçal (17)
Miquel Batllori (16)
Miquel Martí i Pol (31)
Miquel Mas Ferrà (3)
Néstor Luján (12)
Núria Bou (3)
Pau Viciano (2)
Ponç Pons (7)
Quim Monzó (38)
Raimon Vayreda (1)
Teresa Pàmies (11)
Ventura Pons (18)
Vicenç Llorca (5)
Vicent Pardo (2)
Xulio Ricardo Trigo (4)
Entitats Entitats
Dagoll Dagom (20)
Ecomuseu de les Valls d'Àneu (1)
Editorial Columna (19)
Editorial Destino (29)
Editorial Proa (23)
Fundació Enciclopèdia Catalana (16)
Generalitat de Catalunya (1919)
Generalitat Valenciana (280)
Govern d`Andorra (30)
Jocs Florals de Barcelona (6)
Ministeri de Cultura (62)
Premi Andròmina (20)
Premi Carlemany (24)
Premi Carles Riba de Poesia (17)
Premi Destino Infantil Apel·les Mestres (7)
Premi Enric Valor de Novel·la (12)
Premi Jaume I (21)
Premi Joan Creixells (14)
Premi Joan Fuster (17)
Premi Joanot Martorell (12)
Premi Josep Pla (33)
Premi Miguel de Cervantes (25)
Premi Nacional de Cinema (català) (5)
Premi Nacional de Cultura (21)
Premi Nacional de Cultura Popular (4)
Premi Nacional de Dansa (4)
Premi Nacional de Literatura (17)
Premi Nacional de Música (7)
Premi Nacional de Patrimoni Cultural (2)
Premi Nacional de Periodisme (7)
Premi Nacional de Teatre (10)
Premi Nacional d`Arts Plàstiques (10)
Premi Nacional pel Foment de l’ús de la Llengua Catalana (3)
Premi Nadal (20)
Premi Planeta (28)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premi Prudenci Bertrana (27)
Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (30)
Premi Ramon Muntaner (3)
Premi Sant Joan de Narrativa (18)
Premi Sant Jordi (20)
Premio Nacional d'Arts Plàstiques (8)
Premio Nacional de las Letras (17)
Premio Nacional de Narrativa (7)
Premis Ausiàs March (10)
Premis Ciutat de Palma (23)
Premis Literaris Josep Vallverdú (7)
Premis Octubre (35)
Quaderns Crema (2)
Sau (6)
76 lectures d'aquest article
69 impressions d'aquest article
Un trio de 'Premios Nacionales'
Literatura
Entre l'última setmana de novembre i la primera de desembre de 1995 es va produir un fet insòlit. Tres catalans van ser guardonats amb els Premios Nacionales concedits pel ministeri de Cultura espanyol. A més, dos d'ells van ser-ho per obres escrites en català.

El 27 de novembre, l'escriptora mallorquina Carme Riera va rebre el Premio Nacional de narrativa del ministeri de Cultura per la seva novel·la Dins el darrer blau, que ja havia estat premiada anteriorment amb el Josep Pla i el Creixells. Era el primer cop que el ministeri de Cultura donava el premi a un novel·lista en llengua catalana, si bé en l'apartat de poesia, l'any 1985, se li havia concedit a Joan Vinyoli a títol pòstum. També el 1986 l'havia guanyat el gallec Alfredo Conde per Xa vai no griffon no vento i el 1989 el basc Bernardo Atxaga per Obabakaok.

Pocs dies després, I'1 de desembre, el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet va obtenir el Premio Nacional de teatre en l'apartat de literatura dramàtica per E.R., una obra estrenada al Lliure el 1994. El polifacètic escriptor barceloní Manuel Vazquez Montalbán va ser guardonat també el 4 de desembre amb el Premio Nacional de les lletres, premi concedit pel ministeri de Cultura i dotat amb cinc milions de pessetes, que se li va atorgar en reconeixement a "les dimensions i profunditats de tota la seva obra literària". El barceloní Joan Marsé n'havia quedat finalista.

L'any que va acabar de manera tan sorprenent per a la literatura catalana, havia començat, també en el terreny dels premis, amb una forta polèmica. Primer va ser el Josep Pla, a començaments d'any, que es va veure afectat encara per l'enfrontament públic entre diversos membres del jurat. Després el premi Sant Jordi va oferir l'insòlit espectacle de dos dels escriptors catalans més venuts barallant-se en públic. Un altre tipus de polèmica va ser la que va envoltar els premis Octubre per raó del canvi de color polític a la Generalitat Valenciana, que un cop convertida en popular no va voler donar suport a l'esdeveniment literari i cultural més destacat del País Valencià.

Pel que fa als premis atorgats a Catalunya, l'any no va començar gaire bé. El 5 de gener, l'escriptor Joan Perucho va dimitir del jurat del premi Josep Pla de literatura, convocat per Editorial Destino, perquè el seu editor i també membre del jurat, Andreu Teixidor, li va demanar que reconsiderés el vot l'endemà que el jurat hagués escollit el guanyador. El dia següent, en una decisió inèdita, Teixidor va forçar la victòria ex aequo de Manuel Bofarull, que havia estat el guanyador de la votació inicial del jurat amb Figures vora el rec, i Isabel Olesti, per Dibuix de dona amb ocells blancs. Finalment, Bofarull va renunciar al guardó, mentre es modificaven les bases del premi per evitar nous episodis com aquest, i dos membres més del jurat. Joaquim Molas i Julià Guillamon, dimitien en creure que s'havia trencat el clima de confiança del premi. El mateix dia 6 de gener, Ignacio Carrión, d'El País, va guanyar el premi Nadal amb la novel·la Cruzar el Danubio, i els italians Biagio Biani i Marcella Moià l'Apel·les Mestres d'il·lustració per a contes infantils i juvenils. El 20 de gener, l'escriptora de Manacor Maria Antònia Oliver va ser proclamada guanyadora del premi Ciutat de Palma de novel·la, amb l'obra Amor de cans, durant la celebració popular de la nit dels premis Ciutat de Palma, que va concedir el premi de poesia al menorquí Ponç Pons per On s'acaba el sender i el de pintura al pintor català Raimon Vayreda per l'obra Estudi. Amor de cans era una novel·la de dones ambientada a Mallorca. Segons l'autora, aquesta havia de ser la seva última novel·la de dones, una especialitat en què Maria Antònia Oliver havia aconseguit èxits tan rotunds com el de Joana E.

El 9 de març, l'escriptor Albert Manent va obtenir el premi de les lletres catalanes Ramon Llull, en la 15a edició, per un estudi biogràfic i literari sobre el seu pare titulat Marià Manent i Cisa. Biografia intima i literària, un treball que formava part de la seva faceta com a biògraf de personatges del noucentisme. Abans de l'estudi sobre el seu pare, havia fet aproximacions semblants sobre Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba i Josep V. Foix.

El 4 d'abril, el premi de prosa de no-fïcció triennal de la Institució de les Lletres Catalanes va recaure en l'escriptora Teresa Pàmies per la seva obra Jardí enfonsat, una particular narració de viatges per la comunitat de Castella i Lleó.

El mateix dia es va fer públic que Gràcies per la propina de Ferran Torrent, guardonada amb el premi Sant Jordi, seria la primera novel·la catalana de la qual es faria una versió en suport informàtic. L'obra va ser un dels grans èxits de vendes de la literatura catalana del 1995. La concessió del premi a Ferran Torrent va venir precedida d'una forta polèmica. Quim Monzó havia revelat, setmanes abans de fer-se públic, que Torrent guanyaria el premi, ja que els responsables de l'editorial Columna li ho havien promès a canvi que fitxés per ells i abandonés Quaderns Crema, on Monzó seguia publicant.

Vázquez Montalbán va rebre el seu primer guardó de l'any també el mes d'abril, el dia 9, per la novel·la El estrangulador, juntament amb l'escriptora Maria Mercè Marçal per la novel·la La passió segons Renée Vivien. Tots dos havien estat mereixedors del premi Crítica a les millors obres en llengua catalana i espanyola publicades durant el 1994. Miquel Martí Pol, per Un plàcid hivern, i Antonio Hernández, per Sagrada forma, van rebre el guardó en l'apartat de poesia.

El 24 de maig, el poeta menorquí Ponç Pons va obtenir la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona 1995 amb el recull de poemes Estigma, que denunciava la degradació que pateix la seva illa. També van ser premiats Antoni Puigverd amb l'Englantina d'Or pel llibre de poemes La migranya del faune, i Manuel Forcano i Aparicio amb la Viola d'Or i Argent pel llibre De nit.

Una de les novetats destacades de l'any pel que fa als premis va ser la reestructuració dels Premis Nacionals concedits per la Generalitat de Catalunya. Es va decidir unificar-los tots sota el nom de Premis Nacionals de Cultura, concedir-los el mateix dia (el 4 de setembre) i entregar-los en un acte solemne que va tenir lloc l'Onze de Setembre al Palau de la Música Catalana. Es van concedir deu premis: el d'arts plàstiques es va atorgar al pintor Antoni Tàpies per la seva obra, reconeguda internacionalment, i per l'exposició retrospectiva a París. El de periodisme escrit va ser per a l'articulista del diari AVUI Josep Maria Espinàs per la seva fidelitat al diari des de la seva aparició. El de literatura va ser per a l'escriptor Joan Perucho , el de teatre per al grup La Cubana, el de dansa per al ballarí José de Udaeta, el de cinema per al director Ventura Pons, el de música per al compositor Joan Guinjoan, el de patrimoni cultural per a l'arquitecte Arcadi Pla (restaurador del monestir de Montserrat), el del foment de l'ús de la llengua catalana per al filòleg Joan Coromines, i el de cultura popular per a l'Ecomoseu de les Valls d'Aneu.

L'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer va ser guardonada a Lleida el 14 de setembre amb el premi Carlemany de novel·la, en la segona edició, per l'obra Natura d'anguila. La novel·la havia estat presentada sota el pseudònim A. Mas Torrent i estava ambientada a la Mallorca natal de l'escriptora. El premi Carlemany, convocat pel govern d'Andorra, la Fundació Enciclopèdia Catalana i les editorials Columna i Proa, estava dotat amb quatre milions de pessetes.

Un home provinent de les arts plàstiques, el pintor i gravador Jaume Pla, va guanyar el 4 d'octubre el premi Sant Joan de literatura catalana amb el llibre De l'art i de l'artista. Dietari (1982-1991). Pla era conegut per la seva llarga trajectòria com a gravador i per haver estat el creador a finals dels anys 40 de la Col·lecció de gravats contemporanis. En el llibre guardonat, Pla plasmava la seva visió crítica i documental de la vida social i artística catalana durant deu anys, i alhora es manifestava en contra de l'anomenat art avantguardista, representat per autors com Joan Miró o Antoni Tàpies. Poc després de rebre el premi va morir, el 7 de desembre del 1995, a l'edat de 81 anys.

Al País Valencià, la concessió dels premis atorgats per la Fundació Jaume I el 17 d'octubre, el Premi d'Honor al lingüista Antoni M. Badia i Margarit i al grup teatral Dagoll Dagom, va coincidir amb una concisa carta firmada pel conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana, Ferran Villalonga, en què rebutjava concedir cap ajut econòmic a la 24a edició dels premis Octubre. La Generalitat també va prohibir als organitzadors del certamen que utilitzessin els logotips i els locals de l'Administració autonòmica. Els premis Octubre es van lliurar el 28 d'octubre, tal com estava previst, mentre cinquanta professors universitaris d'arreu del món, reunits a València, firmaven un manifest a favor de la unitat de la llengua catalana, parlada a Catalunya, el País Valencià, les Balears, Andorra, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i l'Alguer. El document rebutjava la "instrumentalització política" de què era objecte el català, i reconeixia l'autoritat de la universitat en matèria lingüística. La nit del lliurament va mostrar un repartiment geogràfic molt marcat. El premi Vicent Andrés Estellés de poesia, dotat amb 500.000 pessetes, va anar a parar al barceloní Vicenç Llorca per l'obra Aties d'aigua, presentada sota el títol Relleus i la signatura Mar. El premi Joan Fuster d'assaig va ser per a Pau Viciano, nascut a Castelló de la Plana, pel treball La temptació de la memòria, i el premi Andròmina de narrativa, per al mallorquí Miquel Mas per la novel·la Camí de palau, presentada sota el pseudònim Ramon Monfort. El certamen, celebrat a la Fira Mostraria de València, va acollir mil set-cents assistents, entre els quals hi havia representants dels governs balear, català, andorrà, i del consistori de Perpinyà, i va ser retransmès en directe per TV3, La 2, France 3 i el Canal Internacional de TVE.

Continuant amb el País Valencià, el 17 de novembre l'escriptor Xulio Ricardo Trigo va obtenir amb l'obra L'extensió del temps el premi de novel·la Enric Valor, que atorgava la Diputació d'Alacant. L'endemà, l'Ajuntament de Gandia va donar el XVII Premi Joanot Martorell de narrativa a Francesc Puigpelat per la novel·la El zugzwang>, i el XXXIII Premi Ausiàs March de poesia a Jaume Pérez Montaner pel poemari L'oblit.

Tornant al Principat, el 24 de novembre la filòloga i crítica de cinema del diari AVUI Núria Bou Sala va guanyar la dotzena edició del premi d'assaig Josep Vallverdú, concedit per l'Ajuntament de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, amb l'obra La mirada en el temps, i el mateix dia es van donar a conèixer els guanyadors dels premis literaris de Girona, organitzats per la Fundació Bertrana. Els grans triomfadors de la nit van ser les escriptores Maria Mercè Marçal, que va guanyar el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb >La passió segons Renée Vivien, i Maria Àngels Anglada, que va obtenir el premi Novel·la de l'Any amb El violí d'Auschwtiz. En la mateixa vetllada van resultar guardonats Hermínia Mas amb el premi de poesia per La cala del desig, i Vicent Pardo amb el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per ¿Somnien les flors del camp amb cossiols? Altres guardonats són Josep Murgades, premi d'assaig per Llengua i discriminació, i el grup Sau, premi de lletres de cançons per la cançó Al teu costat.

Maria Mercè Marçal va ser distingida novament el 13 de desembre amb el premi Creixells de narrativa, convocat per l'Ateneu Barcelonès, per La passió segons Renée Vivien, una obra que fins aleshores ja havia obtingut els premis Carlemany, Serra d'Or, Premio Nacional i Prudenci Bertrana.

La Nit de Santa Llúcia, celebrada el 16 de desembre a Olot, va distingir l'escriptor i periodista Nèstor Luján amb el premi Sant Jordi de novel·la, per l'obra Els fantasmes del Trianon, si bé el premi va ser recollit per l'historiador i amic íntim de Luján Josep Maria Ainaud de Lasarte, en estar el primer convalescent d'una intervenció quirúrgica. Luján va morir el 22 de desembre. Enric Casassas i Figueres va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb Calçun llibre format per 49 poemes i "escrit a raig fet" el 1987.

Quant als premis espanyols de més prestigi, el 15 d'octubre l'escriptor, periodista i presentador de televisió Fernando G. Delgado va guanyar el premi Planeta per la novel·la La mirada del otro. Per la banda dels premis institucionals, el 5 de desembre l'historiador pare Miquel Batllori va obtenir el premi Príncep d'Astúries de les ciències socials, juntament amb l'historiador portuguès Joaquim Veríssimo, en reconeixement a la seva trajectòria investigadora, de contrastat prestigi nacional i internacional. Vuit dies després, l'escriptor gallec Camilo José Cela, premi Nobel de literatura 1989, va rebre el premi Cervantes, el més prestigiós de la literatura espanyola, després d'haver-ne estat candidat durant molts anys.