Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Víctor Alba

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Personatges Personatges
Albert Camus (4)
Andreu Nin (7)
Pere Pagès i Elies (4)
Entitats Entitats
Avui (154)
Bloc Obrer i Camperol (2)
Central Intelligence Agency (36)
Centro de Estudios y Documentación Sociales de México (1)
Combat (1)
Excelsior (1)
La Batalla (1)
La Nostra Revista (1)
Nosaltres Sols (1)
Panorama (1)
Partit Obrer d´Unificació Marxista (5)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (46)
Pont Blau (1)
Última Hora (3)
206 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Víctor Alba (1916-2003)
Literatura
Víctor Alba, escriptor, periodista i activista del trotskisme català de la República, va morir el 10 de març, als 86 anys, a Sant Pere de Ribes.

Nascut a Barcelona el 1916 amb el nom real de Pere Pagès Elias, va estudiar Dret i es va iniciar en el periodisme als setze anys, col·laborant en publicacions com Última hora i La Batalla, òrgan del grup separatista Nosaltres Sols.

Víctor Alba va començar a escriure amb aquest pseudònim a la dècada dels quaranta i el va mantenir tant en els nombrosos articles de premsa publicats com en la cinquantena de llibres que deixa escrits.

Durant la Segona República va militar al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i després al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), partit que durant la guerra va ser assetjat pel PSUC i va perdre el seu líder, Andreu Nin, assassinat, un episodi que a Víctor Alba el va marcar per tota la vida.

Empresonat a Alacant i a Barcelona els primers anys del franquisme, entre 1939 i 1945, va acabar escapant-se cap a un exili extraordinàriament fructífer, primer a França, on va conèixer Albert Camus, i després a Mèxic i als Estats Units, on va seguir exercint el periodisme, l’escriptura i la docència universitària.

El retorn definitiu a Catalunya el 1970 no li va resultar fàcil, tant pel seu antifranquisme com per l’anticomunisme. Tant va ser així que se’l va arribar a acusar d’agent de la CIA.

Les seves memòries en dos volums, Sísif i el seu temps (Laertes), deixen constància del pas intens pel convuls segle XX, sempre a cavall del compromís ideològic i periodístic.

A París va col·laborar amb la revista Combat, que dirigia Camus, i a Mèxic va escriure als diaris Excelsior i Panorama i a les revistes Pont Blau i La Nostra Revista. A més, va ser director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. Als Estats Units va ser professor de ciències polítiques a la Universitat de Kent i va treballar en organismes internacionals.

La majoria d’obres les va publicar a l’estranger. Entre les d’història política destaquen Insomnie espagnole (1946) –el primer que es publicava al món sobre l’Espanya franquista, i que l’any següent va ser traduït a l’anglès–, El marxisme a Catalunya (1919-1939) –els quatre volums de la història del BOC i del POUM–, Historia del comunismo en América Latina (1954), The Latin Americans (1969) i monografies sobre Andreu Nin (1974) i Joaquim Maurín (1975).

A més, també cal destacar les novel·les Els supervivents (1950) i El pájaro africano (1975).

Un cop retornat, va treure llibres com Retorn a Catalunya (1970), Catalunya sense cap ni peus (1971), Homo sapiens catalanibus (1974), USA, centre de la revolució mundial (1974), Historia de la resistencia antifranquista (1978) i Todos somos herederos de Franco (1980).

En els últims anys, Víctor Alba va cultivar el gènere diccionari, que li permetia utilitzar una escriptura curta, combativa i carregada d’ironia per esmicolar la memòria i la realitat: Diccionari de la mala llet, Diccionari de les cabronades i Diccionari (abreujat) de les ximpleries, les bajanades, les badoqueries i les trapelleries són els seus últims llibres publicats. En morir havia acabat un Diccionari d’anònims amb nom. També fins a l’últim moment va mantenir les col·laboracions periodístiques al diari Avui.