Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
El president de Lituània, Valdas Adamkus, celebra la victòria

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Política europea (690)
Personatges Personatges
Algirdas Brazauskas (2)
Arturas Paulaskas (2)
Gediminas Vagnorius (1)
Valdas Adamkus (5)
Vitautas Landsbergis (2)
Entitats Entitats
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
Partit Comunista de Lituània (1)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Lituània (12)
37 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Benvingut, Mr. Adamkus
Lituània
El 4 de gener de 1998 Valdas Adamkus, un enginyer de 71 anys i ex funcionari nord-americà que havia passat 53 anys fora del país, va proclamar-se nou president de Lituània en guanyar la segona volta de les eleccions presidencials celebrades aquell dia en fer-se amb el 50,3% dels vots, front el seu oponent, l’exfiscal de la República Arturas Paulauskas, que va obtenir un 49,7% . La jornada havia tingut una participació del 71%, sobre un total de 2,6 milions d’electors.

La victòria d’Adamkus havia estat pronosticada en els sondejos i també propiciada pel suport dels cinc candidats descartats a la primera volta, que havia tingut lloc el 21 de desembre de 1997. Front a la candidatura de Paulauskas, de 44 anys, exmembre del Partit Comunista de Lituània i exfuncionari del règim soviètic, que havia estat avalada pel president sortint Algirdas Brazauskas, Adamkus va aparèixer davant l’electoral com una alternativa de canvi real al país en sintonia amb les idees defensades pel bloc polític conservador del dirigent dels anys de la independència, Vytautas Landsbergis.

Valdas Adamkus, de 72 anys, havia nascut a Kaunas, a la Lituània central. Malgrat ser contrari a l'annexió de Lituània per la URSS, al 1940, en produir-se la invasió nazi l’any següent Adamkus va militar a la resistència fins el final de la segona guerra mundial. Quan l’exèrcit roig va tornar a ocupar el país, va exiliar-se als Estats Units, juntament amb la seva família, on va fer carrera com a funcionari. Membre del Partit Republicà, treballava des del 1970 a l'Agència de Protecció del Medi Ambient, havia arribat a administrar un pressupost comparable al de Lituània, país amb el que va continuar mantenint contactes regulars des de la seva condició de funcionari nord-americà. En presentar la seva candidatura, a finals del 1997, Adamkus havia hagut de renunciar a la nacionalitat nord-americana.

Durant la campanya electoral, el nou president havia fet servir prioritàriament el seu prestigi com a exalt funcionari del govern nord-americà i el seu programa electoral va tenir com a trets principals la defensa de l’economia de mercat i la perspectiva d’ingrés de Lituània a l’OTAN i la Unió Europea. El 1998, Lituània ja participava en la formació d'una força de pau en col.laboració amb Polònia, país que tenia prevista la seva integració a l'Aliança Atlàntica el 1999. Pel que feia a la Unió Europea, l'objectiu de Lituània era poder accedir a les negociacions d’ingrés que les altres dues repúbliques bàltiques, Estònia i Letònia, ja tenien més avançades.

En aquest sentit, l’opció representada per Adamkus es decantava per limitar els tradicionals lligams econòmics amb Rússia i, en canvi, promoure una més gran implicació comercial i financera amb Europa Occidental. La diferència de només onze mil vots entre els dos candidats, va evidenciar la pervivència d’aquests antics lligams, que la continuïtat de la crisi econòmica russa i les inversions occidentals arribades amb les privatitzacions dels darrers anys havien ajudat a desfer només parcialment. Adamkus, havia declarat “hem d'obrir els mercats lituans, convidar els inversors estrangers i oferir-los condicions favorables”.

Històricament, Lituània havia estat una de les regions més riques de l'antiga Unió Soviètica, però pobre en comparació amb la veïna Polònia, i la crisi russa havia colpejat Lituània amb més força que a la resta de països de l'Europa Oriental. Al 1997, les seves exportacions a Rússia havien caigut gairebé d'un 30%, i les previsions de creixement econòmic havien baixat del 7 al 5,5%. Al 1998, el 70% de l'economia ja estava en mans privades, però entre el 30% restant figuraven els principals bancs dels país i les grans empreses que operaven a secors estratègics de l’economia.

En prendre possessió del càrrec, el 24 de febrer de 1998, Adamkus va declarar estar disposat a promoure una total modernització del país, sobre la base de continuar en la línia de les privatitzacions i la potenciació del comerç amb els Estats Units i l’Europa Occidental, tasca en la que comptava amb la promesa de col·laboració del govern de centre-dreta de Gediminas Vagnorius, que havia arribat al poder al 1996.