Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
Professors i estudiants van demostrar el seu rebuig a la Llei de Qualitat de l'Ensenyament que impulsava el Partit Popular

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte laboral, vaga (241)
Educació: ensenyament primari i secundari (417)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Poder legislatiu i lleis (992)
Personatges Personatges
Carme Chacón (74)
Carme Laura Gil (22)
Ignasi Guardans (28)
Joan Puigcercós (245)
Pilar del Castillo (31)
Entitats Entitats
Coalició Canària (99)
Congrés dels Diputats (476)
Convergència i Unió (1824)
Els Verds (Estat Espanyol) (12)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Izquierda Unida (222)
Partit Nacionalista Basc (440)
Partit Popular (1639)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
59 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Una aprovació parlamentària amb totes les oposicions
Llei de qualitat de l´ensenyament
El curs escolar 2002-2003 va estar pendent del debat parlamentari de la llei de qualitat. A principis d´any, les associacions de pares i mares es mostraven a favor o en contra de la llei, segons la seva adscripció a l´escola pública o a l´escola privada concertada, mentre que els estudiants afirmaven que la llei dificultaria l´accés a la universitat i trauria poder als consells escolars i als claustres d´estudiants. Els grups de l´oposició van titllar el text presentat per la ministra de Cultura espanyola, Pilar del Castillo, de retrògrad, segregador i elitista, a banda de recordar que naixia buit de finançament.

Tot i que el projecte de llei aprovat el juliol del 2002 pel consell de ministres va suavitzar els elements més segregadors del primer redactat, els grups de l´oposició van seguir criticant fonamentalment que el govern central no pensés en fórmules integradores més que no pas repressives per resoldre el fracàs escolar.

A Catalunya, el 30 de setembre del 2002, les negociacions mantingudes fins llavors entre representants del ministeri d´Educació, la conselleria d´Ensenyament i el grup parlamentari de CiU no van prosperar i CiU va presentar una esmena de la totalitat de la llei. La consellera d´Ensenyament, Carme Laura Gil, va afirmar que només s´havia arribat al consens en “aspectes irrellevants’ i que, per tant, des de Catalunya no es podia assumir com a propi “un model educatiu que respon al sistema de valors del PP’. Gil també va assegurar que la qüestió fonamental per la qual no s´aprovava la llei era que envaïa competències.

El 3 d´octubre del 2002, el debat de les esmenes a la totalitat de la llei de qualitat de l´ensenyament al Congrés dels Diputats va constatar la nul·la sintonia entre la ministra Del Castillo i l´oposició. Tant el grup mixt com el PNB van presentar esmenes a la totalitat i van demanar la devolució del text, mentre que CiU, IU i PSOE van presentar textos alternatius. Només Coalició Canària hi va donar un tímid suport.

Amb tot, durant l´any es van fer diverses manifestacions a tot l´Estat, però no va ser fins al 29 d´octubre del 2002 que es van celebrar les més multitudinàries. A Catalunya, la participació va ser de més del 70% dels docents de primària i secundària dels centres públics, en una jornada de vaga que va involucrar, fins i tot, el 30% dels centres privats i el 80% dels públics, segons les xifres dels convocants. Al País Valencià la manifestació organitzada a la capital per la Plataforma en Defensa de l´Ensenyament Públic va aplegar entre 12.000 i 50.000 persones, i al conjunt de l´Estat la vaga va ser seguida per entre el 80 i el 90% dels estudiants, segons els sindicats. A la manifestació de Madrid hi van participar representants del PSOE, Izquierda Unida i els Verds i va aplegar entre 10.000 i 100.000 persones, segons xifres de la Delegació del govern i sindicats, respectivament.

El 31 d´octubre del 2002 es va aprovar la tramitació parlamentària de la nova llei amb els únics vots de PP i Coalició Canària. El PP, a més, va aprovar tan sols una de les gairebé mil esmenes que havien presentat els representants parlamentaris de l´oposició. El portaveu al Congrés de CiU, Ignasi Guardans, va deixar molt clar aquell dia que la federació nacionalista duria el cas al Tribunal Constitucional per denunciar la invasió de competències i va lamentar que els populars haguessin preferit una “victòria pírrica’ al consens entre grups. Per la seva banda, la portaveu del PSOE, Carmen Chacón, va denunciar la manca d´arguments i l´excés de supèrbia que havia presidit la tramitació de la llei i va carregar contra el seu caràcter “elitista’, “segregador’ i “reaccionari’. Així mateix es va expressar el portaveu d´ERC, Joan Puigcercós, que va assenyalar que la llei era un retrocés als anys setanta i va denunciar “l´atac frontal’ que aquesta reforma suposava per a l´ús del català a l´escola.

Finalment, la llei va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el 19 de desembre del 2002 amb els vots definitius del PP i Coalició Canària. La nova norma figurava entre les més polèmiques de les que havia impulsat el govern del PP i comptava amb el rebuig unànime de gairebé tots els grups d´oposició, de la comunitat universitària i de la comunitat educativa, en general. Tot i això, la ministra Del Castillo va sortir al pas de les protestes anunciant que la llei s´aniria aplicant en els propers cinc anys i que el seu grau d´incidència seria més alt en l´educació secundària obligatòria (ESO).

Així, el curs 2003-2004 es posarien en marxa les mesures que no requereixen cap reestructuració del sistema (repetició de curs i per una sola vegada) –més tard arribaria la prova general de batxillerat o revàlida, que havia de substituir la selectivitat–, i a partir de tercer d´ESO quedarien establerts dos itineraris formatius i quatre a partir de quart d´ESO. La llei assenyalava, a més, que els alumnes d´ESO amb matèries suspeses al juny podrien fer una “prova extraordinària’, la data de la qual seria establerta per cada autonomia, i que el futur de l´alumne estaria vinculat a un “informe d´orientació’ de “caràcter confidencial’.

Quant al programa d´iniciació professional, estava concebut de dos anys de durada i per ser iniciat als 16 anys, o als 15 en el cas d´alumnes que no volguessin seguir l´ESO. També podrien accedir a la formació professional (FP) els joves que no aprovessin l´ESO. A la FP de grau superior hi anirien els estudiants que havent superat el batxillerat no haguessin aprovat la revàlida i que fessin una prova específica d´accés.

Respecte a l´educació infantil gratuïta, la nova llei de qualitat de l´ensenyament introduïa el tram de 3 a 6 anys per afavorir l´extensió dels concerts als centres privats, i pel que feia als alumnes estrangers que no tinguessin coneixements de llengua i cultura espanyoles o que presentessin una mancança manifesta de coneixements bàsics, serien integrats en programes que es poguessin impartir en aules específiques establertes en centres ordinaris.